L’accés a un habitatge segur, estable i digne és una necessitat bàsica i una condició essencial per a una vida saludable. La dificultat per accedir-hi o mantenir-lo afecta cada vegada més persones i famílies, i deixa moltes llars en una posició de gran fragilitat, amb conseqüències greus sobre la seva salut.
La inseguretat residencial, el risc de perdre l’habitatge, la sobrecàrrega econòmica o viure en condicions inadequades poden generar estrès sostingut, ansietat, insomni, depressió i altres problemes de salut mental, així com contribuir a l’empitjorament de malalties cròniques i dificultar el seguiment dels tractaments i les cures. Aquesta realitat forma part del dia a dia dels nostres centres sanitaris: sovint, els problemes de salut que atenem tenen darrere la por de no poder pagar el lloguer, la incertesa davant una renovació o el risc de perdre la llar.

Recentment hem conegut diverses morts de persones que travessaven situacions greus d’inseguretat residencial, en alguns casos per suïcidi i en d’altres poc després d’haver perdut la seva llar. Són fets d’una gravetat extrema que ens interpel·len com a professionals de la salut i com a societat, i que són la punta de l’iceberg d’una realitat molt més àmplia de patiment i deteriorament de la salut. No és la primera vegada que ho veiem. Durant els anys més durs de la crisi econòmica, a partir del 2010, l’atur, les dificultats per pagar l’habitatge i els desnonaments van deixar una empremta clara en la salut de la població. A les consultes d’atenció primària van augmentar de manera significativa la depressió, l’ansietat i el consum problemàtic d’alcohol, i les persones que havien patit un desnonament tenien una probabilitat gairebé tres vegades més alta de patir una depressió major1.

Els estudis publicats també van associar aquell període de recessió a un augment de la taxa de suïcidis2. A Catalunya, prop de nou de cada deu persones afectades per processos d’execució hipotecària presentaven mala salut mental, mentre que en la població general la proporció no arribava al 16%3. Per això, considerem que la crisi d’habitatge és també una crisi de salut pública i que una part important de les seves conseqüències es pot evitar actuant sobre les condicions de vida de la població.

Com a professionals de la salut, tenim la responsabilitat de detectar i acompanyar les persones afectades, però també de fer visible l’impacte de les seves condicions de vida sobre la salut. La resposta, tanmateix, no pot recaure únicament sobre el sistema sanitari.

Podem tractar l’ansietat, l’insomni o la depressió, però cal abordar també les condicions que les provoquen. Prevenir aquest deteriorament de la salut implica actuar abans que els problemes arribin a les consultes d’atenció primària i als hospitals. En aquest sentit, les polítiques d’habitatge són també polítiques de salut: garantir un habitatge segur i estable pot evitar patiment, malaltia i desigualtats en salut.

Per tot això, reclamem a les institucions i a les administracions públiques que adoptin mesures efectives davant la crisi d’habitatge, incorporant l’impacte sobre la salut com un element central en la presa de decisions i fent prevaldre els drets bàsics a l’habitatge i a la
salut. Demanem que es garanteixi l’accés i el manteniment d’un habitatge segur, estable i digne per a tothom, amb especial protecció per a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Garantir el dret a l’habitatge és també protegir la salut de la població.

Organitzacions, associacions, col·legis, col·lectius signants:

• Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFICC).
• Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya (CATAC-CTS).
• Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona (COIB).
• Confederació General del Treball (CGT).
• Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FTC).
• Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP).
• Grup de Recerca de Determinants Socials de la Salut del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública.
• Grup de Recerca en Desigualtats en Salut Urbana (GIUH) de l’Institut de RecercaSant Pau.
• Infermeres de Catalunya.
• Intersindical Alternativa de Catalunya.
• La Capçalera.
• Metges de Catalunya
• Sociedad Española de Epidemiología (SEE).
• Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears.

1 Gili M, Roca M, Basu S, McKee M, Stuckler D. The mental health risks of economic crisis in Spain: evidence from primary care centres, 2006 and 2010. Eur J Public Health. 2013;23(1):103-8. doi:10.1093/eurpub/cks035
2 Alvarez-Galvez J, Salinas-Perez JA, Rodero-Cosano ML, Salvador-Carulla L. Methodological barriers tostudying the association between the economic crisis and suicide in Spain. BMC Public Health. 2017;17(1):694.doi:10.1186/s12889-017-4702-0
3 Vásquez-Vera H, Rodríguez-Sanz M, Palència L, Borrell C. Foreclosure and health in Southern Europe: results from the Platform for People Affected by Mortgages. J Urban Health. 2016;93(2):312-30. doi:10.1007/s11524-016-0030-4