La tècnica consisteix en  la inserció d’un catèter en una vena perifèrica la zona proximal del braç, mitjançat suport ecogràfic. Per la col·locació del reservori  es requereix  realitzar una petita incisió de 2 centímetres, per fer una butxaca subcutània i col·locar  una petita cambra implantable i  a posterior fer una sutura de tancament.

Aquest procediment  facilita l’administració de tractaments prolongats i intermitents, disminuint la incomoditat i el dolor a les persones ateses, en front d’altres tipus de reservoris. També disminueix el risc d’infeccions i trombosi. També cal fer esment que significa una reducció de  costos al no ser necessari realitzar-lo en una àrea quirúrgica.

L’accés vascular venós per via perifèrica  esta considerat una intervenció infermera,  descrita en la “Clasificación de intervenciones de enfermeria” (NIC) . Concretament en els següents NICs:

• NIC 4190 Punció intravenosa: Inserció d'una agulla en una vena perifèrica amb el propòsit d'administrar fluids, sang o medicació pàg. 386.
• NIC 4220 Tenir cura d'un catèter central inserit per via perifèrica (PICC) - Inserir i mantenir un catèter central per via perifèrica per l’accés a la circulació central pàg. 137.
• NIC 4054 Maneig d’un dispositiu d‘accés venós central. Cura del malalt amb un accés venós perllongat mitjançat l’ús d’un dispositiu insert en la circulació central pàg. 301.

Aquest procediment, per al que respecta la incisió  i a la sutura,  esta inclòs  en la cirurgia menor, i, per tant, dins de l’àmbit competència infermera. La cirurgia menor ambulatòria comprèn procediments quirúrgics i altres intervencions de curta durada, habitualment realitzats en teixits superficials o de fàcil accés, sota anestesia local, i amb un baix risc de complicacions quirúrgiques. L’ordenament jurídic reconeix la competència professional de la infermera tant en l’àmbit de la cirurgia menor com en l’administració d’injectables, en el marc dels seus actes propis i de la seva autonomia tècnica.

La col·locació de reservoris subcutanis en braç és un procediment en que la infermera intervé dins del marc del treball col·laboratiu en el sí de l’equip interdisciplinari, seguint el procediment  desenvolupat i aprovat per l’equip multidisciplinari  i les seves direccions (art. 9 LOPS), elaborats amb criteris de rigor científic, i basats en evidència científica actualitzada.

La infermera ha de respectar  els criteris generals de la pràctica  que conformen  el concepte de Normo praxi assistencial, és a dir:  correcció tècnica i científica, respecte de les normes legals i als Principis de la Bioètica als valors ètics i deontològics, tot actuant amb la deguda atenció, diligència, perícia i prudència.

També ha de disposar dels coneixements, habilitats i capacitats específiques per poder desenvolupar aquesta intervenció i  ha de saber mantenir la qualitat de les atencions. O sigui, requereix d’una formació prèvia que la capaciti.

Per tant,  són requisits indispensables :

• Haver cursat formació prèvia específica, i la permanent actualització de coneixements i habilitats.
• Realitzar la intervenció seguint el procediment desenvolupat i aprovat per l’equip multidisciplinari  i les seves direccions.
• La infermera ha d’exercir i fer valer el seu judici clínic, això implica que, malgrat haver un protocol/procediment  previst, ha de valorar cada situació de manera individualitzada i actuar envers el seu judici clínic.
• Valoració  i exploració de les vies d’accés venós per poder triar la més accessible.
• Disponibilitat de consulta interdisciplinari.
• Registrar el procediment.

En conclusió:

D’acord amb l’ordenament jurídic i amb la seva qualificació professional, la infermera és competent per aplicar tècniques i intervencions pròpies de l’àmbit de la cirurgia menor, com ara la tècnica d’implantació i col·locació de vies centrals d’inserció perifèrica (PICC-PORT) i reservoris subcutanis. La intervenció en aquest procediment forma part del nostre àmbit de pràctica i aporta valor i beneficis directes en l’atenció i la salut de les persones ateses.

En l’exercici d’aquesta competència atribuïda, la infermera ha d’actuar d’acord a la lex artis ad hoc, seguint els protocols clínics establerts, d’acord amb les seves capacitats professionals, i comptant amb la formació específica i adequada per dur-la a terme amb garanties de seguretat, eficiència i qualitat assistencial.

L’exercici legítim de les competències reconegudes a les infermeres no pot ser considerat intrusisme professional, ja que aquestes actuacions s’emmarquen plenament dins dels actes propis de la professió infermera, tal i com venen definits per la normativa vigent i els estàndards professionals.

* Qualsevol interpretació que qüestioni les competències infermeres des del prisma de l’intrusisme professional, parteix d’una visió limitada i esbiaixada del rol competencial de la infermera, que no té cabuda en un sistema sanitari col·laboratiu, interdisciplinari i orientat a la qualitat, eficiència i seguretat assistencial de la persona atesa.