Davant la proposta de tancament d’algunes sales de parts de la província de Barcelona, manifestem la nostra preocupació per les implicacions que aquesta mesura, de moment aïllada, pot tenir en la qualitat assistencial, equitat en l'accés als serveis sanitaris i la garantia dels drets reproductius.

El tancament de sales de parts i la derivació de l’atenció obstètrica a altres centres suposa un impacte profund i desigual sobre les dones i la població gestant. Aquesta decisió afecta directament el dret a una atenció de proximitat, segura i digna en un moment vital especialment vulnerable.

Obligar les dones a desplaçar-se a un altre hospital de referència per donar a llum implica incrementar els temps de trajecte, sovint en contextos d’urgència i amb infraestructures de transport insuficients. Aquesta situació pot generar estrès, inseguretat i riscos afegits, especialment per a aquelles persones amb menys recursos.

A aquest impacte s’hi suma una conseqüència directa sobre el model assistencial dels hospitals receptors. L’increment de població assignada comporta una sobrecàrrega dels equips professionals i dels recursos disponibles, amb el risc de deteriorar la qualitat de l’atenció. En l’àmbit obstètric, aquesta saturació dificulta, o fins i tot impossibilita, l’aplicació del model d’atenció “one to one”, en què cada dona és acompanyada de manera continuada per una llevadora durant el treball de part. Aquest model, àmpliament avalat per l’evidència científica, s’associa a millors resultats clínics, menor intervencionisme i una experiència de part més positiva. La seva pèrdua suposa, per tant, un retrocés en la qualitat assistencial.

Volem manifestar especialment la nostra preocupació vers aquest tipus de decisions que a més, tenen un clar biaix de gènere. Històricament, els serveis vinculats a la salut de les dones han estat infravalorats i, massa sovint, són els primers a veure’s afectats quan es plantegen retallades o reorganitzacions de recursos. El tancament d’una sala de parts recau principalment sobre les dones i evidencia com, encara avui, els seus drets sexuals i reproductius són relegats a un segon pla.

Denunciem aquesta situació i reclamem una planificació sanitària que incorpori una perspectiva de gènere real, que tingui en compte les necessitats específiques de les dones i que garanteixi una atenció equitativa i accessible per a tota la població. L’estalvi de recursos no pot justificar la vulneració de drets fonamentals ni l’augment de les desigualtats territorials i socials.

En conseqüència, des de la vocalia de llevadores del COIB i la Comissió de Política i Gènere de la mateixa institució, sol·licitem la revisió de la proposta de trasllat fins a comptar amb una anàlisi integral que permeti valorar adequadament les seves conseqüències assistencials, socials i de gènere.

Considerem imprescindible que qualsevol decisió en matèria de planificació sanitària situï les persones al centre, atenent la seva diversitat i els diferents contextos territorials i socioeconòmics, i garanteixi l’interès general des d’una perspectiva d’equitat i respecte als drets sexuals i reproductius.