18 de juny de 2025

    En primera persona és una sèrie d'entrevistes quinzenals a infermeres referents de Barcelona. Veus expertes que comparteixen la seva trajectòria, la seva mirada i els reptes que afronta la professió des de diferents àmbits. En aquesta entrevista parlem amb Elena López, infermera oncològica, doctora en Psicologia de la Salut i l’Esport i fundadora de l’entitat ambCAVALLS.

    En primera persona: Entrevista a Elena López, infermera oncològica i doctorada en Psicologia de la Salut i l’Esport

    Elena López és infermera oncològica i doctora en Psicologia de la Salut i l’Esport. La seva formació en màsters i postgraus infermers, com el d’Infermeria de Pràctica Avançada o el d’Assaigs Clínics, li va permetre consolidar una base sòlida per iniciar el camí de la recerca infermera. Des d’aquest punt, es va embarcar en el doctorat amb l’objectiu de dur a terme una recerca de manera autònoma, aplicant un programa d’Intervencions Assistides amb Cavalls (IACs) en persones oncològiques.
    "La professió infermera en l’àmbit de les IACs és encara incipient, però amb un gran recorregut per endavant. La visió de la salut, el benestar i la qualitat de vida pròpia de la professió permet aplicar cures infermeres d’una forma única en un entorn natural i amb la col·laboració d’uns animals tan sensibles i especials com són els cavalls."
    Elena Lópe

    La seva passió pels cavalls i la vocació per la professió infermera la van portar a fundar i codirigir l’entitat ambCAVALLS l’any 2014, des d’on desenvolupa programes de salut dirigits a infants i joves, dones i persones en procés oncològic.

    Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?
    Vaig decidir ser infermera perquè sempre he sentit una vocació per acompanyar i cuidar. Entenc la salut com un procés de vida on hi consten molts aspectes de la persona: físic, emocional, social, cognitiu... però també experiències i decisions que ens defineixen i conformen el nostre benestar; acompanyar en moments de vulnerabilitat, de malaltia i de canvi.

    Amb el temps he entès que la professió infermera no és només ser al costat de la persona, sinó transformar i potenciar tots els recursos que té per fer front a un repte de vida. Avui puc afirmar que la meva visió de la salut és més àmplia i tinc l’oportunitat d’aplicar-la en un àmbit poc habitual: el de les intervencions assistides amb cavalls, on aquesta perspectiva de salut hi encaixa i es potencia a partir de la natura i del vincle amb els cavalls.

    Què et motiva a continuar liderant, innovant o investigant dins de la professió?
    Em motiva la versatilitat de la professió infermera i el convenciment que les cures són necessàries en molts àmbits de la nostra societat. Crec que el cuidar infermer pot ser més humà, conscient i adaptat a les necessitats reals de les persones. Liderar un projecte d’intervencions assistides amb cavalls és, de per si, motivador, i em permet unir la vocació infermera amb la passió pels cavalls.

    Innovar és, en clau infermera, una forma d’avançar i promoure la professió, més enllà de bates blanques i parets sanitàries; és crear un escenari de cura amb tots els elements que ens caracteritzen com a humans, amb tot allò que ens vincula a la vida, a la salut. Finalment, investigar és un repte molt important, és un camí llarg on, com a infermera, et trobes amb zones de llum i de foscor, però que cal rodejar-se d’altres professions que t’hi acompanyin, tenir la visió infermera molt present i pensar que els objectius de la recerca són un bé i un impuls per a la infermeria.

    Què et fa sentir orgullosa de treballar en l’àmbit on exerceixes?
    Treballar en les intervencions assistides amb cavalls no és habitual en la professió infermera i sentir que és possible i eficaç t’encoratja. Des de l’àmbit oncològic puc veure com les persones, tot i la duresa dels diagnòstics i tractaments, cerquen benestar, salut i acompanyament.

    Poder oferir aquesta resposta, aquest recurs, en un espai a la natura i amb cavalls és molt gratificant. Considero rellevant seguir conformant aquesta opció terapèutica i consolidar-la com a espai de salut per a les persones en procés oncològic o amb necessitat de sentir-se acompanyades, escoltades i sostingudes.

    Quins avenços o transformacions destacaries en la teva àrea en els darrers anys?
    Destacaria l’aposta per l’atenció centrada en la persona de forma integral, entenent i tenint en compte aspectes propis del procés de malaltia. També valoro l’increment de la professionalització de les intervencions complementàries, els esforços en demostrar-ne, a partir de l’evidència científica, la seva aplicabilitat. En definitiva, considero que vivim en una etapa de noves oportunitats, de posada en valor de la salut i de constància.

    Quin impacte té la teva feina en el benestar de les persones o comunitats amb qui treballes?
    Les intervencions amb cavalls s’allunyen de les competències tradicional del món eqüestre i promouen un entorn de benestar tant per a l’animal com per a la persona. El meu objectiu com a infermera és apropar la mirada clínica i professional i proposar un pla terapèutic que doni resposta a les necessitats de la persona a partir del vincle amb el cavall i de l’entorn natural. La nostra recerca evidencia l’impacte positiu d’aquesta intervenció en la qualitat de vida de dones, infants, joves i famílies. La infermera al camp i amb cavalls té un nou llarg camí de desenvolupament.

    Quina línia de recerca, estudi o projecte tens en marxa actualment?
    L’any 2023 vaig publicar la tesi doctoral sobre les intervencions assistides amb cavalls en dones afectades de càncer de mama. Aquesta primera aproximació empírica va permetre demostrar-ne l’eficàcia i la seguretat de forma preliminar, però, com tota recerca, cal la seva replicació. Actualment, he pogut replicar aquesta investigació amb una mostra de 25 dones amb càncer de mama i estem treballant les dades per poder determinar amb solidesa l’impacte beneficiós de les intervencions assistides amb cavalls en el procés oncològic.

    La recerca es combina, com podreu imaginar, amb publicacions a revistes, divulgació i promoció del programa. L’objectiu de tota aquesta base de recerca és consolidar les intervencions assistides amb cavalls a nivell nacional amb evidència científica i aportar un granet de sorra perquè es catalogui com a intervenció complementària i no com a pseudoteràpia.