El Grup de treball per a la Prevenció i Control del Tabac del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, de què forma part el COIB, destaca que l’actual crisi sanitària ha ajudat molts fumadors a deixar el tabac

La pandèmia de la covid-19 ha fet augmentar la mirada crítica cap al tabaquisme

Cada any, moren al món més de vuit milions de persones a causa de malalties provocades pel consum de tabac. Aquesta xifra dobla amb escreix les defuncions que hi ha hagut per coronavirus des de l’inici de la pandèmia. Amb el lema Deixar de fumar, la teva altra vacuna, la Setmana sense Fum d’aquest any se centra en l’abandonament del tabac com a mesura per prevenir malalties. Malgrat que durant els darrers anys s’ha reduït el nombre de persones fumadores, a Catalunya segueix fumant el 24,9 % de la població.

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, de què forma part el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, té un Grup de Tabac format per infermeres de cada demarcació. Parlem sobre la situació del consum de tabac a casa nostra i sobre com hi ha influït la pandèmia amb la coordinadora del grup, Cristina Martínez Martínez, infermera investigadora a la Unitat de Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i amb la representant del COIB al grup, Raquel Sanz Heras, infermera de la Unitat Terapèutica de Justícia Juvenil Els Til·lers, de Mollet del Vallès. També s’han sumat a l’entrevista el representant del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona; Antonio López Barea, infermer del Centre d’Atenció Primària (CAP) Dr. Sarró, de Valls, i el del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona, Albert Bueno Brugués, infermer del CAP Roses. Per part del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, forma part del grup Bibiana Garcia Sanfeliu, infermera del CAP Tàrrega.

La pandèmia de la covid-19 ha fet augmentar la mirada crítica cap al tabaquisme

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Cristina Martínex, Raquel Sanz, Antonio López i Albert Bueno

 

Quina percepció teniu sobre com està afectant la pandèmia en el consum de tabac?

Cristina Martínez (CM): Encara no sabem si hi ha hagut un augment o una disminució del consum del tabac durant la pandèmia. El que sí sabem és que ha fet augmentar la visibilitat dels fumadors, entre d’altres coses perquè s’han de treure la mascareta fent visible l’acte de fumar, cosa que passava més desapercebuda abans de l’epidèmia. Per altra banda, durant aquest temps hi ha hagut més persones que perceben que fumar és un risc per a la salut. És probable que hi hagi hagut més persones que s’hagin plantejat deixar de fumar per evitar un factor de risc modificable com és el consum de tabac.

Raquel Sanz (RS): De l’enquesta de tabaquisme que està fent la SEMFIC, es desprèn que, amb la pandèmia, la gent té una mirada més crítica cap als fumadors. Una dada significativa és que al voltant del 70 % dels enquestats, incloent-hi molts fumadors, prohibirien fumar a les terrasses dels restaurants. Abans de la pandèmia, aquest percentatge era força més baix. Aquesta dada ens ha sorprès.

CM: Això és bo perquè fa visible que un acte com el de fumar no és normal, sinó que és nociu per a la persona que fuma i per a qui no fuma. El coronavirus ha fet visible el risc que suposa el fum ambiental del tabac a l’exterior.

RS: La meva percepció és que [durant la pandèmia] hi ha hagut un augment de la por, que ha fet que molts fumadors que estaven en una fase precontemplativa hagin passat a una fase contemplativa, que s’hagin plantejat seriosament deixat de fumar. Després també hi ha hagut fumadors que, a conseqüència del tancament, de l’angoixa, han augmentat la quantitat de tabac que fumen. De tota manera, crec que ha pesat més el fet que la por hagi fet que molta gent s’hagi replantejat el fet de seguir fumant.

CM: Habitualment, quan es duen a terme polítiques que afavoreixen l’abandonament del consum de tabac o quan hi ha factors ambientals com la pandèmia, moltes persones que estan en situació més favorable de poder deixar de fumar per elles mateixes ho aconsegueixen. Per altra banda, hi haurà persones que necessitin d’ajuda específica d’un professional.

Antonio López (AL): A l’atenció primària, corroboro el que ha dit la Raquel. Hi ha hagut gent a qui la pandèmia els ha provocat angoixa i els ha fet augmentar el consum de tabac, però també hi ha hagut moltes persones que han aconseguit deixar el tabac soles, durant aquesta pandèmia. És només una percepció. Al centre d’atenció primària on treballo, no hem anul·lat la consulta de tabac. Jo he fet moltes consultes telefòniques. També hi ha contribuït el finançament [públic] de la vareniclina [des de l’1 de gener de 2020]. Això ha ajudat moltíssim. Al meu centre, durant aquest període ha deixat de fumar més gent que abans de la pandèmia. També ha augmentat el nombre de visites.

Albert Bueno (AB): El gran canvi ha estat la incorporació de la consulta telemàtica, a què ens hem vist abocats a causa de la pandèmia. Això ens ha facilitat la feina. Al començament, tota l’atenció primària es va abocar a aturar el xoc de la pandèmia. Després de l’estiu, quan semblava que tot començava a estar controlat, va haver una certa recuperació de l’activitat. Després va venir la resta d’onades. Ara, mica en mica, anem recuperant la normalitat. De tota manera, durant tot aquest període, qui ha estat interessat en deixar de fumar, a través de La Meva Salut, del telèfon o presencialment, ha trobat el mitjà per posar-se en contacte amb el seu referent de salut per buscar ajuda per deixar de fumar.

De quina manera afecta el tabac sobre el covid? Al començament de la pandèmia es va publicar un estudi que afirmava que el tabac exercia un efecte protector sobre el virus. Fa poques setmanes va aparèixer una notícia que deia que algunes de les persones que van fer-lo tenien vincles amb la indústria tabaquera.

