1 de setembre de 2023

    El CCIIC lamenta que les infermeres especialistes en Salut Mental de Catalunya siguin les úniques professionals de la península que no tinguin la categoria professional estatutària reconeguda.
    L’1 de setembre es commemora el naixement d’Hildegard Peplau (1909-1999), autora de la Teoria de les Relacions Interpersonals, marc conceptual de referència per a la Infermeria de Salut Mental i la Psiquiatria modernes.

    Dia de la Infermeria de Salut Mental, sense el reconeixement de l'especialitat a Catalunya

    Les infermeres catalanes se sumen a la celebració del Dia Internacional de la Infermeria de Salut Mental, l'1 de setembre, iniciativa conjunta de l'Asociación Española de Enfermería de Salud Mental (AEESME) i la Sociedade Portuguesa de Enfermagem de Saúde Mental (ASPESM).

    La data, que commemora el naixement de la infermera americana Hildegard Peplau (1909-1999), autora de la Teoria de les Relacions Interpersonals, marc conceptual de referència per a la Infermeria de Salut Mental i la Psiquiatria modernes; arriba amb gust agredolç a Catalunya, "única comunitat peninsular que no reconeix la categoria professional estatutària de l'especialitat", lamenta la Dra. Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i directora de l'Àrea de Coneixement i Desenvolupament Professional del COIB.

    L'Informe sobre Drets i Salut Mental a Catalunya 2022, publicat el passat mes d'abril per la Fundació Salut Mental Catalunya amb la col·laboració del Departament de Salut, recull dades incontestables sobre el deteriorament gradual de la salut mental de la població; 'especialment greu', una vegada constatat l'impacte de la pandèmia de la covid-19, 'si posem el focus en infants i joves'. Cita l'estudi que 'segons dades del darrer Pla de Salut, una quarta part de la població a partir dels 15 anys presenta malestar emocional i el risc de patir un problema de salut mental se situa 3 punt per sobre respecte al 2019, taxa que augmenta fins al 13,5% en persones en situació dʻalta vulnerabilitat social'.A més, les més de 75 entitats que integren la federació expressen la seva preocupació per la ràtio de professionals deficitària, de la qual 'les dades més recents són del 2010', en referència a la publicació de l'Atles integral dels serveis d'atenció a la salut mental de Catalunya, 2010' (Barcelona: Departament de Salut; 2013). Un rànquing que, ja aleshores, lideraven les infermeres 'comunitàries' (atès que la categoria professional no era –ni és– efectiva) amb 2,1 professionals menys per cada 100.000 habitants.La radiografia és inequívoca i l'atenció a la salut mental i addiccions "ha de ser una prioritat a Catalunya i desenvolupar-se en un marc de màxims", explica Glòria Jodar, en al·lusió a "l'especialització i l'expertesa de les infermeres". El retard "incomprensible" perquè els proveïdors de salut facin efectiva la categoria professional de les infermeres especialistes en els llocs de treball, "és un sostre al potencial i autonomia de la nostra professió"; però, "principalment", puntualitza la representant de les infermeres catalanes, "per a les persones i famílies que, amb una atenció deficitària, veuen vulnerats els seus drets en salut".

    Tant el CCIIC i els col·legis territorials (COIB, COIGI, COILL i CODITA) com l'Associació Catalana d'Infermeria en Salut Mental (ASCISAM) –que treballen alineades– han demanat, en reiterades ocasions, l'esmentat reconeixement de la categoria i augmentar les plantilles infermeres. Un increment que passa, també, per "augmentar la capacitat i projecció de les unitats docents per incentivar la formació sanitària especialitzada a Catalunya i disposar de dotacions infermeres especialistes suficients per atendre la cartera de serveis de salut mental del sistema de salut".

    Tot i el Programa d'incentius econòmics per a nous residents d'Infermeria de Salut Mental del Departament de Salut, "a Catalunya no li és fàcil de retenir el talent de les infermeres especialistes. Dos anys de formació i després? Res. Les infermeres opten per territoris amb borses, contractes i llocs de treball que reconeixen i retribueixen la seva condició d'infermera especialista en salut mental", diu Jodar.

    Per part seva, AEESME parla de "demanda saturada de cures infermeres especialitzades en salut mental" que atribueix a que "moltes vegades, no es cobreixen les places per la lentitud de l'administració en la gestió". Amb gairebé 9.000 infermeres especialistes a l'estat, AEESME insta les comunitats autònomes que "accelerin la seva incorporació fins a cobrir el 100% de les places".

     

    Enllaços d'interès:

    Foto: Infermera de salut mental dinamitza una sessió psicoeducativa © Ariadna Creus i Àngel García (Banc d'Imatges Infermeres)