Catalunya necessita 1.363 llevadores més per a garantir l'atenció especialitzada en salut afectiva, sexual i reproductiva, el dia d'avui. Així ho denuncia el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) que ha presentat aquest dijous, 17 de setembre, l’informe Anàlisi de la necessitat de llevadores a Catalunya, una anàlisi exhautiva de la situació de la professió, mitjançant la identificació de les necessitats actuals de la població, elaborant un mapa actualizat que serveixi com a eina de planificació estratègica.

Amb 952 llevadores en actiu, Catalunya té només "el 41% de les 2.315 professionals que recomanen els models de continuïtat de cures", ha dit Yolanda Garza, vicedegana del CCIIC i coautora de l'anàlisi. Per demarcacions, Barcelona en té 669, Tarragona 116, Girona 89 i Lleida 78.

Segons dades de l'estudi, aquesta situació "compromet greument l'atenció especialitzada en salut afectiva, sexual i reproductiva" a la població i es veurà agreujada per la jubilació d'1 de cada 4 professionals en actiu, en un període de 15 anys. "Concretament, 141 d'aquí al 2035 i 229 fins al 2040", han explicat les vocals llevadores Eva Adarve (COIB) i Marta Figueras (COIGI) que han participat en la presentació. Per províncies, el 2040, s'hauran jubilat el 18% de les llevadores de Barcelona (171), l'1,6% de les de Girona (15), el 3,5% de les de Tarragona (33) i l'1,1% de les de Lleida (10).

Com a exemples de la càrrega assistencial, l'informe ofereix xifres tan destacades com les

65 persones gestants ateses per cada llevadora l'any de mitjana, vers una ràtio recomanada de 40. Una plantilla "del tot insuficient" per assumir l'àmplia cartera de serveis assignada en l'atenció primària i hospitalària, a més del lideratge dels centres de naixement; i que "posa en risc els drets i la salut de les dones".

Davant la conjuntura, l'estudi considera prioritària la definició d’un model de futur en l’àmbit de l’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva que "ha de situar a la llevadora com a figura central tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció comunitària, dins dels sectors públic i privat, incloent-hi l’exercici lliure de la professió". Entre altres qüestions, analitza la continuïtat dels models actuals d'atenció especialitzada en salut afectiva, sexual i reproductiva, la planificació de serveis; o les ràtios en funció de l'activitat obstètrica (1 llevadora/175 parts), la continuïtat assistencial (40 gestants/llevadora) o l'índex poblacional (10 llevadores/10.000 dones).

A més, el document inclou propostes per incrementar la formació especialitzada (el 30% de les llevadores en exercici a Catalunya ha cursat l'especialitat a l'estranger) o retenir i atreure talent. En aquest sentit, el document planteja tres escenaris, sent el tercer de màxims i orientat a assolir una ràtio poblacional de 10 llevadores per cada 10.000 habitants, amb un objectiu final de 2.315 professionals. En aquest cas, l’oferta formativa s’incrementaria fins a 250 places IIR anuals i es pressuposa una taxa de retenció del 72%, "assolible només amb mesures molt potents d’atracció, estabilitat i retribució", expliquen les autores.

El reconeixement de la categoria professional i altres millores de la situació professional i laboral de les llevadores; o l'eradicació de l'intrusisme, són algunes de les propostes recollides en l'anàlisi.

Invertir en llevadores

Davant l’augment progressiu de la demanda, el CCIIC demana "que es destini el 0,030% del pressupost actual de Salut", a ampliar les places de formació i millorar les condicions laborals amb l’objectiu d’atreure i fidelitzar les llevadores dins del sistema sanitari català.

L'anàlisi aporta evidència científica sobre com la inversió en llevadores augmenta la resiliència del sistema de salut, és sostenible, té retorn econòmic i millora l'atenció a les persones. "Un retorn múltiple. Des del punt de vista clínic, es tradueix en millors resultats materns i neonatals amb menor intervencionisme. Des del punt de vista econòmic, implica una reducció de costos directes associats a procediments quirúrgics i complicacions, així com de costos indirectes vinculats a morbiditat, reingressos i impacte en embarassos futurs".