Andrés de Juan Ortega és infermer assistencial a l’Hospital Clínic de Barcelona, doctorand en Medicina i Recerca Translacional a la Universitat de Barcelona i líder de la Regió Europea de l’organització Nursing Now Challenge. Ja al grau va començar a col·laborar en projectes de recerca amb el suport de professors i, poc a poc, es va començar a involucrar en iniciatives de recerca i lideratge jove a nivell internacional, representant a la infermeria jove en diversos fòrums de recerca, gestió i política sanitària globals. Al 2023 va representar el Nursing Now Challenge a l’Assemblea Mundial de la Salut i des de llavors ha continuat centrant-se en la recerca de les millores del benestar i salut mental dels professionals sanitaris, enfocat especialment en les infermeres joves recent graduades i la importància de comptar amb el jovent on es prenen decisions.

Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?

La veritat és que mai hauria imaginat que acabaria sent infermer. Tot i que el meu pare és metge, a cap dels meus germans ens havia atret especialment el món sanitari. Jo volia ser historiador o formar part d’un grup de rescat d’alta muntanya, però com que la història no oferia gaire sortides, vaig veure en la infermeria una via per apropar-me al món del rescat i de les emergències de manera relativament ràpida. Amb el temps, però, el contacte amb professores com la Doctora Adelaida Zabalegui (UB-Clínic) i la Doctora Cristina Monforte (UIC) em va obrir els ulls al gran potencial transformador de la professió en àmbits com la gestió i el lideratge, la recerca, l’assistència i la docència. Poc a poc vaig començar a col·laborar en projectes de recerca i gràcies a iniciatives com el Nursing Now Challenge, al qual em vaig involucrar a tercer i que ara represento a nivell europeu, vaig entendre la importància que tenim els joves en el futur de la professió i vaig començar a veure la infermeria amb una mirada molt més àmplia i global.

Com creus que hauria de ser la professió del futur? Quins canvis són imprescindibles?

El futur de la infermeria dependrà molt del model de salut que decidim impulsar com a societat. Si apostem per un model més eficient i centrat en les necessitats reals de la població, imagino una infermeria amb un rol més present en la presa de decisions i amb més autonomia i capacitat de lideratge. Amb perfils més especialitzats, reconeguts i càrregues de treball adients. Hi ha un concepte que s’anomena el “principi de subsidiarietat”, que significa que “l’Estat” només hauria d’intervenir allà on “l’individu” no pugui. Traslladat al nostre món aquest enfocament ens convida a confiar més en la capacitat de la ciutadania i a situar els professionals allà on realment aportem valor. Hem de construir un sistema centrat en les persones, sostenible i on la infermeria i cada disciplina tingui el lloc estratègic que li correspon de manera que tot s’optimitzi millor.

Quin consell donaries a les noves generacions d’infermeres?

Més que donar consells m’agradaria compartir experiències. Crec que aprenem molt els uns dels altres, i jo mateix no paro de preguntar tant a gent sènior com a companys joves sobre les seves vivències i opinions. Això em permet tenir una mirada més rica i plural, que em serveix quan investigo o participo en diversos fòrums. Sempre intento transmetre la importància de pensar de manera estratègica: cap a on vull anar i què vull aportar al món. Animo a tothom a pensar en gran, a envoltar-se de persones que també ho facin, i a creure que cadascú té un paper únic que ningú més pot jugar. Animo sempre a sortir de la zona de confort, explorar, preguntar, innovar, trucar portes… i si no s’obren, anar a la del costat. El més important és mantenir un esperit jove, inconformista, amb ganes de menjar-se el món. No deixem que la professió esdevingui una línia plana: el futur de la infermeria és tan ampli com ens atrevim a imaginar-lo.

Quina línia de recerca, estudi o projecte tens en marxa actualment?

Actualment estic immers en diverses línies de recerca centrades en el benestar dels professionals sanitaris i la fidelització dels infermers joves. Des de l’Hospital Clínic, col·laboro en un projecte liderat per la Dra. Cindy Frías, amb el suport de l’OMS, Qatar Foundation i Hamad Medical Corporation, que promou la salut mental dels professionals amb una guia pràctica i una intervenció pilot a Barcelona i Doha. Paral·lelament, des de la Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitàries de la UAB, amb la coordinació de la Dra. Lena Ferrús, hem elaborat un informe amb propostes per atraure i fidelitzar infermers recent graduats. També participo al Nursing Now Challenge com a representant europeu, impulsant oportunitats de lideratge per a infermeres joves d’arreu del món. Tot plegat s’emmarca en la meva tesi doctoral, centrada en millorar la transició i fidelització dels professionals joves recentment graduats en hospitals de tercer nivell.

Què canviaries demà mateix si poguessis transformar alguna cosa en el sistema de salut?

Si demà pogués transformar alguna cosa en el sistema de salut, començaria per l’àmbit acadèmic, perquè és allà on es formen els futurs professionals. Però abans de canviar res, caldria tenir clar quin model de salut volem i, a partir d’aquí, definir un pla estratègic en base a les necessitats reals. Per a mi, aquest model inclou una ciutadania més apoderada i uns professionals que intervinguin on realment són imprescindibles. Això implica redefinir rols i competències, així com revisar la formació. En el cas de la infermeria, si volem tenir més rols avançats o especialitzats, augmentaria les hores de formació en àrees troncals com farmacologia, fisiopatologia, etc. No es tracta de competir amb altres disciplines, sinó d’estar ben preparats per assumir responsabilitats que fins ara havien fet els metges i metgesses amb més anys de formació. Assumir noves competències no significa crear figures substitutives, sinó tenir cura de la ciutadania amb un enfoc infermer, més holístic i proper i, per tant, amb uns resultats en salut diferents. És canviar l’enfoc biomèdic per un amb la persona al centre.