El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) manifesta la seva profunda preocupació davant l’obertura generalitzada de la vacunació sense cita prèvia en centres d’atenció primària (CAP), centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i punts d’atenció continuada (PACS) per a la campanya grip-COVID 2025-26.  

El COIB alerta que aquesta decisió, comunicada mitjançant SMS a la ciutadania, ha generat confusió, malestar i desorganització en molts equips assistencials i pot comprometre greument la qualitat i la seguretat assistencial si no s’acompanya d’una planificació rigorosa i d’una dotació adequada de recursos. 

Per garantir una vacunació segura, ordenada i equitativa, el COIB proposa mantenir la cita prèvia com a estàndard organitzatiu, complementar-la amb franges flexibles ben dimensionades, i reforçar els suports per a aquells col·lectius que realment ho necessiten. 

Borja Manzanares, president del COIB, adverteix: “La vacunació és un procés clínic que exigeix cribratge previ, informació i consentiment, tècnica segura, observació postvacunal i registre. Quan es difonen missatges de ‘vine quan vulguis’ sense planificació ni reforç de personal, es genera angoixa entre professionals i ciutadania, s’erosiona la seguretat de la persona atesa i es posa en risc la confiança en el sistema.” 

Com a novetat, el Departament de Salut ha habilitat la vacunació sense cita en franges àmplies, amb l’objectiu declarat de “facilitar l’accés” i “millorar cobertures”. Des d’una òptica infermera, però, aquesta mesura —comunicada de manera massiva i sense previsió suficient— pot generar afluències descontrolades, tensions logístiques i una sobrecàrrega insostenible en CAPs ja planificats amb agenda tancada, afectant tant les vacunacions com la resta d’activitat assistencial del centre. 

Per què el “sense cita” pot desbordar el sistema si no es dimensiona correctament? 

La vacunació sense cita és altament vulnerable a la desorganització si no es dimensiona amb rigor. Una afluència imprevisible —encara que moderada— desordena fluxos, allarga les esperes i genera situacions de tensió i sensació d’una mala planificació per part del sistema. 

Aquesta pressió també redueix de manera alarmant el temps clínic imprescindible per a l’anamnesi, la verificació de contraindicacions, el consentiment informat, l’aplicació tècnica segura i l’observació postvacunal mínima de 15 minuts. Tot plegat, vulnera els estàndards de qualitat assistencial i exposa les infermeres a una tensió que pot afectar tant la seva seguretat com la de la ciutadania. 

A més, la traçabilitat també se’n veu afectada: sense una planificació adequada, es dificulta l’ajust de lots i caducitats, el registre immediat i el manteniment correcte de la cadena del fred, factors essencials per garantir la seguretat i la confiança en el procés vacunal. 

Aquest impacte es trasllada immediatament a la resta del centre: la reassignació de professionals i d’espais cap al “sense cita” col·lapsa la resta de dispositius i redueix els marges operatius de les consultes d’infermeria, medicina de família, cures programades i urgències. El resultat és un desgast acumulat dels equips, una pèrdua de qualitat assistencial i un sentiment creixent de desbordament entre els professionals. 

“Parlem d’equitat, no de cues ni improvisacions”, subratlla el president del COIB. “La cita prèvia ben gestionada és una eina de justícia i d’ordre assistencial. Portem anys comprovant que garanteix que la gent gran, les persones amb dependència o aquelles que necessiten acompanyament tinguin el seu temps i espai per vacunar-se amb seguretat i respecte.  

Quan s’eliminen aquests marges, es genera angoixa tant entre els professionals com entre la ciutadania.” 

Què exigeix la bona pràctica? 

• Abans de vacunar: anamnesi, cribratge de contraindicacions, informació clara i consentiment; revisió d’historial i interaccions pertinents.
• Durant: tècnica asèptica i via correcta, verificació de lot/caducitat, manteniment de cadena del fred, doble identificació i seguretat.
• Després: observació mínima de 15-30 minuts, registre íntegre al sistema, informació sobre efectes adversos i circuit de notificació.

Aquests requisits constitueixen la base de la qualitat assistencial. Pretendre comprimir-los a “2 o 4 minuts” és ignorar la realitat del procés i posar en risc la seguretat i la traçabilitat de tot el sistema vacunal. 

Per això, el COIB demana que es mantingui la cita prèvia com a estàndard organitzatiu, i que qualsevol franja “porta oberta” s’habiliti de manera acotada, planificada i amb reforç específic d’infermeres i d’altres professionals. Només així es podrà absorbir la demanda sense desbordar els equips. 

A més, el COIB reclama que es reforci l’acompanyament des dels mateixos CAPs a les persones amb barreres digitals, idiomàtiques o de mobilitat, i que es despleguin aliances de proximitat que permetin apropar el servei, descongestionar l’atenció primària i evitar desigualtats. 

Tot això ha d’anar acompanyat d’una planificació i logística sòlides, amb previsió de torns i espais, designació d’una persona referent de vacunes i un monitoratge estricte de la cadena del fred, la traçabilitat de lots i caducitats, i el registre immediat. La improvisació no pot substituir l’organització. 

Finalment, el COIB insisteix en la necessitat d’una comunicació pública clara, coherent i sincronitzada entre Salut, CAPs i municipis. Cal evitar missatges indiscriminats o simplificats que generin confusió, cues i saturació, i apostar per informacions precises i segmentades per col·lectius de risc.  

La transparència i la coordinació són claus per mantenir la confiança ciutadana i preservar la coordinació dels equips. 

“No ens equivoquem: compartim plenament l’objectiu d’augmentar cobertures, però cal fer-ho amb rigor i respecte als professionals”, conclou Manzanares. “La cita prèvia ha de ser la base, complementada amb franges flexibles ben dotades i suports d’accessibilitat. Només així garantirem eficiència, equitat i seguretat —principis essencials del nostre sistema de salut i de la pràctica infermera.”