Les llevadores són una figura clau i la porta d’entrada a la salut de les dones. Presten atenció essencial al llarg de tot el cicle vital, des de la primera menstruació fins a la menopausa, i tenen un impacte directe en la salut materna, neonatal i comunitària. Tot i això, el sistema es troba actualment per sota dels mínims professionals recomanats internacionalment, una situació que posa en risc la seva capacitat de resposta.

“A Barcelona tenim, aproximadament, el mateix nombre de llevadores que fa cinc o fins i tot deu anys, malgrat la demanda de necessitats assistencials”, alerta Eva Adarve, vocal de llevadores del COIB.

Segons les darreres dades de la ICM, a Catalunya hi ha 4,11 llevadores per cada 10.000 dones en edat reproductiva, una ràtio clarament insuficient. “Per assolir la cobertura recomanada internacionalment, caldrien aproximadament 2.000 llevadores, és a dir, 1.500 professionals més que les actuals”, assenyala Adarve. Aquest dèficit estructural suposa un risc elevat tant per a la salut de la ciutadania com per a la sostenibilitat del sistema de salut.

• Invertir en llevadores podria generar un estalvi superior als 250 milions d’euros.
• Els models liderats per llevadores milloren la qualitat assistencial i el benestar de les dones, reduint hospitalitzacions i intervencions innecessàries.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) identifica la inversió en llevadores com una estratègia fonamental per millorar la salut materna i neonatal a escala global. Des del COIB es remarca que aquesta aposta no només és una qüestió de qualitat assistencial, sinó també d’eficiència econòmica. L’evidència científica mostra que els models de cura liderats per llevadores són cost-efectius, és a dir, redueixen la medicalització innecessària i situen les dones, les seves decisions i el seu benestar al centre.

En aquest sentit, la ICM (2025) ha demostrat que aquests models poden generar fins a 16 vegades de retorn de la inversió, gràcies a l’optimització de recursos i la disminució d’intervencions obstètriques evitables. Imma Sàrries, llevadora i vocal de l’Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (ALPACC), subratlla que “el part a casa presenta taxes de cesària del 6–8%, xifres clínicament molt positives”. I afegeix que l’hospitalització és molt més costosa a nivell econòmic i, sovint, no és l’opció preferida de moltes dones, sinó l’única que es poden permetre. Què està frenant el sistema a replicar models que funcionen i que ja estan consolidats en altres països?”

A més a més, el dèficit de llevadores també té conseqüències directes sobre l’increment d’intervencions. Per exemple, les possibilitats de cesària són 50% més al sistema privat, on sovint la llevadora no ocupa un rol central. Segons l’informe de 2025 “Evaluación de la seguridad, eficacia, efectividad e impacto económico de los centros de nacimiento como alternativa a la atención al parto de bajo riesgo en el ámbito hospitalario”, el sistema podria estalviar més de 12 milions d’euros si el 40% de les gestants de baix risc fossin ateses en centres liderats per llevadores. Aquesta xifra s’eleva fins als 250 milions d’euros si s’hi afegeix el sobrecost associat a l’excés d’intervencions obstètriques, tal com recull l’estudi “Partos por cesárea en España (2010–2018)” publicat el 2023.

La manca de llevadores és avui un problema estructural, fruit principalment de la insuficiència de places de formació especialitzada, dèficits en la planificació de recursos humans i condicions laborals poc atractives. A això s’hi sumen desigualtats territorials significatives, tant en l’accés a les llevadores com en el desplegament efectiu de les seves competències, fet que genera iniquitat i limita el potencial dels models assistencials basats en el seu lideratge.

Davant d’aquest escenari, el COIB reclama mesures urgents i decidides, com augmentar les places de formació en llevadoria, millorar les condicions laborals i desplegar de manera efectiva els models assistencials liderats per llevadores. Apostar per aquestes professionals no és només una qüestió de drets i qualitat assistencial, sinó una decisió estratègica clau per a l’eficiència i la sostenibilitat del sistema.

D'esquerra a dreta: Luisa Díaz Álvarez. Membre de la Vocalia Llevadores del COIB. Imma Sàrries, llevadora independent de part a casa i vocal a l'Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (ALPACC). Mariví Cambredó, llevadora i presidenta de l'Associació Catalana de Llevadores (ACL) i vicepresidenta de la Federación de Asociaciones de Matronas de España (FAME). Eva Adarve, llevadora i Vocal de Llevadores del COIB.