Montse Bassa, vocal d’infermeria del Treball del COIB, reflexiona sobre el tabaquisme i l’imaginari que encara l’envolta en un article d'opinió El Diari de la Sanitat. "Imaginar-se valent, rebel o autèntic no hauria d’anar mai lligat a una dependència o addició."
Les que ja tenim una edat, tenim al nostre imaginari icones com Lauren Bacall i Audrey Hepburn, que encarnaven la imatge de la dona elegant i segura, sovint representada amb una cigarreta a la mà.
Aquella imatge de glamour i sofisticació va ajudar a fer atractiu el fumar en la cultura popular. Però, darrere d’aquell posat elegant, hi havia una addicció que ha costat moltes vides i moltes campanyes de conscienciació per desemmascarar el que és realment el tabac.
En aquests darrers anys, m’inquieta observar com el tabac —ara camuflat en vapors de sabors dolços i dispositius de disseny minimalista i atractius— torna a colar-se amb força als nostres espais socials i laborals.
Celebritats i influencers, com Bella Hadid o Justin Bieber, tornen a mostrar el fumar o vapejar com una actitud cool i moderna.
Coincidint amb el Dia Internacional Sense Tabac, cal alertar que vivim en una situació de normalització mediàtica, que torna a donar oxigen a una addicció que s’ha demostrat científicament que perjudica greument tot el sistema de salut. Cal que els nostres joves no percebin el tabac com una part de la seva identitat; rebel, sensual o creativa.
En realitat, el que hi ha darrere és una estratègia molt calculada per perpetuar una addicció que ens resta salut i qualitat de vida. Construir de nou un imaginari cultural atractiu és la millor manera d’incitar l’inici del consum en els més vulnerables de la comunitat, de la continuïtat ja s’encarregarà la nicotina, entre d’altres.
Per això, és urgent que com a societat no abaixem la guàrdia. Les institucions educatives, les famílies, els professionals de la salut i, fins i tot, els creadors de contingut tenim un paper fonamental a l’hora de construir imaginaris nous, més saludables i veritablement alliberadors. Imaginar-se valent, rebel o autèntic no hauria d’anar mai lligat a una dependència o addició.
Cal que oferim altres models de seguretat, creativitat i estètica que no passin per inhalar cap mena de substància. També és imprescindible defensar i ampliar els espais lliures de fum i de vapeig, especialment aquells freqüentats pels més joves. No només com una mesura de protecció física, sinó també simbòlica: cal preservar espais on créixer sense associar el fum amb cap promesa d’estil o llibertat.