CM: A l’inici de la pandèmia va sorgir la hipòtesi que la nicotina podia prevenir el contagi. Això es devia a que la majoria de persones que ingressaven als hospitals per covid no fumaven. Eren persones grans, que fumen menys que el conjunt de la població. Aquesta hipòtesi no es va provar a nivell biològic. Els estudis estratificats per edats demostren que les persones fumadores amb covid tenen més risc d’intubació, tenen més mal pronòstic i més probabilitat de morir.

AB: Aquell estudi va fer molt de mal. A la consulta venien els usuaris dient que el fet de fumar els protegia del virus. Després el desmentit no ha tingut tanta repercussió.

CM: Crida més l’atenció la notícia inicial. El que és cert és que les persones fumadores tenen la capacitat pulmonar afectada, presenten destrucció del teixit pulmonar i menys capacitat d’intercanviar els gasos als pulmons. A més, i això s’ha demostrat recentment, la immunitat de les persones fumadores és més baixa. Els fumadors tenen més risc d’infectar-se, tenint en compte aquests factors.

Quin paper teniu les infermeres per ajudar a deixar de fumar?

CM: Les infermeres som agents de salut imprescindibles en totes les accions preventives. En el cas del tabac, el nostre grup fa ja uns cinc anys que va fer difusió d’un lema que ho exemplifica, “la infermera, la teva aliada per deixar de fumar”. Les infermeres estem en tots els processos de la vida. Acompanyem la persona perquè tingui la millor qualitat de vida possible i la millor salut. Ajudem els joves a prevenir el consum de  tabac i, quan ja són fumadors, aprofitem els contactes que tenim amb ells per conscienciar-los [a deixar de fumar]. Totes les interaccions que tenim amb les persones en l’àmbit assistencial són oportunitats per introduir el tema del tabac. El fet de fumar afecta el procés de cicatrització de la ferida quirúrgica i la recuperació d’una intervenció, agreuja les patologies cròniques, com la diabetis, les malalties cardiovasculars, la hipertensió... En els moments clau de la vida, com l’embaràs o quan se’ls diagnostica una malaltia o han d’operar-se d’alguna cosa important, les persones són més capaces de dur a terme canvis importants en la seva vida. Nosaltres estem per ajudar les persones, per apoderar-les. Les infermeres som els professionals ideals per fer-ho.

AL: Abans que un fumador vingui a la consulta i digui “vull deixar de fumar” sovint hi ha hagut fins a cinc visites prèvies, per altres motius, en què els donem informació sobre com deixar de fumar. És una feina d’anar picant pedra. Jo el tema del tabac el trec en qualsevol consulta. S’ha de fer una feina prèvia. Les infermeres estem fent prevenció i prevenció de la salut contínuament. És la nostra feina i és una feina que genera salut.

CM: És important que les infermeres i els metges integrem en la nostra activitat quotidiana l’atenció a la persona fumadora, que l’ajudem a deixar de fumar. Tothom té el seu ritme. Hi ha persones que necessiten més temps que d’altres, però gairebé tots els fumadors desitgen deixar de fumar, només necessiten en ocasions una ajuda extra amb el suport d’un professional expert.

RS: Les infermeres fem un abordatge integral. És l’èxit de la nostra pràctica en el dia a dia, que veiem la persona com un tot. Veiem la persona en totes les seves esferes, i això ens permet detectar problemes de salut. El tabaquisme és una pandèmia. Mata vuit milions de persones al món, dels quals 1,2 milions són fumadores passives. Les infermeres tenim una tasca important de promoció de la salut.

Com s’ajuda a deixar de fumar les infermeres i, en general, els professionals de la salut?

CM: Les infermeres fumen menys que la població de la mateixa edat. El problema és que molts estudis inclouen les auxiliars [d’infermeria] i les infermeres dins el mateix grup, i les auxiliars fumen més que les infermeres. Al professional de la salut fumador l’ajuda molt que sigui un altre professional qui l’ajudi a deixar el tabac. Hi ha centres sanitaris que fomenten que els seus treballadors deixin de fumar, com per exemple a través de salut laboral. Un infermer o una infermera pot ajudar un professional de la salut a deixar de fumar.

AL: El meu objectiu és que al centre on treballo no fumi ningú. Gairebé ho he aconseguit. Hi ha una persona, que és auxiliar, que n’és molt reticent; no hi ha manera. Fa poc van arribar tres infermeres noves, que eren fumadores. Van venir a la meva consulta i han aconseguit deixar-ho.

CM: Quan una infermera comença a fumar ho fa perquè és jove. És després que decideix ser professional de la salut. Així que el que passa amb el col·lectiu infermer és que durant el grau d’infermeria molts i moltes joves comencen la carrera fumant. De fet habitualment, es comença a fumar als catorze o quinze anys i el consum es consolida als divuit. Les persones que estudien infermeria no són diferents a la resta de joves, el que passa és que quan comencen a exercir sovint ja són fumadors consolidats. Així que durant la formació dels graus de la salut, i també el grau d’infermeria, s’hauria d’ajudar a deixar de fumar els joves que exerciran rols exemplars..

RS: Des dels centres de treball es fa molta sensibilització, molta conscienciació, perquè els professionals de la salut deixin de fumar. Des de fa uns anys, hi ha molta senyalització, cartells, tríptics... Hi ha moltes guies d’ajuda als professionals.

CM: Aquest any, com ja fa anys, el nostre grup se suma a les iniciatives de l’Agència de la Salut Pública de Catalunya, que abandera una campanya amb el lema “Deixar el tabac, la teva altra vacuna”. A més, el nostre grup pensa que no hi ha millor professional per administrar aquesta vacuna que les infermeres, que són les “teves alidades per deixar de fumar”.