Les estadístiques mostren que, el 2024, a Espanya, el 98% de les futures mares volien donar el pit, però un 40% ho deixa abans dels sis mesos. Segons Unicef, en els últims anys, el nombre de lactants menors de sis mesos alimentats exclusivament amb llet materna ha augmentat més d’un 10% arreu del món. Tot i això, les dificultats persistents i la desinformació associada a aquesta pràctica encara fan que els nivells estiguin lluny dels objectius marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La lactància materna conviu amb realitats, però també amb mites i falses creences. Les mares primerenques o les dones que es plantegen donar el pit sovint recorren a fonts d’informació poc fiables, plenes d’idees sense fonament científic que les porten a abandonar. Coincidint amb la Setmana Mundial de la Lactància Materna, les llevadores recorden els perills de creure’s els rumors per prendre decisions en salut i resolen els dubtes principals al voltant d’aquesta pràctica, per evitar que les mares decideixin malament per culpa de la desinformació.

Aquesta Setmana Mundial està dedicada a reivindicar la lactància com un dret i recorda la importància de visibilitzar, defensar i difondre el suport i la protecció a la lactància materna per reduir les desigualtats en salut a tot el món.

“La desinformació i els rumors sobre salut que circulen per internet estan posant en risc la vida de moltes persones. Les mares, des del moment en què decideixen quedar-se embarassades, comencen un període de formació per preparar-se per a l’arribada del nadó. El consum d’informació no contrastada o sense base científica pot posar en perill la seva salut i la del seu fill. Moltes dones convençudes de donar el pit ho acaben deixant pel que llegeixen a les xarxes socials, que no té ni rigor ni base. Per això, les llevadores intentem aportar aquest coneixement clínic, mostrar que la lactància materna és beneficiosa, i sobretot, educar en salut perquè les decisions es prenguin amb criteri sanitari”, remarca Montserrat Angulo.

Mites i desinformació

La lactància està envoltada de mites: que la llet no és suficient, que el pit es fa malbé... I aquests missatges afecten especialment a les dones que dubten i que només troben informació en rumors sense cap base clínica.

“La producció de llet al cos de la mare s’adapta constantment a les necessitats del nadó: segons l’hora del dia, l’edat del nadó, l’estació de l’any... fins i tot en cas de malaltia o sobreesforç. És fals pensar que la llet materna no és suficient: sempre serà la que el nadó necessita. El cos de la mare treballa intensament per produir llet de la màxima qualitat, usant les reserves adquirides durant l’embaràs. Ara bé, factors com l’obesitat, el tabaquisme, el consum d’alcohol, una dieta pobra en nutrients o certes condicions metabòliques estan associats a una menor probabilitat d’iniciar i mantenir la lactància exclusiva, i també a una durada més curta”, explica Lina Marcela Molano, infermera especialista en Obstetrícia i Ginecologia (llevadora) de l’Hospital Universitari de Getafe (Madrid).

La lactància necessita un aprenentatge mare-nadó basat en els consells i cures de les llevadores. No sempre és tan fàcil com sembla a internet. El suport dels professionals sanitaris ajudarà a perfeccionar la tècnica fins que es converteixi en un acte quotidià i satisfactori per a ambdós.

“És important recordar a les mares que la lactància no sempre és fàcil i que és un procés d’aprenentatge. Com qualsevol altra pràctica, requereix experiència. També cal tenir en compte que els nadons necessiten mamar molt sovint per la mida petita del seu estómac, així que la mare passarà moltes hores donant el pit”, continua la llevadora.

Un altre mite recurrent és que la lactància fa perdre fermesa al pit.

“Donar el pit no fa que els pits perdin fermesa. La recerca demostra que els factors que més influeixen en la fermesa són el nombre d’embarassos, l’edat de la mare, l’índex de massa corporal, la mida prèvia del pit i el tabaquisme, però no la lactància en si. Els canvis en la forma o fermesa dels pits són similars entre dones que han alletat i les que no. La fermesa depèn de l’elasticitat de les cèl·lules de la pell. Quan el pit s’omple de llet i després deixa de fer-ho, les cèl·lules es poden haver estirat moltes vegades. Si l’elasticitat és baixa, es trenquen i el teixit no torna al seu lloc. Per això és important que les mares incloguin omega 3 a la dieta, beguin aigua suficient i mantinguin una bona hidratació externa”, conclou la especialista.

• Font: Consejo General de Enfermería