El COIB alerta que les dades del nou estudi publicat a Journal of Nursing Management evidencien una situació estructuralment preocupant per al futur de la professió infermera i per a la sostenibilitat del sistema de salut. La recerca, liderada pel Ministeri de Sanitat i l’Institut de Salut Carlos III, analitza la intenció d’abandonament professional de més de 20.000 infermeres i infermers de tots els àmbits assistencials de l’Estat.
Segons l’estudi, el 39,6% de les infermeres enquestades manifesta la intenció d’abandonar la professió en els pròxims deu anys, i un 17% preveu fer-ho en un termini inferior a dos anys. Per al COIB, aquestes xifres no poden interpretar-se com una decisió individual desvinculada del context, sinó com el resultat d’un conjunt de factors organitzatius, laborals i professionals que requereixen una resposta immediata.
Entre els principals factors associats a la intenció d’abandonament, l’estudi identifica la percepció negativa sobre la seguretat de les persones ateses i sobre la qualitat de les cures, la temporalitat contractual i l’omissió de cures per manca de temps, una situació referida pel 60% de les professionals enquestades. També assenyala desigualtats territorials rellevants i diferències segons l’àmbit assistencial.
“Quan quatre de cada deu infermeres es plantegen abandonar la professió, el sistema no pot mirar cap a una altra banda. No estem davant d’un problema de vocació, sinó davant d’un problema de condicions, reconeixement, organització i capacitat real de cuidar amb seguretat”, afirma Borja Manzanares, president del COIB.
Des del COIB es considera especialment rellevant que la intenció d’abandonament s’associï a elements modificables del sistema, com l’estabilitat laboral, la qualitat percebuda de les cures, la seguretat, l’organització dels torns o el reconeixement professional. Per això, el Col·legi reclama que les administracions incorporin aquestes dades en les polítiques de planificació de recursos humans i en les estratègies de retenció del talent infermer.
La recerca també posa de manifest la bretxa existent entre l’elevat nivell formatiu de les infermeres i les condicions reals d’exercici professional. Segons el Ministeri, només el 34,5% de les infermeres especialistes exerceix en la seva àrea d’especialitat, mentre que moltes són contractades en llocs generalistes.
Per al COIB, aquesta dada reforça una reivindicació històrica de la professió: cal desplegar de manera efectiva les especialitats infermeres, reconèixer les competències avançades i garantir itineraris professionals coherents amb la formació, l’experiència i la responsabilitat assumida per les infermeres.
“Formar infermeres especialistes i després no reconèixer-les adequadament dins del sistema és una pèrdua de valor professional i una oportunitat desaprofitada per millorar la qualitat assistencial”, defensa Manzanares.
El Col·legi també remarca que la intenció d’abandonament de les infermeres té un impacte directe sobre la ciutadania. La pèrdua de professionals afecta la continuïtat de les cures, la seguretat, l’accessibilitat, la gestió de la cronicitat i la capacitat del sistema per donar resposta a les necessitats de salut de la població.
Per aquest motiu, el COIB reclama avançar en quatre línies prioritàries: estabilitat laboral, dotacions infermeres segures, reconeixement real de les especialitats i dels rols avançats, i participació de les infermeres en els espais de decisió del sistema de salut.
Des del COIB es considera que aquestes dades han de servir per passar del diagnòstic a l’acció. “La pregunta ja no és si el sistema pot permetre’s millorar les condicions de les infermeres. La pregunta és si pot permetre’s no fer-ho”, conclou el president del COIB.
