En primera persona: Susana Sancho, llevadora i autora del llibre "Viatge a la Terra de la Lluna Rosa", un mapa cap a la primera menstruació.
Susana Sancho, és llevadora, infermera especialista en Obstetrícia i Ginecologia. Ha exercit com a llevadora de Sala de Parts i Atenció Primària durant més de 25 anys. Actualment, treballa com a llevadora, al servei d’Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva de Granollers, acompanyant a les dones, nenes i famílies al llarg de totes les etapes de la vida des de la pubertat fins a la maduresa. Des de l’any 2022 és Tutora de les Residents de Llevadora de la seva àrea.
Amb formació específica en Sexualitat i Salut Mental s’ha especialitzat en atenció en consulta jove, així com en xerrades i tallers sobre afectivitat i sexualitat a centres escolars.
És autora del llibre “Viatge a la Terra de la Lluna Rosa” Un mapa cap a la primera menstruació. Un recurs per acompanyar a les nenes i famílies en el camí cap a una menstruació conscient i saludable.
Supervivent d’un càncer de mama.
El seu objectiu que les dones puguin viure de forma lliure i conscient els processos de la seva vida: menstruació, plaer, sexualitat, embaràs, part, menopausa...
Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?
La meva curiositat pels processos de la vida i la sexualitat així com el desig de tenir cura de les persones em van dur a voler ser llevadora.
Em vaig formar com a infermera i em vaig enamorar d’aquesta professió que cuida, dona suport i ajuda les persones a trobar els seus propis recursos per millorar la seva qualitat de vida. L’especialitat com a llevadora després de dos anys de residència em va obrir les portes a una professió que m’apassiona cada dia més.
Ser llevadora per mi no és només una professió, és una forma d’estar en el món i veure la vida. Acompanyar i impulsar les dones al llarg de tots els moments de la seva vida defineix el meu propòsit i és per mi un privilegi poder fer-ho cada dia a la meva consulta.
Amb els anys cada cop soc més conscient que l’educació per la salut és una de les parts més importants de la nostra professió. Els moments en què les dones accedeixen als nostres serveis potser per un embaràs, per consell contraceptiu, o per un cribratge de càncer de cèrvix; són oportunitats de salut on la nostra mirada integral única va més enllà pot oferir eines d’autocura que impactaran en la família i entorn de la dona convertint-la en un agent de salut amb una acció preventiva.
La nostra professió és ciència, consciència i experiència i crec que som els agents de canvi per una transformació del sistema de salut.
Quin ha estat el repte més significatiu de la teva trajectòria professional?
Un dels reptes més importants i satisfactoris ha estat assumir la Tutoria de les Residents de Llevadora de la meva Unitat de referència.
Certament, després d’anys de pràctica assistencial en diferents àmbits la meva visió de la professió és àmplia. Acompanyar a futures llevadores és un repte que assumeixo amb responsabilitat i consciència.
Responsabilitat perquè sé que el meu acompanyament i visió formaran part del seu marc professional, igual que ho han estat per mi el de les meves referents llevadores en el seu moment. M’agrada pensar que juntes estem plantant llavors que aniran germinant i donant els seus fruits en el futur i que, per tant, tot allò que digui o faci tindrà un impacte en el seu futur professional.
Consciència perquè sé que la residència de llevadora és un procés intens que les transformarà com a professionals però també com a persones. Per tant soc conscient que el meu acompanyament va més enllà de la part professional i així intento acollir-les amb una mirada integral que les acompanyi a assolir la seva millor versió.
Ja són tres promocions i em sento molt orgullosa de veure-les créixer i desplegar-se com a llevadores i poder formar part del seu camí aprenent també al seu costat i contagiant-me cada dia de la seva il·lusió per la professió.
Quin consell donaries a les noves generacions d’infermeres?
A les noves generacions els hi recordaria que la base de la nostra professió és l’acompanyament amb la presència, l’escolta, la consciència i les mans sempre basades en l’evidència científica amb consciència.
Vivim en un moment de tecnificació de l’assistència a la salut, però no hem de caure en una sobrevaloració de les proves o les tècniques.
No hem de perdre l’essència de la nostra assistència que és escoltar a la persona atesa que tenim davant i donar importància a allò que ens explica o necessita. També entrenar la capacitat d’explorar amb les nostres mans que són el nostre instrument clínic i a més ens permeten acompanyar de forma humana. Trobar l’equilibri entre l’art d’acompanyar i la ciència i sempre amb la mirada centrada en la persona que atenem respectant les seves decisions, lliures i informades envers la seva salut.
També les encoratjaria a la formació contínua, la investigació en el camp de la llevadoria i infermeria i l'ocupació de càrrecs de gestió i decisió. Així com a compartir informació i divulgar sobre salut en xarxes i altres mitjans de comunicació.
D’aquesta manera podem fer que la promoció, la prevenció i l’autocura siguin els eixos que vertebrin la salut de la nostra població.
El meu interès és contribuir a una nova cultura menstrual sense tabú que permeti una menstruació saludable.
Quina línia de recerca, estudi o projecte tens en marxa actualment?
Actualment, el meu interès és contribuir a una nova cultura menstrual sense tabú que permeti una menstruació saludable.
Després de 25 anys acompanyant a dones en la gestació i el part he pogut constatar com arribem a aquests moments amb un profund desconeixement del nostre cos i els seus cicles i moltes vegades carregades de mites i tabús.
Hem après a menstruar desconnectades del nostre cos i això té un impacte en la vivència dels processos com la sexualitat el part o la menopausa.
Així va sorgir l’escriptura del meu primer llibre “Viatge a la Terra de la Lluna Rosa” Un mapa cap a la primera menstruació, publicat en català i castellà i distribuït a escala nacional i internacional.
Una història d’aventures que pretén acompanyar a les nenes i famílies a establir una relació d’admiració i respecte cap al seu cos i la menstruació. Un llibre ple d’autoconeixement, salut, prevenció i autocura per poder viure la menstruació com un signe vital, com un recurs de salut lliure de mites i tabús.
Estic convençuda que si aprenem a menstruar amb consciència podrem transformar la vivència dels processos com la gestació o la menopausa i així prendre decisions poderoses cap a la salut.
Actualment, estic fent divulgació de contingut en xarxes @susanasancho_matrona i tallers a Biblioteques, centres cívics, fires, etc. Crec que és molt important que infermeres i llevadores ens obrim a altres maneres de comunicar la salut i l’autocura a la població.
Què canviaries demà mateix si poguessis transformar alguna cosa en el sistema de salut?
Sens dubte donaria més recursos i pes a la primera línia d’atenció en salut: l’Atenció Primària
Amb suficients professionals per liderar programes potents de prevenció en salut, no només amb intervencions com les vacunacions sinó sobretot amb campanyes d’educació per la salut i promoció de salut. Oferint a la població recursos en l’autogestió de la salut.
Un model centrat en la persona atesa, amb una mirada integral, bio-psicosocial que permeti individualitzar l’assistència segons les necessitats, amb prou temps i espai per la coordinació amb altres serveis i nivells d’assistència per facilitar el seguiment de les persones.
I sobretot una cura del professional en la salut que ofereix el servei, ja que és l’agent de canvi i salut. Per tant, cal evitar la sobrecàrrega assistencial, amb agendes més flexibles i amb temps per oferir als usuaris que el precisen així com per coordinar serveis i assistències més eficients, sense perdre de vista espais d’autocura professional.
Cuidar als professionals que cuiden és necessari per millorar el nostre sistema de salut.

