Un estudi confirma que la protecció dels professionals de la salut davant del 'burnout' depèn tant dels equips i les organitzacions com de la seva “fortalesa individual”
La Fundació Galatea i l’eHealth Centre de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb altres institucions acadèmiques, presenta els resultats de l'estudi Caracterització dels professionals de la salut que presenten baixos nivells de ‘burnout’ professional. El projecte, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, proposa un canvi de paradigma: en lloc de centrar-se exclusivament en aquells factors de risc que generen esgotament i malestar, analitza i posa el focus en aquells factors que protegeixen els professionals que, malgrat contextos exigents, mantenen el seu benestar i eviten el burnout.
L'estudi, liderat pel doctor Oriol Yuguero de l’eHealth Centre de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i per la coordinadora de projectes de la Fundació Galatea, Anna Mitjans, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut Català de la Salut (ICS), es basa en una mostra inicial de prop d’un miler de metges i infermeres i demostra que la prevenció del burnout va més enllà d’una qüestió de recursos personals o de "resiliència" individual de cada professional, sinó que està estretament lligada a les condicions organitzatives, el suport dels equips i el tipus de lideratge que s’hi exerceix.
El burnout és una síndrome conseqüència de l'estrès laboral crònic que no s’ha pogut gestionar adequadament i que pot afectar la salut dels professionals, la qualitat de l’atenció i la sostenibilitat dels serveis de salut. En medicina i infermeria, les elevades demandes emocionals i assistencials, la pressió del temps, la burocratització, la manca de recursos, les dificultats per conciliar i la percepció d'un reconeixement insuficient poden generar esgotament emocional, distanciament psicològic de la tasca i pèrdua de realització professional.
Uns resultats que validen la línia de Fundació Galatea
Les conclusions de l’estudi reforcen i donen una base científica sòlida a la línia de treball de la Fundació Galatea en l'àmbit de la promoció de la salut, la prevenció i la intervenció en equips de salut. L'enfocament de Galatea queda avalat per l'evidència que la protecció davant del burnout és una responsabilitat compartida i sistèmica. De fet, el projecte es va plantejar des dels inicis amb una clara vocació de transferència. Per tant, l’estudi no es limita a descriure un perfil, sinó que va més enllà i busca generar coneixement útil per orientar programes d’autocura, intervencions en equips, formació de grau i postgrau, formació específica en lideratge saludable, eines de simulació i recomanacions per a organitzacions i responsables del sistema de salut.
Tres reptes clau detectats per l'estudi
L’estudi identifica tres eixos fonamentals que cal abordar per construir sistemes de salut més sostenibles:
- Desmuntar el mite de la "fortalesa individual”: La protecció no es pot descarregar exclusivament en els recursos personals del professional. Tot i que l'estabilitat emocional i l'optimisme són factors protectors, aquests no poden substituir unes condicions de treball adequades. La resistència individual té un límit que les organitzacions han de respectar.
- La importància decisiva dels factors organitzatius: El bon tracte, el reconeixement per part de l’organització i la societat, així com un lideratge proper, clar i empàtic, són els predictors més robusts per evitar l'esgotament. Un equip cohesionat i amb espais de suport mutu actua com un escut natural davant l'estrès crònic.
- La necessitat de protegir els professionals joves: L'estudi fa una "alerta generacional": els professionals amb menys de 25 anys d'experiència mostren una major prevalença de burnout. Això reforça la necessitat d'intervencions properes al pas de la formació al món laboral real, garantint supervisió i condicions de treball adequades i segures des del primer dia.
Metodologia i mirada innovadores
La metodologia de l'estudi és pionera per la seva triangulació de dades: combina enquestes longitudinals, grups de discussió i l'avaluació de la resposta observada en situacions reals d'estrès mitjançant realitat virtual immersiva. Aquesta aproximació permet observar no només allò que diuen els professionals, sinó com actuen en situacions crítiques (com una aturada cardiorespiratòria, una sepsis pediàtrica o una atenció domiciliària de pal·liatius), avaluant la seva regulació emocional i la capacitat de suport entre iguals en temps real.
La part longitudinal de l’estudi es va basar en qüestionaris mensuals distribuïts durant sis mesos a 992 metges i infermeres, el 24% dels quals (239) van presentar nivells baixos de burnout. Un grup de 103 d’aquests professionals sense burnout persistent van participar als grups de discussió i a l’experiència de realitat virtual immersiva.
Els resultats de les enquestes mostren que els professionals sense burnout persistent tenen una higiene del son més favorable. Només el 10,8% dormia menys de sis hores, davant del 28,3% del grup amb indicis de burnout. El 84,8% dormia entre sis i vuit hores i referia menys cansament en despertar-se i menys dificultats per dormir o mantenir el son.
També presentaven menys cansament a mitja jornada i al final del dia, menys cefalees, dolor d’esquena, dolor articular i molèsties digestives. La presència declarada d’ansietat o depressió era del 3,6%, davant del 17,7% en el grup amb indicis de burnout. El consum de somnífers era inferior i els hàbits alimentaris eren més saludables.
Una de les diferències més robustes va aparèixer en l’entorn laboral. Els professionals sense burnout persistent se sentien més ben tractats per l’organització, els caps i l’equip. També percebien una major valoració per part de les persones ateses, els companys, els comandaments immediats, les organitzacions i la societat.
Principals conclusions: cap a una prevenció integral
- El burnout no és inevitable, però tampoc s'explica per un únic factor individual. L'absència persistent de burnout s'associa a una combinació de recursos personals, relacionals i organitzatius.
- Els professionals que compten amb més factors protectors no només presenten menys símptomes, també mostren més benestar, optimisme, suport social, sentit de control, estabilitat emocional i capacitat de reparació emocional.
- El descans i la recuperació emergeixen com a factors diferencials rellevants. Dormir suficient i de manera reparadora apareix com un factor diferencial clar.
- La qualitat de l’entorn laboral és determinant. El bon tracte, el reconeixement, el lideratge de suport, l’autonomia professional, la cohesió i la claredat organitzativa actuen com a recursos protectors.
- La vocació i el sentit de la professió poden actuar com a recursos personals importants, però no compensen de manera sostinguda condicions organitzatives inadequades.
- Les competències socioemocionals —com la regulació emocional, la comunicació, l'autoeficàcia i la priorització— es poden desenvolupar mitjançant intervencions formatives basades en l'evidència.
- La prevenció ha de començar aviat, especialment entre estudiants, residents i professionals joves, i mantenir-se i adaptar-se a les diferents etapes de la trajectòria professional.
Els resultats reforcen la necessitat d'un model integral de prevenció del burnout que combini el desenvolupament de recursos personals amb programes de prevenció i promoció de la salut i amb intervencions sobre els equips, el lideratge i les condicions organitzatives. Promoure el benestar professional no és només una estratègia per protegir la salut dels professionals, sinó també una condició per garantir una atenció de qualitat. La sostenibilitat del sistema de salut dependrà de la capacitat per dissenyar organitzacions més humanes i saludables, on la cura del professional sigui una prioritat estratègica.
La Fundació Galatea, que té el suport dels quatre col·legis professionals d'infermeres (COIB, COIGI, COILL i CODITA), és referent en el benestar emocional dels professionals de la salut i disposa d’eines i recursos per promoure’l a les organitzacions.