Perquè creus que és important la recerca que fem les infermeres?

La recerca infermera incorpora una mirada imprescindible, permet tenir cura des de l’evidència, transformant les pràctiques i millorant la salut i el benestar de les persones.

Quines línies estratègiques creus que caldria prioritzar en recerca infermera en els propers anys?

Si hagués de fer un pla estratègic per potenciar la recerca infermera, destacaria cinc línies clau:

1. Consolidar la recerca infermera com a agent científic de primer ordre.
2. Afavorir la integració real entre recerca i pràctica assistencial.
3. Garantir suport institucional amb recursos i temps protegit per investigar.
4. Impulsar aliances estables entre institucions sanitàries i universitats.
5. Reforçar el lideratge investigador des de la formació, fent visible la mirada pròpia i transformadora de la professió.

Com valores el finançament i suport a la recerca des del Departament de Salut?

L’any 2024 es van recuperar les convocatòries d’ajuts d’intensificació per a infermeres dins del programa PERIS, però calen polítiques valentes que vagin més enllà. És imprescindible garantir temps real per investigar, reconèixer oficialment els perfils híbrids assistencials-investigadors i oferir beques i premis que estimulin l’excel·lència i el desenvolupament professional.

Què es pot fer per fomentar la col·laboració entre institucions en projectes de recerca?

Calen acords formals i estratègics entre universitats i institucions sanitàries i socials per planificar conjuntament la recerca. També espais de trobada com jornades o seminaris, i iniciatives com la Summer Conference EANS 2025: El Paper de la Infermeria en la Resposta als Desafiaments Globals, sobre salut mental, que celebrem aquest any al TecnoCampus. Tot això ajuda a compartir coneixement i bones pràctiques basades en l’evidència.

Quins reptes afronta la recerca infermera per tenir més qualitat i impacte?

Hi ha barreres estructurals com la manca de suport institucional, recursos o temps protegit. També cal més visibilitat i reconeixement professional. Necessitem apostes polítiques decidides que consolidin estructures, equips i figures com la infermera clínica investigadora. Hem de superar la fragmentació entre assistència i recerca.

Quin impacte tenen realment els projectes de recerca infermera?

Hi ha evidència. L’informe SARIS elaborat per l’AQuAS és pioner: reconeix el valor social i sanitari de la recerca infermera, que sovint és aplicada directament per les pròpies professionals. Això n’accelera l’impacte i la translació a la pràctica real. Aquest informe destaca l’eficiència d’aquest tipus de recerca i la seva contribució a millorar la qualitat de vida i la sostenibilitat del sistema sanitari.

Com valores el paper de les universitats en aquest àmbit?

Les universitats han donat resposta clara i responsable a una necessitat social urgent: formar infermeres altament capacitades per a la funció assistencial, garants de cures segures i basades en l’evidència. Tanmateix, això sovint ha deixat en segon pla el desenvolupament acadèmic, investigador i de lideratge, objectius importants del procés de Bolonya. Ara cal trobar l’equilibri i avançar cap a una formació integral que incorpori totes les dimensions de la professió, d’acord amb aquests objectius. Cal integrar el pensament crític i l’evidència en la pràctica clínica des del grau. Els i les estudiants han de ser agents actius del canvi.

Quines competències han de tenir les infermeres del futur en matèria de recerca?

Cal reforçar la formació en recerca: saber cercar, interpretar, aplicar i difondre evidència científica. És bàsic per millorar les cures i desenvolupar una pràctica professional ètica, crítica i reflexiva. Només així podrem cuidar millor i fer-ho amb impacte real.

Pots compartir algun projecte inspirador?

Qualsevol del 30 casos que trobeu analitzats a l’informe SARIS que demostren com la recerca infermera aborda problemes reals de la pràctica i contribueix a canvis tangibles en els circuits assistencials, nous models d'organització, capacitació professional i de la ciutadania, i millora de la qualitat assistencial i els resultats en salut:

Ets optimista amb el futur de la recerca infermera?

Sí. Soc optimista per naturalesa i perquè crec que el nostre potencial és immens. Investigar ens permet cuidar millor, amb evidència i amb respostes ajustades a les necessitats, preferències i expectatives  de les persones. La nostra mirada, molt propera a la ciutadania, és única i transformadora.

Un últim missatge per a les lectores i lectors?

La recerca infermera no és només una oportunitat, sinó una necessitat per fer el sistema més just, eficient i més centrat en les persones; és una responsabilitat. És hora d’apostar decididament per aquesta via: amb temps, estructures, espais i reconeixement. Només així podrem garantir el seu impacte real en la salut i en la reducció de desigualtats.