Com vas iniciar-te en el món de la recerca? Hi va haver algun moment clau o referent que t’animés a fer el pas?
La meva trajectòria va començar en l’àmbit assistencial. Soc de València i vaig venir a Barcelona per fer l’especialitat en salut mental. A mesura que avançava en la meva carrera assistencial, anava identificant moltes necessitats i limitacions del sistema. No hi va haver un moment concret que marqués un abans i un després, sinó que va ser més aviat un procés progressiu en què vaig sentir la necessitat d’anar més enllà del meu rol diari.

La recerca em va permetre buscar respostes que milloressin les cures infermeres. Actualment combino la pràctica clínica amb la investigació, i estic convençut que quan les infermeres investiguem, l’impacte en la salut de les persones és enorme. A més, investigar també m’ajuda a mantenir la motivació en la meva feina.

Estàs liderant un projecte sobre teràpia assistida amb gossos en unitats de salut mental infantil. En què consisteix aquesta línia de recerca i quines necessitats busca cobrir?

Vam començar el 2018, quan se’ns va presentar l’oportunitat d’introduir la teràpia assistida amb gossos al nostre servei. Vam fer una prova pilot que va encantar tant als professionals com als infants. Però en l'àmbit hospitalari, els recursos per finançar aquest tipus de teràpies són escassos, així que vam proposar oferir recerca a canvi de poder dur a terme la teràpia.

L’objectiu inicial era comprovar si era factible introduir un gos en un entorn clínic. El primer estudi ens va donar resultats positius, i això ens va permetre continuar i ampliar aquesta línia de treball.

Actualment, estem amb dos projectes investigant la teràpia assistida amb gossos: un assaig clínic aleatoritzat amb adolescents i una prova pilot a domicili per a nois i noies amb dificultats per vincular-se als serveis de salut mental o a l’entorn escolar. El que estem veient és que el gos actua com a facilitador: la seva presència millora la vinculació i accelera la integració en el tractament o el retorn a l’escola.

T’has incorporat recentment a la Comissió d’Investigació de l’Hospital Clínic, representant l’àrea de Neurociències. Quin paper creus que han de tenir les infermeres en la definició de línies de recerca?

Les infermeres tenim un paper fonamental en qualsevol àmbit de la sanitat. I en salut mental, encara més. El model actual continua sent molt biomèdic, i això impedeix tenir una visió integral del pacient.

Crec que és imprescindible una transformació de l’enfocament, i que la infermeria, especialment a través de la recerca, ha de liderar aquest canvi. Ens hem de centrar més en l’acompanyament i en les necessitats reals de les persones, no només en els diagnòstics.

Has desenvolupat un pla estratègic per formar les IIR en recerca i innovació. Quins objectius té aquesta iniciativa i quin impacte esperes a mitjà termini?

Quan vaig entrar a la Comissió d’Investigació, el primer que vaig fer va ser un diagnòstic de la situació. Pel que fa a quantitat de publicacions, l’Institut de Neurociències està bé. Però quan vam analitzar la qualitat, vam veure que hi havia marge de millora.
Vaig detectar una manca important de coneixements en recerca, a més de la dificultat que suposa compaginar-la amb la feina diària. Per això vam proposar un espai de seguiment i construcció conjunta amb les IIRs i amb les infermeres de l’Institut de Neurociències que hi vulguin participar. No es tracta només de formar, sinó de crear espais per dialogar, compartir idees i construir projectes viables.
També volem reforçar les línies de recerca ja existents, acompanyant les noves generacions perquè les continuïn o en generin de noves.

Com imagines el futur de la recerca infermera en salut mental i neurociències en els pròxims 5 o 10 anys? Quines transformacions consideres urgents?

Crec que és urgent crear una base sòlida de formació i motivar les noves generacions. Però també cal parlar d’una realitat: si una infermera té una agenda plena i una gran càrrega assistencial, és molt difícil que pugui dedicar temps a la recerca.

Per això proposo que s’estudiï seriosament incloure hores protegides als contractes. Que es tanquin 2 o 3 hores setmanals per investigar, perquè és fonamental per avançar.

I per acabar, si algú vol conèixer més sobre els teus projectes o contactar amb tu, on pot fer-ho?

Em poden escriure sense cap problema a través del meu correu professional: eguillem@clinic.cat. Estic totalment obert a col·laborar, escoltar propostes o acompanyar aquells que vulguin iniciar-se en la recerca.