L’any 2024 es van denunciar un total de 2.525 agressions a infermeres a Espanya, segons dades de l’Observatori d’Agressions del Consell General d’Infermeria (CGE), la qual cosa suposa una mitjana de set agressions diàries. No obstant això, el Ministeri de Sanitat eleva aquesta xifra fins a 4.417, cosa que posa de manifest la necessitat de millorar el sistema de registre d’aquests incidents.

Segons Diego Ayuso, secretari general del CGE i director de l’Observatori, “ha d’existir més coordinació i transparència en l’accés a les dades. Els serveis de salut registren les agressions que es produeixen a les seves regions, però només a l’àmbit públic. La sanitat privada també hauria de notificar els incidents i traslladar-los tant al Ministeri de Sanitat com als col·legis professionals, per tal de tenir una visió més real de la situació i adoptar mesures preventives més efectives”.

Dades recents

Segons les dades de l’Observatori d’Agressions del CGE, corresponents a 2024, s’han registrat un total de 2.525 agressions a infermeres, una reducció de més del 10% respecte a 2023, any en què se’n van registrar 2.840.

Per comunitats autònomes: Andalusia (546), Balears (380), Castella i Lleó (359), Aragó (290), Navarra (230), 

Les que menys en van notificar: Ceuta (1), Melilla (1), Extremadura (14), Comunitat Valenciana (15), Madrid (30)

Comparant amb 2023, el major increment s’ha produït a Castella i Lleó (+127). També s’han registrat pujades a Aragó (+48), Extremadura (+32), Navarra (+31) i La Rioja (+28), “fruit d’un augment de les denúncies per part de les infermeres i una millor sistematització del registre”, segons Ayuso.

Per contra, criden l’atenció les baixades a Canàries i Galícia, que només han comptabilitzat les denúncies presentades als cossos policials, i no tots els incidents reals que s’han produït.

Ayuso remarca que “les dades de l’Observatori provenen de les notificacions dels col·legis provincials d’infermeres i d’algunes institucions autonòmiques. Per això, cal un registre més obert i transparent”.

Causes

L’Observatori analitza el context de cada cas registrat, i “la causa principal continua sent el desacord amb l’atenció rebuda, la falta d’accessibilitat, les llargues esperes i la pressió assistencial en serveis com urgències o atenció primària”, explica Ayuso. “Tot això genera insatisfacció ciutadana que es tradueix en actituds incíviques, com agredir una professional.”

Segons Florentino Pérez Raya, “les més de 350.000 infermeres i infermers a Espanya treballen cada dia sota una pressió brutal, a causa del dèficit crònic de personal sanitari. Ens falten gairebé 100.000 infermeres per equiparar-nos amb la mitjana europea. I el més greu és que no som responsables de les mancances del sistema, però sí en patim les conseqüències, com tothom.”

Conseqüències

No podem oblidar que, per a la professional agredida, ja sigui verbalment o físicament, l’impacte pot ser molt dur: frustració, por, baixa laboral, i una afectació clara a nivell professional. “Moltes vegades la infermera que pateix una agressió es qüestiona si ha fet alguna cosa malament, quan en realitat és víctima de l’estrès i l’ansietat del pacient o el familiar, provocats per deficiències estructurals del sistema, i no pas per la seva actuació”, afegeix Ayuso.

Per combatre aquesta xacra, el CGE col·labora activament amb la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el Ministeri de Sanitat i altres consells generals, amb jornades conjuntes per abordar el problema globalment. També ofereixen un curs gratuït a través de l’ISFOS, el seu centre de formació, per dotar les infermeres d’eines preventives.

Les infermeres i infermers no estan soles. Davant de qualsevol agressió, amenaça o assetjament, tindran tot el suport del seu col·legi professional, del CGE, i per descomptat de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els cossos autonòmics.