El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) vol expressar la seva preocupació davant la decisió de l’Institut Català de la Salut de retirar el complement de docència que percebien algunes infermeres implicades en la Formació Sanitària Especialitzada (FSE). Es tracta d’una situació que ha generat un profund malestar entre les professionals afectades i que ens obliga a obrir una reflexió de fons sobre les condicions en què s’està sostenint una part cabdal de la docència clínica a Catalunya.

La FSE té un paper determinant en el sistema de salut, atès que fa possible la transmissió del coneixement expert i la qualitat assistencial. Atenent aquest fet, les institucions tenim la responsabilitat de vetllar perquè aquesta formació es desenvolupi amb el reconeixement i recursos adequats per a les professionals que la fan possible.

En aquest sentit, convé recordar que el Decret 165/2015, de formació sanitària especialitzada a Catalunya, la reconeix expressament com una de les figures docents unipersonals del sistema, i li atribueix funcions concretes “d’orientació, supervisió, control de les activitats de les residents durant les rotacions i participació activa en l’avaluació del seu aprenentatge i de les seves competències”. De fet, el marc normatiu estableix formes específiques de reconeixement de la seva tasca dins l’àmbit del SISCAT.

Per tant, el debat de fons no es pot eludir, perquè si el mateix sistema reconeix normativament que aquesta figura forma part del seu entramat docent i que exerceix funcions nuclears en la formació de les residents, també ha de proveir aquesta responsabilitat d’un reconeixement sòlid.

Aquesta realitat es fa especialment visible en dispositius com les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR). La documentació disponible posa de manifest que el model de col·laboradores docents permet que cada resident disposi d’una professional de referència durant la rotació, facilita una avaluació real del seu progrés, evita la coincidència simultània de diversos residents o estudiants en una mateixa consulta i garanteix l’accés a consultes específiques i d’alta especialització. Sense aquesta figura, una única tutora podria arribar a assumir entre tres i quatre residents en una mateixa consulta, amb la consegüent pèrdua de qualitat formativa y el consegüent impacte negatiu sobre l’atenció a la usuària.

Val a dir, a més, que la situació actual ha fet aflorar una problemàtica de fons. No totes les especialitats disposen de les mateixes condicions, no tots els dispositius docents operen amb els mateixos estàndards de reconeixement i no totes les residents accedeixen a un entorn formatiu equivalent. Aquestes desigualtats són incompatibles amb un model de formació especialitzada que pretengui ser rigorós arreu del territori.

Des del CCIIC considerem especialment rellevant que la mateixa direcció de l’ICS hagi admès el malestar generat, reconegut la docència com una línia estratègica clau per al futur de l’organització i afirmat que el canvi no respon a una mesura d’estalvi. Segons la informació traslladada en la reunió del 17 de març de 2026, fins ara s’estimava en uns dos milions d’euros anuals la quantitat destinada a compensar aquest col·lectiu, i la voluntat expressada és que aquests recursos continuïn vinculats a l’àrea de docència i al reconeixement de la figura del col·laborador docent, mentre es treballen alternatives dins del marc legal vigent.

Aquest element és especialment significatiu, perquè si la mateixa organització reconeix la centralitat de la docència, la necessitat de preservar-ne la qualitat i la conveniència de mantenir recursos vinculats al seu reconeixement, el pas següent no pot ser una resposta parcial, sinó la construcció d’un marc coherent a l’altura de la responsabilitat que assumeixen aquestes professionals.

També és rellevant que el Departament de Salut hagi traslladat per escrit la seva preocupació per l’impacte negatiu d’aquesta situació sobre la Formació Sanitària Especialitzada i sobre la formació d’alguns residents. Aquest reconeixement institucional reforça la idea que som davant d’una qüestió amb efectes reals sobre l’organització docent i sobre els drets formatius dels residents.

En paral·lel, la documentació coneguda indica que, mentre no es resolgui la situació, s’estan intentant recol·locar residents i negociar rotacions amb altres entitats no ICS per evitar-ne l’afectació. Que s’hagin d’explorar aquestes vies extraordinàries és, en si mateix, una prova de la rellevància estructural del problema i de la necessitat d’una solució estable que eviti que la qualitat formativa quedi exposada a escenaris de provisionalitat.

Des del CCIIC volem subratllar que formar les noves generacions de professionals és una responsabilitat inherent a la professió infermera. Però aquesta responsabilitat no pot descansar en la fragilitat dels mecanismes de reconeixement. Protegir els drets formatius de les residents i reconèixer adequadament la funció docent no són objectius incompatibles. Són, al contrari, dues exigències inseparables del mateix deure institucional.

En virtut d’això, el Consell reclama el restabliment immediat d’un mecanisme de reconeixement efectiu per a les professionals que assumeixen responsabilitats docents, mentre s’articula una solució estable i definitiva; l’acompanyament institucional necessari per garantir la continuïtat de la seva tasca; una revisió global del model per corregir les desigualtats entre especialitats, dispositius i centres; i un compromís ferm de les administracions per preservar la qualitat de la docència infermera a Catalunya.

La qualitat docent no viu en els discursos que la invoquen, sinó en les estructures que la sostenen, en el reconeixement que la dignifica i en les decisions que una institució assumeix amb responsabilitat.