En quin moment vas sentir que volies dedicar-te a la recerca?

Des de l’inici dels meus estudis d’infermeria ja vaig triar assignatures d’investigació, en considerar que la recerca és generadora de condicions de possibilitat per iniciar canvis. Amb aquesta deriva i de la mà de la filosofia, especialment de l’epistemologia posthumana feminista, vaig sentir la necessitat d’entendre la disciplina des d’altres llocs. Aquesta necessitat d’entendre qui som les infermeres més enllà de la pràctica assistencial és el que m’empeny, encara avui, a continuar investigant.

Des del teu rol a la Unitat de Suport a la Recerca, quins obstacles detectes perquè les infermeres puguin investigar amb estabilitat i reconeixement?

El primer gran obstacle és el temps. Sovint, investigar es fa fora de l’horari laboral, com una inversió personal. Però hi ha una qüestió més profunda: la cultura institucional encara no confia prou en les nostres capacitats epistèmiques. Persisteix una visió molt reduccionista de la infermeria com a pràctica purament assistencial, i això limita la nostra projecció com a generadores de coneixement.

A més, els sistemes de finançament i d’avaluació científica continuen alineats amb paradigmes biomèdics, deixant poc espai per a enfocaments crítics, feministes o transdisciplinaris. Això dificulta que la disciplina evolucioni cap a perspectives més compromeses amb la realitat social i la complexitat contemporània.

Creus que cal una redefinició profunda de la disciplina infermera? Cap a on hauria d’evolucionar?

És urgent repensar la disciplina des de marcs inclusius, crítics i relacionals. Cal superar el paradigma biomèdic i obrir-se a epistemologies situades, sensibles i posthumanes. Quan llegim els documents estratègics de la professió, encara es parla de persona, família, entorn i cura com si aquests conceptes no estiguessin sent repensats radicalment. La tecnologia ja forma part del nostre cos: exoesquelets, marcapassos, sensors... Ens estem convertint en cyborgs —cossos connectats—, i això té implicacions directes en com entenem la cura, i la salut i els cossos.

També hem d’acceptar que els nostres futurs equips no estaran formats només per professionals sanitaris, sinó per biotecnòlogues, enginyeres de materials o expertes en robòtica. No podem seguir formant infermeres per a un món que està deixant d’existir. Vivim una època de crisis ecosocials, tecnològiques i afectives, i necessitem una infermeria capaç de pensar més enllà dels límits de les lògiques hegemòniques de producció de coneixement. Això no vol dir abandonar la pràctica clínica, sinó reimaginar-la des d’una ètica situada, compromesa i relacional.

Quines són les teves línies actuals de recerca?

La meva línia central és l’epistemologia feminista aplicada a la disciplina infermera. El meu objectiu és repensar el coneixement que generem des d’un marc alternatiu, compromès amb els reptes que tenim al davant, especialment pel que fa a la relació entre salut i tecnologia. Investigo amb el propòsit de generar una visió crítica, plural i situada del coneixement infermer que ens permeti estar realment a l’altura de la complexitat del present i que no sols enriqueixi la comprensió de la cura, sinó que també habiliti la construcció de futurs o obri possibilitats per imaginar futurs més equitatius, sostenibles i solidaris.

Quin consell donaries a les infermeres que volen començar a investigar i es troben amb dificultats?

El primer consell és buscar aliances. Si a la seva institució hi ha una unitat de suport a la recerca, que hi vagin. Si no n’hi ha, que busquin referents, que facin una proposta seriosa i que, si cal, em contactin per construir conjuntament aquesta necessitat davant les direccions infermeres.
També és important entendre que investigar no sempre vol dir publicar en revistes d’alt impacte. Pot ser llegir juntes, pensar en veu alta, escriure col·lectivament, cuidar des d’un altre lloc. Que no abandonin, que surtin del marge i busquin espais on es puguin sostenir com a investigadores.

Encara estic intentant trobar l’equilibri entre la recerca neoliberal i un model més coherent amb el meu pensament.  Amb moltes ganes de construir xarxa i pensar col·lectivament.

Si alguna lectora vol contactar amb tu o conèixer millor la teva recerca, com ho pot fer?

Ara mateix, poden contactar-me a través del meu correu electrònic: aquindos@hmar.cat