L’article “Prevalence of mistreatment in maternity care: a population-based comprehensive multi-indicator approach”, publicat a Midwifery (2025), presenta un estudi multicèntric que ofereix una mirada molt completa i ben fonamentada sobre el maltractament en l’atenció al part a Catalunya. Es tracta d’un estudi multicèntric amb una mostra de 847 dones que destaca, sobretot, per la manera com combina la informació procedent dels registres clínics amb les percepcions directes de les usuàries. Aquesta doble aproximació permet captar matisos que sovint queden fora de les dades assistencials convencionals.

Una de les aportacions més rellevants del treball és la creació de nou indicadors compostos de maltractament (MMCi), elaborats a partir de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el National Institute for Health and Care Excellence (NICE), el Royal College of Obstetricians and Gynaecologists (RCOG) i l’American College of Obstetricians and Gynecologists (ACOG). El fet d’integrar estàndards provinents d’aquests organismes que representen algunes de les guies més influents en salut materna en l’àmbit internacional, confereix al model d’indicadors una solidesa i una transferibilitat especialment destacables.

Aquests indicadors permeten identificar tant pràctiques sense justificació clínica com dèficits en el consentiment informat o en la qualitat de la comunicació amb les dones. Les dades obtingudes són prou eloqüents: gairebé la meitat de les participants (48,1%) manifesta haver rebut una atenció inadequada, i diverses intervencions com induccions sense consentiment escrit o amniotomies de rutina presenten prevalences que conviden a una revisió profunda. L’estudi també posa en relleu diferències importants entre centres públics i privats, un element que obre la porta a reflexionar sobre equitat, governanca i coherència del sistema sanitari.

Més enllà de la solidesa metodològica, el treball destaca per situar el maltractament obstètric com un fenomen estructural, relacionat amb dinàmiques de poder, models de medicalització i desigualtats de gènere que influeixen en la manera com s’organitza i s’executa l’atenció al part. Aquesta perspectiva amplia notablement el marc d’anàlisi i ajuda a orientar futures línies de recerca i polítiques públiques: des de la revisió dels protocols i la millora dels registres clínics fins a la incorporació d’una formació professional més centrada en drets i en la humanització del naixement.

En definitiva, és un article de gran interès i utilitat per a professionals, investigadors i responsables institucionals que treballen en salut materna. Ofereix dades rigoroses, ben interpretades i amb un potencial transformador que el converteix en una peça clau per avançar cap a una atenció més respectuosa, segura i alineada amb els drets reproductius de les dones.

Amalia Sillero Sillero RN, MsC, PhD
Professora Investigadora. Membre de la Comissió de Política i Gènere del COIB

Podeu consultar l’article a: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0266613825002116