En la seva resposta, el president del COIB destaca que la proposta de ràtios que defensa la corporació va molt més enllà d’establir una xifra fixa. “L’atenció infermera varia molt segons la complexitat de les cures, l’edat, l’estat emocional de la persona, l’entorn familiar o el lloc on viu –explica–. No podem reduir la seguretat de les cures a un únic número”.

Recorda, així mateix, que al desembre passat el Congrés dels Diputats va aprovar una Proposició de Llei per fixar ràtios mínimes, com ara una infermera per cada sis persones en unitats d’hospitalització (ampliable a vuit), una infermera per cada dues persones a les UCI, ràtios específiques en quiròfans i reanimació postquirúrgica, així com un màxim d’una infermera per cada 1.500 habitants en Atenció Primària. També es preveia que l’àmbit sociosanitari disposés de criteris definits pel govern en el termini d’un any.

Malgrat això, el tràmit legislatiu s’ha encallat: des del febrer, la presentació d’esmenes s’ha ajornat fins a 19 vegades. El president admet que “és difícil d’entendre i genera una gran frustració” en un context on la realitat no espera, les càrregues de treball són insostenibles i la qualitat de les cures, així com la salut de les professionals, estan en risc.

Què fer si no es respecten les ràtios?
Borja Manzanares recorda que, en cas que no es respectin les ràtios, el primer pas és comunicar-ho per escrit a la direcció infermera del centre. Si no es prenen mesures, el COIB ofereix assessorament a les infermeres i infermers i, si escau, l’activació de mecanismes institucionals i jurídics per defensar els drets del col·lectiu.

El dèficit estructural de professionals, un repte urgent
El president del COIB alerta d’una altra realitat crítica: la manca estructural d’infermeres a Catalunya. A Barcelona, per exemple, hi ha més d’un miler de professionals formades a l’estranger que esperen des de fa tres o quatre anys l’homologació necessària per poder exercir. El COIB ha traslladat aquesta situació al Departament de Salut, a les direccions generals i a la Conselleria, i ha aportat dades rellevants, com l’estudi de projeccions elaborat pel Consell de Col·legis d’Infermeres de Catalunya (CCIIC) en col·laboració amb la Universitat de Vic.

Borja Manzanares conclou que “les ràtios adequades no són només una reivindicació de la professió infermera, sinó una qüestió de seguretat, equitat i responsabilitat social”. El COIB, insisteix, continuarà defensant-les “amb rigor, dades i determinació, perquè cuidar les infermeres és cuidar tot el sistema de salut”.