En els darrers anys, la manera d’entendre la salut ha evolucionat. Ja no es parla només d’absència de malaltia sinó d’un concepte molt més ampli que inclou el benestar mental, físic i social. En aquest equilibri, els determinants socials de la salut que fan referència a la situació econòmica de les persones prenen més protagonisme.

En paral·lel, la societat actual ens arrossega cap a un model basat en la immediatesa i el deute i, si bé el salari és un factor que influeix en la nostra situació financera, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), defineix el benestar financer com la capacitat d’una persona per cobrir les seves despeses i obligacions, afrontar imprevistos i planificar el futur amb tranquil·litat i confiança. 

En altres paraules, es tracta de sentir que es té control sobre els diners avui i seguretat econòmica de cara al demà. Això implica que independentment dels ingressos, ens condiciona la relació emocional amb els diners, les preocupacions que generen i els hàbits que s’han anat construint al llarg del temps. És una dimensió del benestar que combina aspectes objectius amb d’altres psicoemocionals.

Els informes publicats per la Confederación Salud Mental España, basats en enquestes a la població general i al moviment associatiu, posen de manifest que més del 60% dels enquestats amb problemes de salut mental són dones. Per altra banda, més d’un 74% de la població percep que la salut mental ha empitjorat com a conseqüència de tres factors principals com són l’estrès del dia a dia, les dificultats econòmiques i la incertesa davant del futur. 

En aquest sentit, l’Associació Americana de Psicologia assenyala que els problemes financers són una de les principals causes d’estrès en la població adulta, amb un impacte directe sobre la concentració, la salut mental i el benestar general. Aquesta vulnerabilitat es pot veure agreujada pel fet que, segons un estudi recent publicat al Journal of the Economics of Ageing, els coneixements financers augmenten amb l’edat fins a un cert moment, però disminueixen en etapes avançades.

El benestar financer no es distribueix de manera igual entre la població. Segons l’OCDE, els homes presenten nivells més alts de coneixement i benestar financer que les dones, independentment del nivell d’estudis o dels ingressos. En la mateixa línia, les dades del Banc Mundial alerten d’un biaix estructural de gènere, amb una bretxa salarial propera al 20% i un risc de pobresa més elevat entre les dones. Aquestes desigualtats responen a factors estructurals i són reforçades per processos de socialització financera diferenciats des de la infància, afectant amb més intensitat col·lectius feminitzats com el de les infermeres.

Seguint amb les infermeres, l’informe State of the world’s nursing 2025 elaborat per l’Organització Mundial de la Salut i el Consell Internacional d’Infermeres, insta a millorar,  juntament amb altres qüestions prioritàries, les condicions salarials que garanteixin l’equitat respecte d’altres professions d’igual valor, amb el propòsit de salvaguardar la salut mental i el benestar de les infermeres. 

Sovint, hem escoltat o llegit que les infermeres exerceixen aquesta professió per vocació, i sí, segurament ningú ho nega, però en l’etiqueta de “professió vocacional” de vegades s’hi amaga un parany per invisibilitzar la precarietat laboral i el pes excessiu d’uns sacrificis personals poc reconeguts. Quan a aquesta exposició constant a l’estrès s’hi afegeixen preocupacions econòmiques, el desgast és encara més gran. 

Amb aquesta mirada integral de la salut, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona ha posat en marxa un nou Servei de Benestar Financer. El servei combina dues línies que es complementen entre elles: d’una banda, un itinerari de tallers amb continguts pràctics i aplicables en la gestió de les finances personals, i de l’altra, un espai d’acompanyament individualitzat. Aquest últim té com a objectiu reduir l’estrès i reforçar l’autonomia personal. Un espai segur, confidencial i independent on les infermeres puguin rebre orientació segons el seu moment vital i adaptada a la seva realitat personal, professional i allunyada de la comercialització de productes financers.  

El benestar financer no és només una responsabilitat individual, sinó un determinant social de la salut amb un impacte directe en el benestar mental, emocional i professional. Per tal que les infermeres puguin continuar cuidant amb la dedicació i l’excel·lència que les caracteritza, cal que les institucions i l’entorn laboral vetllin pel seu benestar integral i, per consegüent, per la sostenibilitat del nostre sistema sanitari.

Consulta l'article: Diari de la Sanitat