Què entenem per biaix de gènere en salut?

El terme biaix fa referència a l’existència d’un error sistemàtic (en contraposició a l’error aleatori) que condueix a resultats equivocats. Tot i que aquest terme s’utilitza principalment en l’àmbit de la recerca, també la pràctica clínica pot estar esbiaixada quan s’hi produeixen errors o negligències sistemàtiques que acaben generant conseqüències perjudicials. (Cabanillas, 2022). Així, el biaix de gènere en l’atenció a la salut fa referència a les diferències sistemàtiques, evitables i injustes en la manera com es prevenen, diagnostiquen i tracten les malalties en funció del sexe i del gènere. Aquest biaix es manifesta tant en la pràctica clínica com en la recerca biomèdica i en l’organització dels sistemes sanitaris, sovint arrelat en una visió androcèntrica de la medicina que ha utilitzat el cos masculí com a model de referència.

La invisibilització de les dones en la medicina

Aquesta situació està estretament vinculada amb l’exclusió històrica de les problemàtiques i experiències de les dones de la recerca mèdica. Sovint, la medicina les ha considerat com a apèndixs o variacions de la norma masculina, o bé les ha reduït a una visió femenina marcada per esquemes heteropatriarcals. En conseqüència, el sistema sanitari tendeix a respondre de manera menys adequada a les seves necessitats.

Com es manifesta el biaix de gènere en salut?

Per comprendre millor aquest fenomen, es poden distingir diversos tipus de biaix. En primer lloc, podem citar les malalties que només afecten les dones, especialment en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, i que han estat històricament infrainvestigades, amb conseqüències com l’atribució a la fisiologia femenina i al cicle genital de situacions patològiques, cosa que comporta retards diagnòstics i limitacions terapèutiques.

En segon lloc, sabem que hi ha patologies amb més prevalença en dones, com les malalties autoimmunes o els trastorns mentals (ansietat, depressió), en què sovint es produeix una menor legitimitat clínica dels símptomes, amb la consegüent tendència a la seva psicologització.

En tercer lloc, en moltes malalties que afecten ambdós sexes es produeix una manifestació diferent en homes i dones. La malaltia cardiovascular n’és un exemple paradigmàtic: les dones poden presentar símptomes menys típics, fet que contribueix a retards en el diagnòstic i el tractament, amb pitjors resultats clínics.

Finalment, el biaix també es manifesta en la resposta del sistema sanitari, amb diferències en l’accés, en la intensitat de les intervencions i en la qualitat de l’atenció rebuda, com en el cas de la presència de dolor crònic, en què sovint es produeix una subestimació, minimitzant les vivències de les dones o no considerar el dolor tan greu com elles poden manifestar.

Impacte econòmic del biaix de gènere

Aquest conjunt de desigualtats, a més de ser un problema d’injustícia cap a les dones, té un impacte econòmic considerable. En primer lloc, els retards diagnòstics impliquen més despesa sanitària, ja que les malalties evolucionen cap a estadis més avançats que requereixen intervencions més complexes i costoses.  A més, el biaix de gènere genera costos indirectes rellevants: les dificultats d’accés als serveis sanitaris i els costos associats poden afectar més les dones, incrementant les necessitats de salut no cobertes i empitjorant els resultats en salut.  Això es tradueix en una càrrega més elevada de malaltia, amb impacte en la productivitat laboral i en la despesa en prestacions socials.

Diversos informes indiquen que el biaix de gènere contribueix a una despesa sanitària més elevada en dones, no necessàriament per una necessitat més gran, sinó per ineficiències del sistema. Als Estats Units, l’any 2023 es va estimar aquest sobrecost en uns 15 bilions de dòlars, i a Catalunya una aproximació feta el 2026, quantifica en 1,726 milions d’euros el cost en salut de no tenir en compte la perspectiva de gènere. (World Economic Forum, 2023, Carreras, 2026).

La importància de la recerca amb perspectiva de gènere

A més, la manca d’una recerca amb perspectiva de gènere genera coneixement incomplet, que es tradueix en pràctiques clíniques menys eficients i, per tant, més costoses a llarg termini. Tal com assenyalen organismes internacionals, les dones viuen més anys, però amb pitjor qualitat de vida, reflectint un sistema que no respon adequadament a les seves necessitats específiques (United Nations, 2026).

Cap a un sistema més just, equitatiu i eficient

En aquest context, incorporar la perspectiva de gènere no només és una exigència ètica, sinó també una estratègia per millorar l’eficiència del sistema sanitari. Reduir el biaix pot contribuir a disminuir errors diagnòstics, optimitzar els tractaments i reduir la despesa innecessària.

En conclusió, el biaix de gènere en salut constitueix un problema estructural amb implicacions clíniques, socials i econòmiques. El seu abordatge és essencial per avançar cap a un sistema sanitari més equitatiu i sostenible, capaç de respondre de manera adequada a la diversitat de necessitats de la població.

Bibliografia

1. Cabanillas-Montferrer, T., & Giménez-Bonafé, P. (2022). El sesgo de género en la asistencia sanitaria: definición, causas y consecuencias en los pacientes. MUSAS. Revista de Investigación en Mujer, Salud y Sociedad, 7(1). 106-129. https://doi.org/10.1344/musas2022.vol7.num1.6.
2. Carreres, H. (2026). Des de la recerca fins a l’atenció:repensant la Salut de la Dona. Conferencia Consorci de Salut i Social de Catalunya. https://www.consorci.org/ca/debats-innovacciocsc#edici%C3%B3-2026
3. Harrilal-Maharaj K. Gender Bias and Diagnostic Delays in Young Women: A Narrative Review. Cureus. (2025), Dec 24;17(12):e100004. doi: 10.7759/cureus.100004. https://www.cureus.com/articles/447720-gender-bias-and-diagnostic-delays-in-young-women-a-narrative-review#!/
4. Tasa-Vinyals, E., Mora Giral, M., & Raich Escursell, R. M. (2015). Sesgo de género en medicina: concepto y estado de la cuestión. Cuadernos de Medicina Psicosomática y Psiquiatría de Enlace, (113), 14–25. https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/406247
5. United Nations. (2026). From misdiagnosis to medical bias: Why women are living longer but not better. United Nations Office at Geneva. https://www.ungeneva.org/en/news-media/news/2026/04/117420/misdiagnosis-medical-bias-why-women-are-living-longer-not-better
6. Valls Llobet, C. (2020). Mujeres invisibles para la medicina. Desvelando nuestra salud. Madrid, Capitán Swing.