Hem reunit alguns indicadors per comparar la situació a Catalunya amb la d’altres països europeus i veure en quin lloc del rànquing ens trobem a l’hora de garantir que treballar sigui una oportunitat i no un esforç extra constant.

Segons les dades analitzades, els salaris de les infermeres es troben a la mitjana europea, però el cost de vida, especialment l’habitatge, dificulta la competitivitat respecte a països amb millor equilibri entre sou i despeses. Això repercuteix directament en la capacitat de retenir professionals.

Pel que fa a dotació de professionals, la diferència és notable: mentre Irlanda s’acosta a les 16 infermeres per cada 1.000 habitants, Catalunya amb prou feines arriba a 7, un dèficit estructural que impacta en la càrrega assistencial. En aquest sentit, la ràtio de persones per infermera també és elevada si la comparem amb models nòrdics, on oscil·la entre 3 i 7 persones per professional.

Altres àmbits clau com conciliació i beneficis socials continuen presentant mancances per falta de recursos i desigualtats territorials, mentre que en recerca Catalunya manté una tradició consolidada, tot i que la desigualtat entre centres i el finançament inestable ens situen novament en una posició intermèdia.

En formació, el sistema català és sòlid, amb itineraris que van del grau al doctorat i una oferta extensa de màsters i formació continuada. Tanmateix, la manca de rols avançats estables limita el desenvolupament professional dins del sistema assistencial.