Des del COIB valorem aquest text com un pas endavant en la construcció d’un marc comú de garanties que fa anys que es reclama. L’avantprojecte incorpora elements que poden tenir un impacte directe en el dia a dia de moltes infermeres, especialment en matèria de temps de treball i protecció davant la sobrecàrrega.

Entre d’altres aspectes, es planteja un topall de 45 hores setmanals de mitjana, es reforcen les regles de planificació de guàrdies i descansos per assegurar una recuperació real, i es reconeixen com a temps de treball efectiu la pausa durant la jornada i el solapament necessari als canvis de torn, imprescindible per garantir la continuïtat assistencial. També s’amplien supòsits d’exempció de nits, s’introdueixen mesures per reduir temporalitat i encadenaments, i s’actualitza la classificació professional amb criteris MECU i MECES amb el principi explícit de no pèrdua salarial.

En aquest punt, convé fer un aclariment per evitar confusions. El canvi de classificació, que diferencia formalment entre infermera generalista i infermera especialista, pot suposar una reordenació rellevant, però el mateix text preveu que no tingui, d’entrada, efectes retributius automàtics fins que no es desenvolupi un nou sistema de retribucions bàsiques. Per això, el COIB defensarà que aquesta evolució incorpori garanties d’implementació i calendari.

El text obre canvis de fons en el reconeixement competencial. La modificació de la Llei d’ordenació de les professions sanitàries actualitza la descripció de la professió infermera i reforça, entre d’altres, la dimensió clínica pròpia, com el diagnòstic infermer i l’aplicació terapèutica dins l’àmbit competencial. Aquesta línia, si es desplega amb criteri i formació associada, pot consolidar jurídicament el rol autònom de les infermeres en protocols i circuits assistencials.

El COIB també observa amb interès altres drets emergents que el text incorpora, com el dret a la desconnexió digital, el reforç de mesures i protocols davant agressions, i el marc per avançar en mecanismes de jubilació anticipada associats a torns o risc, que requeriran estudis tècnics i coordinació interministerial.

Ara bé, el nou Estatut no fixa sous ni quanties de complements, perquè la configuració de les taules retributives recau en les comunitats autònomes. No obstant, el text pot elevar estàndards i reduir marges d’arbitrarietat, en tant que introdueix límits i definicions obligatòries que condicionen l’organització del temps de treball i el seu cost. Per aquest motiu, el Col·legi considera indispensable que la tramitació avanci amb ambició, però també amb solvència i capacitat d’aplicació real als centres.

En aquest sentit, el COIB vetllarà perquè el desplegament del marc estatal es faci amb respecte al marc competencial de les comunitats autònomes. A Catalunya, hi ha punts especialment sensibles que caldrà concretar amb precisió, com l’abast i l’aplicació del criteri de règim més beneficiós en determinats centres vinculats al sistema públic, o els efectes operatius de les noves obligacions en registre horari, exempcions i planificació.

El debat és sempre positiu, però mai a costa d’assenyalar la professió infermera ni d’alimentar greuges entre col·lectius. La confrontació entre professions no millora condicions ni fa avançar el sistema. El que ens ha d’unir és una idea compartida, basada en la millora de les condicions de treball per sostenir el sistema i, com a prioritat, cuidar millor la ciutadania.

Per tant, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona:

• Dona suport a la tramitació de l’avantprojecte del nou Estatut Marc com a base per consolidar drets i garanties comunes.
• Seguirà de prop el procés per contribuir, amb criteri professional, a les millores necessàries perquè el text final respongui a la realitat de les cures.
• Acompanyarà les administracions i els organismes competents del sistema de salut a Catalunya en el desplegament del marc estatal i vetllarà perquè aquest es desenvolupi respectant les competències de les comunitats autònomes, perquè les millores es tradueixin en impacte real als entorns de pràctica.

El COIB valora aquest avantprojecte com un pas endavant necessari. La professió infermera ha de defensar que aquesta reforma no es quedi en paper i treballar colze a colze amb les administracions i els organismes competents perquè les mesures s’apliquin i tinguin un impacte real als entorns de pràctica. El COIB continuarà informant les col·legiades de l’evolució d’aquesta tramitació i defensarà, com sempre, un horitzó de condicions dignes, entorns segurs i cures de qualitat.

Més informació