Formada al Campus Docent Sant Joan de Déu de la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat la seva trajectòria en l’àmbit de l’Atenció Primària i dels equips PADES, acompanyant persones i famílies en situacions d’especial vulnerabilitat. Actualment cursa un màster en cures pal·liatives, convençuda de la importància d’oferir una atenció propera, humana i centrada en les necessitats de cada persona.

Més enllà de la seva activitat assistencial, és cocreadora del pòdcast Khurasana, un espai de reflexió i divulgació que dona veu a les infermeres i als reptes de la professió. El seu compromís amb l’activisme professional va ser reconegut amb el premi Jove Talent en Activisme dels premis Tenim Talent 2026 de la Societat Catalano-Balear d’Infermeria.

Com creus que hauria de ser la professió del futur? Quins canvis són imprescindibles?

Des de la meva experiència com a infermera, considero que hem de continuar avançant cap a un model que no se centri únicament a tractar la malaltia, sinó també a prevenir-la, promoure hàbits saludables i acompanyar les persones al llarg de les diferents etapes de la vida.

Per aconseguir-ho, crec que són imprescindibles diversos canvis: potenciar la prevenció i l’educació per a la salut, reforçar el treball en equip entre professionals i, sobretot, garantir temps i recursos per oferir una atenció de qualitat.

Les infermeres, en el futur, hauríem de tenir més reconeixement, no només com a infermeres assistencials, sinó també com a docents, investigadores i gestores. Així mateix, hauríem de guanyar autonomia i ser presents en espais de presa de decisions. És important que s’escolti la nostra visió en l’àmbit de la prevenció i de les polítiques de salut. La mirada global que les infermeres tenim em sembla bàsica en aquests camps.

Quines aliances o sinergies creus que són clau per impulsar canvis reals en la professió?

Crec que els canvis reals només són possibles si treballem conjuntament. És fonamental crear aliances entre les infermeres, els altres professionals de la salut les institucions, les universitats i els òrgans de decisió, però també amb les persones que atenem.

Hem de ser capaces de sumar mirades, compartir coneixement i treballar de manera interdisciplinària, sense perdre la identitat ni el valor propi de les infermeres.

També considero essencial que hi hagi més connexió entre la pràctica assistencial, la recerca, la docència i la gestió, perquè el coneixement que neix del dia a dia arribi als espais on es decideix com ha de ser el sistema de salut.

Quin espai creus que haurien d’ocupar les infermeres en la presa de decisions?

Les infermeres hem d’ocupar un espai central en la presa de decisions, tant en l’àmbit assistencial com en la gestió, les polítiques sanitàries i la planificació del sistema de salut. Som professionals que estem molt a prop de les persones, que coneixem les seves necessitats i que tenim una visió transversal i continuada dels processos de salut i malaltia.

Aquesta experiència ens dona una perspectiva imprescindible per prendre decisions que siguin realistes, eficients i, sobretot, centrades en les persones. No es tracta només de tenir presència en els espais de decisió, sinó de tenir-hi una participació efectiva i una capacitat real d’incidència.

Cal reconèixer el nostre lideratge, la nostra autonomia i la nostra capacitat de generar coneixement i impulsar canvis.

Què canviaries demà mateix si poguessis transformar alguna cosa en el sistema de salut?

Sovint, les necessitats assistencials van per davant dels recursos disponibles, i això dificulta oferir les cures amb la qualitat, la continuïtat i la humanitat que voldríem.

També reforçaria la prevenció, l’educació per a la salut i l’acompanyament de les persones al llarg de la vida, perquè cuidar no és només actuar quan apareix la malaltia, sinó també ajudar a prevenir-la i promoure l’autonomia.

En l’àmbit hospitalari, les infermeres hem de poder tenir més temps de qualitat per atendre i cuidar. A l’atenció primària, que és el camp que conec més dels últims anys, necessitem més reconeixement de la feina que fa una infermera de primària. La població i, de vegades, les pròpies companyes infravaloren les intervencions que es duen a terme als centres d’atenció primària, però no oblidem que són la primera porta d’entrada en la prevenció i la promoció de la salut.