Sergi Martínez Morato és infermer d’atenció primària al CAP Vila Olímpica (Parc Sanitari Pere Virgili) i doctorand a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Investigació i Innovació en Cures d’Infermeria. Durant la seva trajectòria professional, ha treballat també a la Unitat de Nounats de l’HU Vall d’Hebron, i com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Actualment, està desenvolupant el seu projecte de tesi doctoral explorant l’ús d’agents conversacionals per millorar l’atenció centrada en la persona. Li motiva la investigació qualitativa sobre els fenòmens de relació de les persones amb el sistema sanitari, així com la recerca de solucions que promoguin l'empatia, la inclusió i la sostenibilitat, tot promovent una atenció que posi realment les persones al centre.

Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?

Sempre em van fascinar les ciències naturals i de la salut. Durant la infància, a casa, la malaltia va acompanyar-nos des de ben aviat. Els meus pares em van encomanar una gran admiració pel món sanitari, i particularment de les infermeres que van estar allà en moments molt importants. En aquests gairebé quinze anys des de que vaig iniciar el camí, la infermeria m’ha aportat emocions de tots colors. No puc dir que sigui una relació fàcil, de vegades presenta reptes que topen de cara amb la vulnerabilitat i ens posen molt a prova. Des de la meva humil trajectòria, penso que el camí de la infermera és divers i enriquidor, cada passa endavant, cada persona i cada vivència t’aporten un aprenentatge, i això és quelcom que fa una vida realment entretinguda!

Quin ha estat el repte més significatiu de la teva trajectòria professional?

En la meva modesta opinió, reconèixer la persona que tenim darrere de l’uniforme és el repte més difícil pel qual transitem les infermeres; saber-nos cuidar per cuidar, és quelcom que de vegades no s’aprèn fins que la salut s’escapa entre els dits. Tot i que és un exercici transversal que s’ha de recordar durant tota la nostra carrera... És important figurar-nos, ser conscients i estar sempre presents. Convivim amb situacions d’una càrrega emocional molt feixuga. És motiu de sobres per agrair diàriament la vida i cuidar-nos en ment i cos, i prendre consciència de les persones que tenim a prop. Al final, totes les persones que cuidem depenen del nostre benestar.

Què et motiva a continuar liderant, innovant o investigant dins de la professió?

Penso que voler figurar-me un món millor, sempre. Aprendre a ser conscient de la realitat on vivim, i gaudir les fites aconseguides, sempre és un gran al·licient per agafar forces. Però no perdem de vista que som engranatges essencials per construir el futur. Poder descobrir, poder contribuir a millorar el nostre entorn, en la mesura del possible, és un regal de la vida. I aprendre pel camí, és senzillament fascinant! És un pensament que de vegades porta frustració i les dosis de realisme de vegades fan cops al punt de flotació... però realment un aprèn potser que en el camí de la humilitat i la contribució senzilla s’hi amaguen sempre passes molt importants que val la pena trobar i que aporten sentit i benestar.

"Avui dia crec que la infermeria s’ha de reafirmar com indispensable per afrontar la crisi de cures que vivim arreu de les nostres societats, i ha de fer-ho en la major part d’espais possibles".

Quina línia de recerca, estudi o projecte tens en marxa actualment?

Actualment em trobo investigant l’ús de la Intel·ligència Artificial de Processament de Llenguatge Natural a l’Atenció Primària, a través del meu projecte de tesi doctoral. Hem constituït un equip interdisciplinari entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el Parc Sanitari Pere Virgili. Estem valorant la creació d’un agent conversacional que pugui ajudar a millorar la comunicació dels pacients i els professionals sanitaris prèvia a la seva visita al CAP. La nostra hipòtesi és que pot constituir una millora en l’experiència comunicativa entre la persona atesa i el professional, sense substituir mai el contacte humà a la consulta. Volem abordar problemes com la sobrecàrrega laboral dels professionals i la falta de temps en consulta, així com disminuir biaixos i prejudicis. Tanmateix, ens interessa molt ser prudents i explorar curosament el fenomen de la IA, que ha fet molt terrabastall en la societat. Pensem que pot ser una oportunitat per fomentar l’atenció centrada en la persona, però hem de vetllar perquè la tecnologia sigui sempre un agent humanitzant de les cures, no pas al contrari.

Quines aliances o sinergies creus que són clau per impulsar canvis reals en la professió?

Hem d’apostar per una interdisciplinarietat a molts nivells. Avui dia crec que la infermeria s’ha de reafirmar com indispensable per afrontar la crisi de cures que estem vivint arreu de les nostres societats, i ha de fer-ho en la major part d’espais possibles. Els desafiaments que el progrés científic i tecnològic porta a la lletra petita exigeixen que reivindiquem un espai de cures transversal i prioritari. I les infermeres som cuidadores, no veig cap altre lideratge més idoni per millorar el benestar de les nostres societats que apostar per un reconeixement i promoció de la nostra professió. Cal que ens reivindiquem i fem conscient la societat de l’emergència, i de la necessitat d’apostar per aquest canvi social que retornarà amb escreix en benestar per tota la ciutadania.