Durant la reunió, Begoña Martí va subratllar que "calen indicadors que permetin avaluar les cures i crear un mapa de competències per al desplegament de la infermera especialista de salut mental, d'acord amb les necessitats de la població en els diferents àmbits assistencials". També va insistir en la necessitat d’explicar “de manera clara i ordenada” les competències i la cartera de serveis de les infermeres de salut mental, un pas imprescindible per garantir un desplegament coherent a tot el territori.

Tot i coincidir en el plantejament de la Direcció de Cures per abordar aquest desplegament, els membres de la CSM van expressar el "desencís general" que hi ha entre el col·lectiu d'infermeres especialistes de salut menta, pel fet d’haver participat històricament en la redacció de documents –com alguns que se li van fer a mans a Begoña Martí– i "dels quals, després, no es treu el profit ni s'obtenen resultats de la feina feta". Tanmateix, també es va fer constar que malgrat l'oferiment i vocació de servei i col·laboració que sempre han mostrat les infermeres especialistes i no especialistes de salut mental, "encara a hores d'ara trobem poca presència de les mateixes en grups de treball departamentals i/o altres llocs de presa de decisions que afecten no només a les infermeres, sinó a la ciutadania, privant a la població de la nostra mirada i expertesa".

En aquest context, i considerant que el desplegament de l’especialitat, la categoria professional i la incorporació de les infermeres de salut mental als òrgans de decisió i planificació de les polítiques de salut són reivindicacions prioritàries del CCIIC, la CSM participarà en l'elaboració d’aquest "mapa de competències diferenciadores" de l’especialitat que impulsa la Direcció de Cures Infermeres, que també va proposar la col·laboració per crear un comitè de cures transversal que faciliti la participació i la interlocució dels actors implicats. Paral·lelament, la Comissió treballarà en la definició dels indicadors d’avaluació de les cures infermeres de salut mental.

D’altra banda, la CSM va demanar una atenció especial a la distribució dels recursos entre els diferents nivells assistencials. En aquest sentit, va alertar sobre "l'èxode d’infermeres de les unitats d’hospitalització d’aguts cap a l'atenció primària i comunitària, amb la consegüent pèrdua d’expertesa als centres hospitalaris". Igualment, va insistir en la importància de reconèixer la formació específica en salut mental en els processos d’incorporació de professionals a nous serveis i programes.

Durant la trobada també es va posar en antecedents a la directora de Cures Infermeres, qui va assumir la responsabilitat aquest estiu, sobre les accions executades per la CSM des de la seva creació el 2022. En aquest marc, se li va lliurar un primer esborrany del Pla Estratègic 2025–2027, juntament amb els estudis que fonamenten les propostes, entre els quals destaca l'“Anàlisi de les necessitats d’infermeres especialistes en salut mental a Catalunya”, elaborat conjuntament amb l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental. Segons aquesta anàlisi, l’any 2023, Catalunya disposava de 2417 infermeres actives en l'àmbit de la salut mental, de les quals només un 33% eren especialistes. "Malgrat les diferències respecte del context actual" –explica Miriam Broncano– "la situació continua essent, en alguns aspectes, similar a la del 2008, amb la convivència entre infermeres especialistes, no especialistes i expertes, amb trajectòries consolidades. Aquesta realitat configura un model heterogeni, on totes les infermeres treballen en paral·lel amb un objectiu compartit: millorar la salut i l’equitat de les persones, famílies i comunitats des de l’àmbit de la salut mental".

A més, es van presentar les aportacions de la CSM al Pacte Nacional de Salut Mental (PNSM) on participa com a membre de la Taula. L’actual directora del Pacte, Laia Arnal, va encarregar recentment a la Comissió la revisió dels objectius del PNSM per identificar i reforçar la contribució específica de la infermeria. També es van repassar les contribucions de la Comissió a altres espais estratègics o documents del Departament de Salut. Aquest conjunt de tasques reforça el paper del CCIIC com a agent clau en la definició de les línies estratègiques del sistema.

La reunió també va posar de manifest que una paradoxa que persisteix: malgrat que Catalunya és la comunitat que ofereix més places d’Infermera Interna Resident en salut mental de tot l’Estat, persisteix un problema estructural: la fuga de talent cap a territoris on existeixen contractes i borses específiques per a infermeres especialistes. En aquest punt, es va destacar el treball del Plenari de Tutors en el reforç del desenvolupament de l’especialitat, amb l’objectiu d’avançar cap a l’excel·lència i garantir que les infermeres especialistes estiguin preparades per integrar-se en grups de treball i de presa de decisions.

Amb aquesta trobada, la CSM del CCIIC reforça el seu compromís per avançar cap a un desplegament real i efectiu de l’especialitat d’Infermeria de Salut Mental. El treball conjunt amb la Direcció de Cures Infermeres representa un pas decisiu per avançar cap a una infermeria de salut mental reconeguda, estructurada i imprescindible en tots els àmbits assistencials.

A la reunió van participar els membres de la Comissió d’Infermeria de Salut Mental del CCIIC: Miriam Broncano (coordinadora CSM, COIGI), Àlex Marieges (COIB), Dídac Garcia (COILL), Cindy E. Frías (Plenari de Tutors i Tutores d’Infermeria de Salut Mental) i Maria Montoro (ASCISAM). Pere Dalmau (CODITA) i Diego Pérez (Comissió de Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil del CCIIC) van excusar la seva assistència per motius d’agenda. També hi va participar la vicedegana del Consell, Yolanda Garza.