La meva passió per la cooperació internacional neix de la relació amb les persones. De mirar als ulls dels qui, fins i tot tenint menys recursos, mostren una fortalesa i una dignitat que transformen per sempre la manera d’entendre la salut i la cura. Tant la salut com el coneixement son un drets universals que, al compartir-los, poden transformar realitats. Com a infermera quirúrgica d’urologia he construït el meu camí professional des de la convicció que la tècnica només cobra sentit quan va acompanyada d’humanitat, empatia i compromís social.

Al 2005 vaig viure la meva primera experiència de cooperació internacional a Bakoo, Camerun; participant durant un mes en un centre de salut local. Aquella experiència va suposar un abans i un després a la meva vida. Treballar amb recursos limitats em va ensenyar a prioritzar, a ser creativa i, sobretot, a comprendre que cuidar va molt més enllà dels mitjans disponibles. En un context amb poques eines, vaig aprendre que l’essència de la cura no resideix únicament en la tècnica, sinó en la capacitat d’adaptació, l’escolta activa i el respecte cap a les realitats culturals de cada comunitat. Aquestes son tan terapèutiques com qualsevol procediment tècnic.

Com a infermera quirúrgica d’urologia he construït el meu camí professional des de la convicció que la tècnica només cobra sentit quan va acompanyada d’humanitat, empatia i compromís social.Al 2017 vaig tornar a Àfrica, aquesta cop a Senegal, per col·laborar en un projecte de l’Hospital Plató a Rufisque enfocat en la renovació d’una sala de maternitat i una escola infantil. L’experiència va reforçar el meu compromís amb projectes que no tan sols atenen necessitats immediates, sinó generar estructures sostenibles, enfortint els sistemes locals de salut i educació.

I per últim, l’any 2024 vaig iniciar una nova etapa col·laborant amb l’ONG SURG FOR ALL a Monrovia, Libèria. Aquest projecte encaixa profundament la meva essència com a professional i com a persona. En un país on l’existència d’uròlegs és mínima, el nostre objectiu és formar i acompanyar al personal de salut local en la creació d’un servei d’urologia, a través de la formació en tècniques quirúrgiques, instrumentació i consultes d’urologia. Hi ha tres equips que es desplacen durant una setmana en diferents mesos, amb un enfocament clarament formatiu i de transferència de coneixement, buscant l’autonomia progressiva del personal local.

La cooperació internacional m’ha ensenyat que la professió és una eina poderosa de canvi social. Cada projecte ha reafirmat el meu compromís amb una atenció en salut més equitativa, accessible i humanitzada, i amb el paper fonamental de les infermeres com a agents de transformació, tant a nivell local com global. Compartir el nostre coneixement és, sense dubte, una de les formes més genuïnes de cuidar.

Juani Parra Estepa, infermera des de 1997 treballa a l’Hospital Clínic de Barcelona seu Plató. Va començar a l’àrea d’hospitalització, i des de 1999 treballa a l’àrea quirúrgica. Actualment, al quiròfan d’urologia, un entorn que li ha permès créixer, tant professionalment com personalment. Ha complementat la meva trajectòria amb quatre postgraus, un màster i dos articles científics. Una de les seves passions és la cooperació internacional i creu en una professió infermera propera i compromesa.