Amb una trajectòria que travessa la nutrició clínica, la tecnologia aplicada a la diabetis i l’educació terapèutica, Silvia Rodríguez ha construït un perfil professional singular i compromès. Dietista-nutricionista, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i màster en Nutrició i Metabolisme, va descobrir la seva vocació infermera arran d’un postgrau en atenció a les persones amb diabetis. Avui treballa a l’Hospital Mútua Terrassa, on acompanya adults i infants en el seu procés assistencial, coordina el Grup d’Educació Terapèutica de la Societat Espanyola de Diabetis i forma part de l’equip docent del màster d’Educació en Diabetis de la UB.

Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?

Vaig decidir estudiar Infermeria arran de cursar un postgrau a la Universitat de Barcelona sobre atenció i educació a les persones amb diabetis. En aquell moment jo era dietista-nutricionista, i per treballar com a educadora en diabetis en l'àmbit hospitalari necessitava ser infermera. Una decisió que vaig prendre per motius més pragmàtics que vocacionals, però que m'ha portat a descobrir una passió: la cura de la persona amb una visió integral de la seva salut. Aquesta doble formació m'ha permès oferir un valor afegit a la meva feina.

Quin impacte té la teva feina en el benestar de les persones o comunitats amb qui treballes?

La figura de la infermera dedicada a l'atenció i l'educació de les persones amb diabetis és un pilar fonamental dintre del seu procés assistencial. Hem de tenir en compte que la diabetis és una malaltia crònica en la qual la persona i/o la família ha de prendre múltiples decisions diàries, especialment si es tracta de diabetis tipus 1 o tipus 2 tractada amb múltiples dosis d'insulina. La nostra feina busca fomentar l'autonomia en aquestes decisions, abordant diferents àrees: afrontament saludable, alimentació i activitat física, medicació, monitoratge de la glucosa i altres paràmetres com la pressió arterial, el pes, la revisió dels peus, etc., així com la resolució de problemes i la reducció de riscos.

Quins avenços o transformacions destacaries en la teva àrea en els darrers anys?

Crec que l'avenç més significatiu en el camp de la diabetis en els darrers anys és el finançament progressiu de la tecnologia aplicada al tractament, especialment els sensors de glucosa i els sistemes automatitzats d'administració d'insulina, que no només han contribuït a millorar el control glucèmic d’aquesta població, sinó també la seva qualitat de vida, un aspecte fonamental en la salut.

Una altra novetat que s'està començant a implementar és el diagnòstic precoç de la diabetis tipus 1 mitjançant el cribratge d'anticossos. També destacaria els avenços en el procés de reconeixement de la Infermera de Pràctica Avançada en la nostra àrea.

Què et motiva a continuar liderant, innovant o investigant dins de la professió?

El que més em motiva és l'evidència que, tot i que la tecnologia aplicada a la diabetis ha suposat una millora molt important, sabem que no funciona de manera òptima sense educació terapèutica. A més, el pes de la cronicitat i la complexitat multifactorial del comportament humà fan que en molts casos no s'assoleixin els objectius de control metabòlic, i que el rol de la infermera educadora en diabetis sigui fonamental dintre dels equips multidisciplinaris que acompanyen la persona al llarg de tot el seu procés assistencial. Però perquè aquesta pràctica sigui de qualitat, ha de ser basada en l'evidència, i per això hem de fomentar la recerca infermera.

Què canviaries demà mateix si poguessis transformar alguna cosa en el sistema de salut?

Prioritzaria mesures encaminades a millorar els processos de comunicació i la continuïtat entre nivells assistencials mitjançant la unificació de programes informàtics i la creació de canals comunicatius entre professionals que atenen una mateixa persona, per reduir la fragmentació de l'atenció i permetre una atenció més eficient i de qualitat per a les persones.

També, en aquest sentit, crec que les infermeres ens hauríem d’alliberar de tasques burocràtiques i automatitzables que no aporten valor, així com tenir en compte la formació específica a l'hora de cobrir els llocs de treball.