Sílvia Iglesias Casals és infermera i actualment treballa a la Unitat de Consell Genètic de l’Hospital Duran i Reynals (Institut Català d’Oncologia) com assessora genètica. Els primers  anys de carrera professional va estar tenint cura de persones amb malalties oncològiques a la planta d’Oncologia Mèdica de l’hospital fins que al 2008 va sorgir la possibilitat d’iniciar un nou camí professional relacionat amb l’àmbit del càncer hereditari. Des de aleshores, i gradualment gràcies a la formació continuada en genètica humana i l’oportunitat de poder obtenir l’acreditació per l’European Board of Medical Genetics (EBMG), treballa com assessora genètica, un àmbit professional reconegut a EEUU, Austràlia, Canadà i  tots els països europeus menys Espanya.

L’EBMG és un organisme europeu sense ànim de lucre creat per atendre les necessitats de les persones que utilitzen serveis genètics a Europa garantint bons estàndards de pràctica en tres branques professionals: Genetistes de laboratori clínic, Infermeres genètiques i assessores genètics i Genetistes mèdics

Formada a l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Bellvitge, ha cursat un Màster en Infermeria de Salut Mental i un Postgrau en Infermeria Oncològica. S’ha format en genètica humana a través de diferents cursos impartits per la Sociedad española de oncología médica (SEOM) i altres organismes relacionats amb la genètica com l’Asociación española de genética humana ( AEGH).

Des de fa més de 20 anys és professora en diferents màsters i postgraus d’infermeria  diferents universitats de Catalunya.

Quin ha estat el repte més significatiu de la teva trajectòria professional?

Clarament, treballar en el camp de la genètica ha estat i és, el repte professional més rellevant de la meva carrera professional. Crec que és important remarcar dos aspectes que li afegeixen dificultat: el primer, que fa 30 anys quan vaig estudiar infermeria no hi havia cap formació específica sobre genètica i el segon, que actualment els perfils professionals que duen a terme les competències d’assessor genètic i que jo exerceixo, són biòlegs, biotecnòlegs, biomèdics, ets... He necessitat estudiar sobre biologia molecular, tècniques de laboratori i diferents malalties genètiques, entre altres coses. I gràcies a aquest esforç, a dia d’avui, soc infermera/assessora genètica especialista en malalties de predisposició hereditària al càncer.

Però amb aquest perfil tan concret no estic sola. Actualment treballo amb 3 infermeres més que també són assessores genètiques.

Què et motiva a continuar liderant, innovant o investigant dins de la professió?

Em motiva pensar que, tot i que aquest àmbit és un gran desconegut dins la infermeria, és un  camp apassionant, en el que cada dia aprens coses noves. A més, les infermeres tenim moltíssimes aptituds i habilitats que encaixen perfectament en aquesta àrea. Només ens cal la formació en genètica perquè la resta ja ho tenim. Sabem tenir cura de les persones, amb humanitat, empatia, compromís i coneixement.

Treballar en el camp de la genètica ha estat i és, el repte professional més rellevant de la meva carrera professional

Quins avenços o transformacions destacaries en la teva àrea en els darrers anys?

En l’àmbit de l’oncologia, els estudis genètics que ja s’estan fent en els tumors estan revolucionant el diagnòstic i tractament de la malaltia. Si això li afegim que som capaços d’identificar persones que tenen una predisposició hereditària al càncer, estem fent medicina personalitzada que ens permet personalitzar els riscos, promoure mesures clíniques preventives i reduir l’impacte del càncer a la societat.

Quin impacte té la teva feina en el benestar de les persones o comunitats amb qui treballes?

La meva feina com infermera assessora genètica consisteix en avaluar el risc de càncer en un individu i la seva família mitjançant la recollida de la història familiar i explicar les implicacions, beneficis i resultats d’un estudi genètic. Quan una persona és diagnosticada d’una malaltia hereditària, és important saber comunicar bé aquest resultat, acompanyar-la emocionalment i donar el suport que necessita.

Crec que la meva formació com infermera oncològica i el tracte i cura amb persones amb càncer m’han ajudat moltíssim a entendre el moment que aquestes persones estan vivint i com poder acompanyar-les en aquest procés.  

Quina línia de recerca, estudi o projecte tens en marxa actualment?

Fa anys vaig començar a treballar en un projecte que buscava poder millorar la qualitat de vida de les persones que tenen una predisposició hereditària al càncer. Poc a poc i amb l’ajuda de dues companyes responsables de l’àrea de recerca en cures de la meva institució, vaig  dissenyar el projecte que actualment estic desenvolupant dins el marc d’una beca PERIS (Planificació i gestió de la recerca i innovació en salut) de dos anys de duració.

L’objectiu principal del meu projecte és avaluar l’impacte de la promoció d’estils de vida saludables i autocura mitjançant un programa educatiu impartit per una Pacient Experta, que permeti millorar l’afrontament del diagnòstic de predisposició al càncer de mama i ovari hereditari i l’apoderament sobre la seva salut.