14 de setembre de 2026

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) considera necessària l’actualització de l’Estatut Marc i reconeix que el nou text incorpora qüestions rellevants per al futur de les professions de l’àmbit de la salut. 

Els drets de les infermeres s’han de construir amb les infermeres

Tanmateix, una reforma d’aquesta transcendència, que incideix directament en els drets, els deures, el desenvolupament professional i les condicions d’exercici de milers de professionals, requereix prudència, diàleg i un consens ampli amb els agents que representen la professió. 

Des del COIB considerem cabdal que, tant durant la tramitació parlamentària com en el seu desenvolupament posterior, s’escolti de manera efectiva la veu de les infermeres a través dels seus sindicats, associacions, societats professionals i col·legis professionals. Un canvi d’aquesta magnitud no pot avançar de manera desconnectada dels qui coneixen de primera mà la realitat assistencial i les necessitats de la professió. 

Aquest nou marc normatiu s’ha de construir amb la professió i garantir que tingui vocació de permanència. Els drets i les condicions d’exercici dels professionals de la salut no poden quedar sotmesos a conjuntures polítiques ni a decisions adoptades sense una interlocució real amb els seus representants. 

A partir d’aquí, el COIB analitzarà amb detall el contingut del text i el seu impacte específic sobre les infermeres. 

 

Una primera lectura des de la professió infermera 

Després d’analitzar el Projecte de llei remès al Congrés, el COIB constata que les aportacions formulades durant el tràmit d’audiència pública no s’han incorporat literalment al text, tot i que algunes de les qüestions plantejades hi queden parcialment reflectides. 

Entre els elements que el Col·legi valora d’interès hi ha la incorporació d’un marc comú d’indicadors de recursos humans del Sistema Nacional de Salut, amb seguiment de qüestions com la temporalitat, la disponibilitat de professionals o les places de difícil cobertura. També es reforcen els estudis de salut laboral, incorporant-hi la perspectiva de gènere i interseccional, i es preveu que els informes siguin elevats al Fòrum Marc per al Diàleg Social. 

Des de la perspectiva estrictament infermera, el text manté aspectes especialment rellevants. La classificació de la infermera generalista al grup 6 i de l’especialista al grup 7 segons el MECU, el reconeixement del període EIR a efectes de triennis i la modificació de la LOPS per incorporar expressament la valoració i el diagnòstics infermers, les proves necessàries per determinar-lo i la indicació i aplicació terapèutica dins de l’àmbit competencial infermer. 

El COIB considera especialment significatiu aquest reconeixement normatiu de les competències infermeres, perquè contribueix a adequar el marc legal a una realitat professional que fa anys que existeix en la pràctica assistencial. Tanmateix, el reconeixement sobre el paper haurà d’anar acompanyat d’un desenvolupament efectiu que permeti desplegar aquestes competències en condicions d’equitat i seguretat arreu del sistema. 

També es mantenen mesures vinculades a l’ordenació del temps de treball, amb la previsió que els serveis de salut amb jornades superiors a les 35 hores setmanals avancin progressivament cap a aquesta jornada i amb un límit general de 45 hores setmanals de treball efectiu de mitjana. En canvi, algunes qüestions continuen sense recuperar-se respecte de versions anteriors, com la previsió directa sobre jubilació anticipada per a determinats grups o activitats professionals, fet que requerirà una anàlisi específica. 

El projecte incorpora igualment avenços en matèria d’igualtat i protecció davant la discriminació, amb referències expresses als protocols davant l’assetjament sexual i per raó de sexe, les mesures d’igualtat LGTBI i una major protecció en diferents situacions personals i familiars. 

Un dels grans reptes serà, precisament, com es desplegarà el nou marc i amb quins recursos. La Memòria d’Anàlisi d’Impacte Normatiu estima un impacte de 1.892,52 milions d’euros en cinc anys per a les mesures que ha pogut quantificar, dels quals 145,56 milions correspondrien a Catalunya. Continuen pendents, però, qüestions de pes com el cost del futur sistema retributiu, la implantació progressiva de la jornada de 35 hores o els mecanismes concrets de finançament. 

Per al COIB, aquesta és una qüestió cabdal, una reforma ambiciosa sense els recursos necessaris corre el risc de convertir drets reconeguts en expectatives difícilment materialitzables. 

La tramitació parlamentària serà, per tant, determinant. El COIB continuarà analitzant el text i treballant perquè el nou Estatut Marc contribueixi de manera efectiva a millorar-ne l’exercici professional, el desenvolupament, les condicions de treball i el reconeixement dins del sistema de salut. 

Vols consultat el text complet? Fes clic aquí