Ens pots fer una breu presentació de la teva trajectòria i com vas iniciar-te en la recerca?

Vaig acabar la diplomatura d’infermeria l’any 2007 a Blanquerna. Poc després vaig començar a treballar a l’Hospital de Bellvitge, on vaig tenir l’oportunitat d’incorporar-me al grup de recerca en malalties infeccioses. Tot i que era una recerca molt biomèdica, de seguida vaig veure que calia impulsar investigació centrada en les cures infermeres.

Això em va portar a fer el màster en recerca infermera a la UIC i, posteriorment, el doctorat a la UB, amb la codirecció de Jordi Carratalà i la Pilar Isla. Actualment, treballo com a infermer de suport a la recerca, lidero el grup de recerca infermera GRIN de l’IDIBELL i soc professor associat a la Universitat de Barcelona.

 

Quina importància té per tu la recerca infermera dins del sistema sanitari?

Per mi, la recerca és clau per avançar com a disciplina. Sense recerca, la infermeria quedaria estancada. Ens permet demostrar amb dades l’impacte real de les nostres cures en la salut de les persones, justificar rols com el de les infermeres de pràctica avançada i incidir en millores en qualitat, seguretat i eficiència assistencial.

 

Quines són les línies d’investigació que esteu treballant actualment?

Tot i que el grup de recerca infermera tenim 5 línies d’investigació, principalment em trobo vinculat a les dues línies següents:

• Complexitat i intensitat de cures: Aquesta línia liderada per la Dra. Maria Eulàlia Juvé Udina en la qual ha desenvolupat un sistema que permet calcular les hores de cures que necessita cada pacient, hem pogut estimar que la ràtio infermera segura en l’àmbit d’hospitalització d’aguts se situaria més pròxima a 1:6, molt per sota del que s’ofereix habitualment en el nostre entorn, mostrant un impacte en resultats de salut, i per això caldria adaptar les ràtios a la complexitat i intensitat de cures requerida per cada pacient.
• Impacte d’intervencions infermeres: Estem avaluant com milloren els resultats de salut la implementació d’eines com els sistemes d’alerta primerenca, l’impacte de l’educació sanitària en resultats de salut, la micropigmentació en dones mastectomitzades, la preparació a l’alta hospitalària, entre d’altres.

 

Com es componen els equips de recerca que lideres?

El nostre grup està format per unes 40 infermeres de diferents institucions. També comptem amb un bioestadístic, becat durant 2 anys.

En aquesta línia, hem de perdre la por de convidar altres disciplines a participar en les nostres recerques.
Per a mi és molt important treballar en equips multidisciplinaris, on participin metges/es, fisioterapeutes, nutricionistes, treballadors/es socials, tècnics, entre altres. La recerca infermera ha d’estar liderada per infermeres, però ha de ser oberta i col·laborativa, enriquint la mirada i el coneixement generat per poder donar resposta a les situacions de salut de la població que cada vegada són més complexes.

 

Com poden accedir les noves generacions a fer recerca? Quin tipus de beques i suports hi ha?

Les noves generacions d’infermeres surten molt preparades en metodologia de recerca, comparat amb anys anteriors, però en general dediquen els primers anys a la pràctica assistencial. Passats uns anys, és quan algunes comencen a fer-se preguntes i interessar-se per iniciar un projecte, fer un màster oficial o fins i tot un doctorat.

Per començar, és clau que coneguin i accedeixin a les figures d’infermeres de suport a la recerca, ja presents en molts centres. Aquestes professionals poden actuar com a mentores, guiant-les en el procés de definició i inici dels seus projectes.

Pel que fa als suports econòmics, hi ha molta variabilitat entre centres. L’ideal seria que cada institució oferís un conjunt d’hores dins la jornada laboral perquè les infermeres amb projectes actius poguessin dedicar temps real a la recerca. Aquest reconeixement del temps és considerat un pilar essencial per garantir una recerca infermera de qualitat.

Aquesta figura esmentada anteriorment, les infermeres amb experiència que actuen com a mentores són un recurs necessari a preparar la documentació necessària per optar a les ajudes competitives i acompanyar-les en tot el procés de recerca.

 

Quins reptes afronta la recerca infermera avui?

Destacaria aquests reptes;

• Mantenir les investigadores formades dins l’àmbit assistencial, ja que tradicionalment aquestes infermeres investigadores es desvinculaven de l’assistència, distanciant-les de la realitat.
• Aconseguir que es reconegui oficialment la carrera investigadora en la nostra professió.
• Disposar d’alliberaments de temps reals dins la jornada laboral per poder investigar i que les condicions econòmiques ho acompanyin.

 

Cap a on creus que hauria d’evolucionar la recerca infermera?

Crec que hem d’anar cap a una recerca que demostri l’impacte de les nostres intervencions en salut. Hem d’escoltar tant les professionals com les persones ateses, i incorporar les seves necessitats reals als projectes de recerca.

Per altra banda, és imprescindible que fem arribar els resultats de recerca a la ciutadania i que aquests influeixin en la presa de decisions en l'àmbit de la salut.

Per mi, el que ens farà créixer en els pròxims anys és demostrar l’impacte de les intervencions que realitzem en el nostre dia a dia; i no només parlo de cures, sinó també de prevenció, promoció de la salut i educació sanitària.

 

Quin consell donaries a les infermeres que volen iniciar-se en la recerca?

Els diria que no estan soles, que no tinguin por, que piquin portes i busquin una mentora dins de la seva institució, que intentin vincular-se a un grup de recerca actiu i que treballin amb altres disciplines fomentant sinergies.

No totes les infermeres han de fer recerca, però sí que és essencial que les que ho vulguin fer tinguin suport i oportunitats per tirar endavant.