Quan una persona ingressa en una residència, hi porta amb ella una vida sencera, plena d’històries, fragilitats i records. En aquest escenari íntim i complex, sovint allunyat del focus mediàtic, hi ha una figura que sosté, cuida i dignifica el tram més vulnerable de la seva existència: la infermera geriàtrica.

Tot i aquest paper essencial, el seu exercici professional sovint queda reduït a una visió simplificada. L’administració de tractaments farmacològics o la gestió de solucions per al manteniment de la integritat cutània són probablement les funcions més conegudes. No obstant això, cal reconèixer la confluència entre coneixement clínic, competències de gestió, capacitat empàtica i un compromís indeclinable amb el benestar de la persona resident. Una responsabilitat complexa i especialitzada que encara avui, rep poc reconeixement. 

Aquesta invisibilitat és especialment preocupant en un moment clau: l’envelliment progressiu de la població no és una projecció de futur, sinó una realitat present. La generació del baby boom, la més nombrosa del segle XX, està entrant de ple a l’etapa de la vellesa. Això comportarà una demanda creixent de cures especialitzades, amb una complexitat que només pot ser abordada amb garanties si es reforça la figura de la infermera geriàtrica. 

Aquestes professionals són les garants d’una atenció integral, individualitzada i humanitzada. El seu domini competencial abasta des de la valoració geriàtrica fins a la implementació de plans de cures, la gestió d’urgències, la prevenció de complicacions i la provisió de cures pal·liatives amb respecte i sensibilitat. El seu judici clínic és clau per detectar precoçment signes de deteriorament i actuar com a filtre decisiu per preservar la qualitat de vida. 

Estretament vinculada a aquesta funció assistencial i clínica hi trobem una altra responsabilitat sovint invisibilitzada: la del responsable higiènico sanitari (RHS). En molts centres, aquesta tasca recau en la infermera amb més experiència i formació. El responsable higiènico sanitari vetlla pel compliment de la normativa tècnica i sanitària, dissenya i aplica protocols d’higiene i seguretat, supervisa les pràctiques assistencials i coordina la formació del personal. El seu paper és fonamental per garantir la seguretat de les persones residents i crear un entorn terapèutic adequat. 

Més enllà de l’assistència directa, les infermeres geriàtriques també exerceixen funcions de lideratge i gestió dins de l’equip interdisciplinari. Coordinen auxiliars d’infermeria, s’interrelacionen amb metges i altres professionals, gestionen recursos i fan front a la manca de personal i a la pressió assistencial. Aquesta capacitat de lideratge, organització i priorització és clau per garantir una atenció continuada i de qualitat. 

Tanmateix, la seva tasca va encara més enllà: la infermera geriàtrica és també un pont humà entre la persona resident, la seva família i l’equip professional. Amb els equips, treballa en xarxa i comparteix coneixement; amb les famílies, informa, acompanya i escolta. I amb les persones grans, estableix vincles de confiança, actuant com a suport emocional, defensora dels seus drets i facilitadora del benestar integral. 

El seu enfocament humanitzat és tan rellevant com la seva formació científica: combina escolta activa, empatia i paciència per adaptar cada cura a la realitat emocional, física i social de cada resident. Aquesta dimensió invisible sovint queda fora de les estadístiques, però és el que dona sentit a una atenció digna. 

Tot i això, les condicions laborals i retributives d’aquestes professionals no reflecteixen la seva responsabilitat ni el seu valor. Les diferències territorials en els convenis i les retribucions modestes dificulten la captació i fidelització del talent. És imprescindible reconèixer econòmicament l’especialització i la complexitat del seu rol, i garantir condicions laborals dignes per enfortir aquest àmbit. 

En definitiva, en una societat que envelleix acceleradament, la infermeria geriàtrica hauria de ser una prioritat estratègica. No es tracta només de cuidar millor, es tracta de reconèixer i valorar el dret a envellir amb dignitat. 

Dotar les infermeres geriàtriques dels recursos, el reconeixement i la representació que mereixen no és només una qüestió de justícia professional. És una aposta per un model d’atenció més humà, sostenible i centrat en la persona. Donar valor a aquestes professionals és protegir el futur de les cures.