Ens podries explicar breument la teva trajectòria en la recerca infermera i com has incorporat la perspectiva de gènere en la teva feina?

Des de l’inici de la meva carrera, he combinat la tasca com a professora i infermera amb una forta vocació per la recerca. Per a mi, investigar no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir millores reals en la pràctica clínica, en la formació dels futurs professionals i en la qualitat de vida de les persones.

En aquest camí, la perspectiva de gènere, igualtat i diversitat ha estat un eix clau de la meva feina. He intentat integrar aquest enfocament tant en la docència com en la recerca, analitzant com les diferències de gènere afecten la salut, l’atenció sanitària i les condicions laborals de les infermeres. A més, m’interessa aprofundir en com podem generar evidència científica que contribueixi a reduir desigualtats estructurals i eliminar barreres dins la professió.

 

Per què és important aplicar una perspectiva de gènere en la recerca en salut i, específicament, en infermeria?

La salut i l’atenció sanitària no són neutres al gènere. Les dones i els homes emmalalteixen de manera diferent, accedeixen als serveis de salut de forma desigual i reben tractaments diferents, cosa que influeix en el pronòstic i en la qualitat de vida. Ignorar aquesta perspectiva en la recerca en salut perpetua biaixos que poden afectar negativament la pràctica clínica.

En infermeria, aquesta perspectiva és encara més crucial. Històricament, la professió ha estat altament feminitzada, fet que ha provocat que, sovint, la seva tasca hagi estat invisibilitzada o infravalorada dins del sistema sanitari. A més, tot i que la major part del personal d’infermeria són dones, els espais de lideratge i recerca continuen ocupats majoritàriament per homes.

Per això, integrar la perspectiva de gènere en la recerca no només contribueix a millorar l’equitat en l’atenció sanitària, sinó que també ajuda a visibilitzar el paper de la infermeria en la producció de coneixement científic.

 

Quines són les principals desigualtats de gènere que has identificat en la recerca en infermeria?

Una de les principals desigualtats és l’accés al finançament. Els projectes liderats per infermeres solen rebre menys suport econòmic en comparació amb aquells dirigits per altres professionals de la salut, com ara metges.

Un altre aspecte és la visibilitat i el reconeixement. Tot i que les infermeres generen coneixement valuós en àrees com la prevenció, la cura i la promoció de la salut, molts estudis tenen menys impacte en revistes científiques d’alt índex perquè la infermeria encara lluita per consolidar-se com una disciplina de prestigi en l’àmbit acadèmic.

També he observat diferències en la distribució del treball domèstic i de cures, que continua recaient majoritàriament en les dones, cosa que afecta les seves oportunitats de desenvolupament professional. Això es tradueix en menys temps per investigar, publicar i participar en projectes competitius, fet que limita el seu avanç en la carrera acadèmica i científica.

 

Hi ha diferències en com es financen o es valoren els projectes liderats per infermeres en comparació amb els d’altres professionals de la salut?

Sí, i és una qüestió preocupant. Tot i que les infermeres formem part essencial del sistema sanitari, moltes convocatòries de finançament per a projectes de recerca estan dissenyades amb criteris que afavoreixen altres disciplines, especialment la medicina.

A més, en moltes institucions, el lideratge de projectes de recerca continua associant-se a perfils mèdics, fet que genera un biaix en la distribució de fons i en la valoració de la producció científica. Això no només limita la capacitat de les infermeres per generar coneixement, sinó que també restringeix el potencial impacte que pot tenir la infermeria en la millora del sistema de salut.

 

Com afecta la manca de perspectiva de gènere en la recerca a la pràctica clínica de la infermeria?

Si la recerca no incorpora una perspectiva de gènere, les cures que oferim poden estar esbiaixades o ser menys efectives. Per exemple, en molts estudis clínics, les mostres estan compostes majoritàriament per homes, la qual cosa significa que els resultats poden no ser aplicables directament a les dones.

A més, en infermeria, la manca de recerca amb enfocament de gènere fa que certs problemes de salut específics de les dones o de les minories de gènere no rebin l’atenció necessària. Això repercuteix en la qualitat de l’atenció, en la seguretat del pacient i en la presa de decisions basades en l’evidència.

 

Consideres que en la formació en recerca infermera s’inclou adequadament l’anàlisi de gènere? Què es podria millorar en aquest sentit?

S’ha avançat, però encara queda molt per fer. En moltes universitats i programes de formació en infermeria, la perspectiva de gènere continua sent un tema secundari o transversal, en lloc de ser un enfocament central en la recerca i en la pràctica clínica.
Per millorar això, seria fonamental:

• Incorporar formació específica en anàlisi de gènere dins dels programes de grau i postgrau en infermeria.

• Fomentar recerques i projectes amb perspectiva de gènere des de l’inici de la formació investigadora.

• Sensibilitzar estudiants i docents sobre la importància de tenir en compte les diferències de gènere en l’atenció i en els resultats en salut.

Quins consells donaries a les infermeres que vulguin iniciar-se en la recerca i assegurar-se d’integrar la perspectiva de gènere en els seus estudis?

El primer és perdre la por d'investigar Moltes infermeres senten que la recerca és un àmbit llunyà, quan en realitat està molt lligat a la nostra pràctica diària.

Per integrar la perspectiva de gènere, recomanaria:

1. Formar-se en metodologies d’anàlisi de gènere en recerca.

2. Llegir i recolzar-se en literatura especialitzada per entendre com el gènere impacta la salut i l’atenció sanitària.

3. Generar xarxes i col·laborar amb altres investigadores que treballin en aquestes línies.

4. Defensar la importància de la infermeria en la producció científica, promovent la visibilitat dels nostres estudis i la seva aplicació en la pràctica clínica.

Per acabar, podries compartir algun projecte o línia de recerca en què estiguis treballant actualment i que abordi aquesta perspectiva?

Actualment, estic treballant en un estudi sobre actituds de gènere i estereotips en estudiants d’infermeria post-pandèmia, amb l’objectiu d’analitzar com influeixen en l’elecció d’especialització, l’accés a oportunitats laborals i la percepció del rol de la infermeria en la societat.

També participo en projectes que busquen evidenciar l’impacte de la càrrega de treball i les diferències de gènere en el benestar de les infermeres, amb la finalitat de dissenyar estratègies d’intervenció i polítiques més equitatives en l’àmbit laboral.

El meu objectiu és que, a través de la recerca, puguem contribuir a la construcció d’un sistema sanitari més just, on no existeixin sostres de vidre ni terres enganxosos que limitin l’avenç de les infermeres en l’acadèmia, en la gestió o en la pràctica assistencial.