La perspectiva de gènere i l’enfocament interseccional permeten identificar desigualtats, corregir biaixos i construir polítiques i pràctiques en la salut més sensibles, accessibles i efectives. Incorporar aquesta mirada no és opcional: és una condició bàsica per avançar cap a un sistema de salut més just i inclusiu.

Perspectiva de gènere: molt més que parlar de dones

La salut és un dret humà universal, però no es viu de la mateixa manera per a totes les persones. La perspectiva de gènere ens permet analitzar com les diferències biològiques (sexe) i les construccions socials (gènere) influeixen en la manera com emmalaltim, accedim als serveis i rebem cures.

Per exemple:

• En l’infart de miocardi, els símptomes en dones sovint són diferents dels homes. En no estar prou reconeguts, elles reben diagnòstics més tardans.

• En salut mental, els rols de gènere fan que les dones presentin taxes més altes d’ansietat i depressió, mentre que els homes pateixen l’estigma que associa la vulnerabilitat emocional amb feblesa, i això limita la cerca d’ajuda.

La perspectiva de gènere qüestiona estereotips, visibilitza desigualtats i obre la porta a una atenció més justa i sensible.

Interseccionalitat: entendre les desigualtats que s’entrecreuen

La interseccionalitat és un concepte que va sorgir per donar resposta a la necessitat d’explicar com diferents formes de discriminació i desigualtat es combinen i impacten en la vida de les persones. En salut, és imprescindible per comprendre com dimensions de la identitat com el gènere, la classe social, l’ètnia, l’edat, l’orientació sexual, la discapacitat o la situació migratòria, s’entrellacen i generen desigualtats acumulades.

Això vol dir que dues persones no viuen la mateixa realitat encara que comparteixin un mateix diagnòstic o condició de salut:

• Una persona migrant amb feines precàries pot tenir més barreres per accedir a la prevenció o al seguiment mèdic.

• Una persona racialitzada pot enfrontar-se a biaixos en el tracte dins del sistema sanitari.

• Una persona amb discapacitat pot quedar exclosa de campanyes de salut perquè no s’han dissenyat pensant en l’accessibilitat.

En l’àmbit de la salut mental, la interseccionalitat és essencial per comprendre per què la depressió i l’ansietat no afecten totes les persones de la mateixa manera. Una dona jove migrant pot veure’s afectada no només pel seu estat de salut, sinó també per la precarietat laboral, la manca de xarxes de suport i la discriminació. Un adolescent LGTBIQ+, per la seva banda, pot patir ansietat o depressió com a resultat de l’estigma, l’assetjament escolar i la manca de suport familiar, factors que s’entrellacen amb el gènere i l’orientació sexual. Igualment, una dona que ha viscut violència de gènere pot desenvolupar depressió o estrès posttraumàtic, i sovint es troba amb obstacles per accedir a un suport psicològic adequat a causa de barreres socials i institucionals.

Si no considerem aquestes interseccions, les polítiques i pràctiques en salut es queden curtes i correm el risc de perpetuar desigualtats.

El que vam aprendre de la pandèmia

La COVID-19 va fer visibles aquestes desigualtats de manera molt clara:

• Els equips de protecció individual estaven dissenyats per a cossos masculins, fet que va augmentar el risc de contagi en les treballadores sanitàries (The Lancet, 2023).

• El tancament d’escoles i serveis de cura va impactar sobretot en les dones, que van assumir més càrrega domèstica a més d’estar a la primera línia sanitària.

• Les persones migrants o en feines informals, majoritàriament dones, no van disposar de baixes remunerades, i això les va exposar més al virus.

Sense una mirada interseccional, la resposta sanitària deixa fora precisament a qui més ho necessita.

El paper de les infermeres, llevadores i professionals de la salut

Les i els professionals de la salut tenim una gran responsabilitat i alhora una oportunitat de liderar aquest canvi:

• Formar-nos en gènere i interseccionalitat per reconèixer com impacten en la salut.

• Recollir dades desagregades per sexe, gènere, edat, ètnia i situació socioeconòmica, per fer la seva anàlisi crítica i integrant diferències socials, fisiològiques i físiques, ja que és el que garanteix una salut més equitativa.

• Escoltar i donar veu a dones, persones migrants, persones LGTBIQ+ i col·lectius històricament invisibilitzats en el disseny dels programes de salut.

• Revisar protocols i guies clíniques que parteixen d’un model masculí universal i no contemplen altres realitats.

Cuidar amb justícia

Adoptar una perspectiva de gènere amb enfocament interseccional no és un afegit, és part essencial de la qualitat assistencial. Ens permet comprendre millor a qui cuidem, garantir l’equitat en l’accés, millorar els resultats en salut i avançar cap a una societat més justa.

Cuidar amb interseccionalitat és cuidar millor. És reconèixer que la salut de les persones depèn no només de la biologia, sinó també de les estructures socials que marquen la seva vida.

_________________________

Bibliografia

1. Heidari S, Torreele E, Gülmezoglu AM, Sekalala S, Burke-Shyne N, Chappuis GL. A gender-responsive Pandemic Accord is needed for a healthier, equitable future. Lancet. 2023 Dec 9;402(10423):2176–9. doi:10.1016/S0140-6736(23)02038-X.
2. Heidari, S., Babor, T. F., De Castro, P., Tort, S., & Curno, M. (2019). Equidad según sexo y de género en la investigación: justificación de las guías SAGER y recomendaciones para su uso. Gaceta Sanitaria, 33(2), 203–210.
3. Organización Mundial de la Salud. (2018). Género y salud. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/gender
4. Velasco Arias, S. (2008). Recomendaciones para la práctica del enfoque de género en programas de salud. Observatorio de Salud de la Mujer, Dirección General de la Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud, Secretaría General de Sanidad.
5. Ministerio de Sanidad y Consumo. (s.f.). [Publicación sin título especificado]. ISBN-13: 978-84-691-4607.
6. Ruiz Cantero, M. T. (Coord.). (2019). Perspectiva de género en medicina (Monografía 39). Fundación Dr. Antoni Esteve. ISBN: 978-84-947204-5-1. Depósito Legal: B13481-2019.