La GID es fonamenta en la legislació vigent, com la Llei 44/2003 d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), així com els acords del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC). Aquest marc normatiu reconeix la capacitat de les infermeres per prestar una atenció integral, autònoma i de qualitat en situacions de salut lleu, crònica i/o aguda, sempre amb criteris clínics ben establerts.

Per tal de refermar aquest posicionament, compartim els documents que defineixen les competències professionals infermeres:

• Orden CIN/2134/2008, de 3 de juliol, que estableix els requisits dels títols universitaris oficials per a l’exercici de la professió d’infermer/a.
• Llibre blanc del títol de grau en infermeria, elaborat per l’ANECA.
• Competències de la professió infermera, publicat per l’IES.
• Acords del CCIIC sobre les directrius per a l’exercici de la GID (DOGC, 2013).

Dins d’aquests acords, tant els de l’any 2013 com els posteriors del 2016, es recull que la identificació i descripció del problema de salut o situació de vida s’ha d’expressar en forma de diagnòstic mitjançant llenguatges estandarditzats infermers, com la North American Nursing Diagnosis Association (NANDA), així com altres com ATIC® i la International Classification for Nursing Practice (ICNP).

També s’hi inclouen registres d’ús comú en les ciències de la salut, com ara l’International Classification of Diseases - Procedure Classification System (ICD-PCS), la Classificació Estadística Internacional de Malalties i Problemes relacionats amb la salut (CIM), la Clasificación Internacional de Enfermedades (CIE), el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) o la Clasificación Internacional de Atención Primaria (CIAP).

Aquests textos deixen clar que la valoració clínica d’una persona és una competència pròpia de la infermera, que inclou l’anamnesi, la consulta de la història clínica i l’exploració física.

Malgrat que la GID s’ha anat implementant progressivament dins del sistema públic de salut mitjançant protocols establerts, des del COIB constatem mancances d’harmonització entre equips i territoris, així com tensions derivades de la interpretació de les competències i responsabilitats professionals.

En aquest context, cal recordar que:

• El COIB no té capacitat d’intervenció directa sobre l’organització interna dels equips ni sobre la gestió de les agendes assistencials, ja que aquestes decisions corresponen a les direccions de centre i als òrgans gestors competents.
• Tot i això, instem les direccions a garantir circuits de derivació clars i efectius, involucrant a tots els membres de l’equip, per tal d’evitar que es traslladin responsabilitats que no corresponen a la infermera.
• Considerem inadmissible que es pugui arribar a pressionar a les infermeres per iniciar, tramitar o determinar Incapacitats Temporals (IT), una funció que excedeix el seu marc competencial. La infermera ha de poder utilitzar el seu judici clínic per decidir quan finalitza la seva actuació i, si escau, derivar el pacient amb garanties.

El COIB reitera el seu compromís de treballar conjuntament amb les organitzacions sindicals, les direccions de cures i els equips professionals per garantir que la GID es desenvolupi de manera segura, respectuosa amb les competències i adaptada a les necessitats de la població.

En aquest sentit:

• Hem impulsat la Comissió de seguiment de la GID, conjuntament amb el Consell de Col·legis.
• A partir del mes de setembre, el COIB passarà a formar part de la taula màster, on es debaten els motius de consulta.
• Ens comprometem a oferir formació específica i continuada per a totes aquelles professionals que desenvolupin la GID o s’hi estiguin incorporant.

Des del COIB, defensem un model d’atenció primària centrat en la persona i la comunitat, basat en el treball interdisciplinari real, i no en una simple suma d’agendes descoordinades. Ens oposem a un enfocament biomèdic que prioritzi l’accessibilitat a qualsevol preu i apostem per una atenció prudent, amb criteris clínics, que reconegui les competències de cada professional i situï la infermera com un agent clau en la resolució de les demandes de salut.

Finalment, recordem que l’Àrea d’Exercici Professional del COIB està disponible per orientar i assessorar les infermeres davant qualsevol dubte sobre legalitat, competències o responsabilitat professional.