Les seves trajectòries evidencien com la defensa dels drets laborals, la dignificació de la professió i la transformació de les cures han estat també una part essencial de la història del col·lectiu infermer:

• Francheska Salut Filippowa: La seva trajectòria vital i professional marcada per l’exili familiar, la duresa de la infantesa i la voluntat ferma de ser una dona independent i socialment útil, reflecteix una personalitat compromesa i conscient del seu paper dins la societat. La seva experiència a les vagues dels anys setanta, la inclusió en una llista negra i la posterior readmissió evidencien una clara dimensió reivindicativa, tant en la defensa dels drets laborals com en la construcció d’una infermeria més digna i compromesa amb les persones.
• Àngel Vidal Milla: La trajectòria de l’Àngel Vidal, iniciada des de molt jove i profundament arrelada a l’Hospital de Bellvitge, està marcada per una clara vocació de servei i per una actitud fermament reivindicativa en defensa dels drets professionals, que li va comportar fins i tot l’acomiadament i un expedient per sedició durant els anys convulsos del tardofranquisme. Posteriorment, des de la gestió hospitalària, va transformar aquesta mirada crítica en lideratge i compromís amb el servei públic, impulsant canvis organitzatius rellevants i contribuint a la modernització de les cures.
• Antònia Coll Cámara: La seva trajectòria, iniciada en el tardofranquisme i marcada per una sòlida formació acadèmica i una especialització pionera en l’àmbit penitenciari, reflecteix una carrera intensa tant en l’assistència com en la gestió i la docència. En el seu relat destaca, entre altres vivències, la vaga dels infermers homes als anys vuitanta per reivindicar la igualtat salarial, així com els anys durs a les presons, marcats per motins i l’impacte de la sida, que van definir profundament la seva experiència professional.
• M. Cristina Matud Calvo: La trajectòria de la Mª Cristina Matud, marcada per una sòlida experiència assistencial i per la participació en la posada en marxa d’una UCI a l’Hospital Puerta de Hierro, destaca especialment pel seu paper com a fundadora del sindicat d’infermeria SATSE, evidenciant un fort compromís amb la defensa i l’organització professional del col·lectiu. La seva carrera, desenvolupada entre Saragossa i Barcelona i complementada amb projectes de cooperació internacional, reflecteix una infermera pionera, implicada tant en l’àmbit clínic com en el sindical i social.
• Laura Montenegro Marchante: La Laura Montenegro, formada com a A.T.S. a Santiago de Compostela, va desenvolupar una llarga trajectòria assistencial a l’Hospital de la Vall d’Hebron en diversos serveis, vivint de prop l’evolució tècnica i organitzativa de la professió. Al seu relat destaca també les revoltes i mobilitzacions de les infermeres, així com el cisma entre assistencials i docents arran del pas d’A.T.S. a Diplomat, evidenciant un període intens de canvi i reivindicació professional.