Què us va portar a escriure Una estrella al cel i quina necessitat vau detectar en les famílies que vivien una pèrdua perinatal?

Júlia: El que ens va portar a escriure el conte Una estrella al cel va ser la voluntat d'oferir un recurs a les famílies que havien viscut una pèrdua perinatal per poder explicar-la als altres fills que tenien.

Moltes vegades ens trobàvem, tant a les sales de part com a l'atenció primària, amb famílies que ens explicaven que una de les coses que més els costava, després d'haver patit una pèrdua perinatal, era explicar al germà o germana què havia passat.

Vam buscar quins recursos existien i vam veure que, sobre aquest aspecte tan concret, gairebé no hi havia material. Això va ser el que ens va animar a crear aquest conte.

Per què és important explicar als germans la mort d'un nadó i no intentar amagar-ne la realitat?

Encarna: És important explicar als germans la pèrdua perquè ells noten que hi ha un buit, noten que hi ha una absència, encara que no acabin d'entendre què ha passat.

Si som honestos i sincers amb ells, els ajudem a elaborar el dol.

Fins i tot, si no els ho expliquem, poden arribar a pensar que la mort del germà és culpa seva.

Quan els ho expliquem, els ajudem a entendre que el seu dolor és vàlid, que poden plorar i expressar el que senten. Si no, es converteix en una situació massa abstracta per a ells i els costa entendre-la.

Molts adults tenen por de parlar de la mort amb els infants. Com es pot explicar la pèrdua d'un nadó de manera honesta i alhora adequada a la seva edat?

Júlia: És molt important explicar a un infant que el seu germà s'ha mort de manera honesta, evitant els eufemismes i utilitzant un llenguatge clar i verídic.

També és fonamental adaptar l'explicació a l'edat de l'infant. Per això, a l'hora d'elaborar el conte, ens vam assessorar amb una psicòloga especialitzada en dol perinatal i vam incloure una petita guia d'acompanyament.

Aquesta guia adapta la manera d'explicar la mort segons si l'infant té entre 0 i 2 anys, entre 3 i 6 anys o entre 6 i 10 anys.

L'objectiu és que les famílies puguin explicar la situació d'una manera clara, entenedora i adequada al nivell maduratiu de cada nen o nena.

Quines preguntes o reaccions solen tenir els infants després d'una pèrdua perinatal?

Encarna: Els infants solen fer preguntes com ara on és el nadó, què vol dir morir, si ells també es podrien morir, si els seus pares es moriran o si algun dia podran tornar a veure el seu germà o germana.

Totes aquestes preguntes s'han de respondre de manera honesta, amb calma i adaptant-nos al que poden comprendre.

I si alguna cosa no la sabem respondre, també ho podem dir obertament. No passa res. El que realment importa és que els infants se sentin escoltats emocionalment.

Quines frases o actituds, tot i estar ben intencionades, convé evitar quan parlem de la mort d'un nadó amb els infants?

Júlia: De vegades, amb la voluntat de protegir els infants del dolor que comporta una pèrdua perinatal, tendim a restar importància al que ha passat, a amagar els nostres sentiments o a evitar parlar-ne.

Però això no ajuda. Els infants entenen més del que moltes vegades ens imaginem.

El que hem de fer és adaptar les explicacions al seu nivell de comprensió, però sense amagar la realitat.

Els germans necessiten saber què ha passat. El que hem de fer és acompanyar-los en aquest procés i permetre'ls expressar els seus sentiments.

Com poden les famílies ajudar els infants a expressar les seves emocions i a participar en el record del germà o germana que ha mort?

Encarna: El nostre conte pretén ajudar no només els infants, sinó tota la família a elaborar el comiat i construir un record.

A la part final del llibre hi ha un espai perquè el germà o la germana pugui fer un dibuix, escriure una carta o expressar emocionalment tot allò que està sentint.

Al final, es tracta d'oferir un espai real i físic perquè, amb l'ajuda de la família, els infants puguin elaborar aquest record i gestionar millor les emocions associades a la pèrdua. També es proposen petites accions simbòliques, com fer un ritual o guardar una fotografia.

Tot això contribueix a mantenir viu el record de la criatura i facilita un inici de dol més saludable per a tota la família.

Coautores del conte "Una estrella al cel". D'esquerra a dreta: Laia Cantó, Júlia Gonzalez, Encarna Garcia-Uceda i Fina Martinez.