En l’actualitat sabem que la salut de la població està íntimament lligada a la salut de l’entorn.

La salut mediambiental, One Health i la Salut Planetària, entre d’altres, són conceptes que aborden des de diferents perspectives la interrelació salut-ambient-planeta i que han anat evolucionant en els darrers temps. Aquests conceptes neixen arran de l’impacte en la salut de la crisi climàtica en què ens trobem. [1]

Impacte de l’entorn en la salut

La contaminació, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són factors que tenen conseqüències directes sobre la salut dels ecosistemes i dels seus habitants. L’entorn que ens envolta és canviant i influeix en el nostre organisme provocant canvis en la nostra salut. De la mateixa manera, les nostres accions provoquen canvis en els ecosistemes i en el clima i, per tant, en la salut del planeta, comprometent els sistemes naturals fonamentals per a la salut humana i per a l’estabilitat del planeta. La degradació de l’ecosistema altera la sostenibilitat, l’equitat, la qualitat i la quantitat dels recursos naturals (aigua, aire, aliments), originant desigualtat en la població i afectant la salut humana. [2-5]

Agenda 2030 i salut ambiental

El 2015, l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de millorar la vida de totes les persones. L’Agenda compta amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) interrelacionats, que busquen eradicar la pobresa, augmentar el creixement econòmic, combatre el canvi climàtic i els seus efectes, i protegir el medi ambient. És específicament en els ODS 3 i ODS 13 on es reflecteix la importància de protegir la salut dels riscos del canvi climàtic, i s’identifiquen les mancances en salut ambiental com a factors que contribueixen a la morbimortalitat de milers de persones. [6-7]

Grups vulnerables i riscos ambientals: sostenibilitat en pediatria

La sostenibilitat aplicada a la pediatria integra els principis del desenvolupament sostenible en l’atenció de la salut infantil. Entenem per sostenibilitat la capacitat de satisfer les necessitats actuals sense comprometre les necessitats de les generacions futures, promovent pràctiques que optimitzin l’ús dels recursos, redueixin l’impacte ambiental i garanteixin la viabilitat del sistema, sense comprometre la qualitat de l’atenció, i promovent estils de vida saludables i la prevenció de malalties. [8-10]

La manca de sostenibilitat incrementa els riscos mediambientals i, per tant, els riscos sanitaris. L’exposició a situacions de risc ambiental en etapes primerenques, fins i tot preconcepcionals, suposa un risc amb conseqüències per a la salut del nadó, el nen i el futur adult, ja que es tracta de períodes de desenvolupament biològic en curs. Malformacions, càncer, baix pes en néixer, parts prematurs, alteracions metabòliques, del neurodesenvolupament, de la funció respiratòria o immunològica, es relacionen amb factors o exposicions ambientals. Per tant, les dones embarassades i els infants són considerats grups d’especial vulnerabilitat en salut mediambiental, i cal que es duguin a terme mesures de protecció específiques orientades a la disminució de l’exposició, per garantir el benestar i atenuar l’impacte de l’emergència climàtica en la salut infantil i de les generacions futures. [11-13]

Salut Mediambiental Pediàtrica (SMAP)

La Salut Mediambiental Pediàtrica (SMAP) és una subespecialitat pediàtrica que aborda la prevenció, detecció, avaluació i maneig de malalties i riscos mediambientals relacionats amb la salut dels infants. Als Estats Units, el Canadà o Espanya (Múrcia i Catalunya), existeixen unitats clíniques de SMAP, Pediatric Environmental Health Specialty Unit o PEHSU, per les seves sigles en anglès, formades per un equip multidisciplinari pediatre/infermera pediàtrica que treballen amb altres professionals de la salut (metgesses, obstetres, oncòlegs, endocrins, etc.) i no sanitaris (ambientòlegs, biòlegs, químics, arquitectes, etc.) per oferir assistència clínica, formació, assessorament i recerca en salut mediambiental pediàtrica. [14]

Rol de la professió infermera i accions clau

El rol infermer és essencial per impulsar accions que protegeixin la salut infantil i promoguin entorns sostenibles, gràcies a la seva presència transversal en el sistema de salut, la seva visió holística i la seva proximitat amb la persona atesa i la comunitat. El seu àmbit d’acció abasta l’assistència, la formació i docència, la recerca i la gestió. [15]

Podem considerar com a accions en pediatria sostenible i salut mediambiental:

a) la creació d’unitats de salut mediambiental i de nous perfils professionals especialitzats, com el pediatre i la infermera ambientalistes;
b) la creació d’hospitals més sostenibles i resilients, amb una menor petjada de carboni i amb capacitat d’adaptar-se als efectes del canvi climàtic;
c) la reducció de la petjada de carboni durant l’assistència, fent un ús racional dels recursos;
d) l’educació, sensibilització i apoderament de les famílies i comunitats en hàbits de vida més sostenibles i saludables; promovent el consum ecològic i de proximitat, la mobilitat activa amb desplaçaments a peu o en bicicleta, fomentant l’activitat física i disminuint la petjada de carboni;
e) la prevenció i protecció: identificar i reduir riscos ambientals (contaminació, exposició a tòxics, etc.) mitjançant el cribratge mediambiental (fulla verda) i el desenvolupament d’intervencions específiques per disminuir el risc d’individus i comunitats;
f) la divulgació i creació de materials en salut mediambiental, programes educatius de salut escolar, guies, protocols, etc.;
g) la renaturalització, a través de la recepta de natura per fomentar el contacte amb el medi natural i els seus beneficis;
h) la promoció d’entorns saludables, tant a la llar com a les escoles i la comunitat, evitant l’exposició a tòxics, fum, pesticides i productes químics;
i) la promoció de polítiques sostenibles i de protecció de la salut i el medi ambient;
j) la recerca i divulgació sobre salut mediambiental. Contribuir a estudis sobre la relació entre medi ambient i salut per millorar la pràctica clínica;
k) la formació de professionals de grau i postgrau en salut mediambiental, a causa de la creixent consciència social del risc ambiental. [15-16]

En aquest entramat, la professió infermera té un paper estratègic per a la detecció de riscos ambientals i el desenvolupament d’accions preventives en SMAP. Amb una visió integral, la infermera realitza el cribratge mediambiental. Observa, escolta, acompanya i convida a qüestionar i reflexionar sobre les accions, oferint educació i capacitant per al canvi, posicionant-se com a nexe entre el benestar humà i el benestar ambiental. [15]

El cribratge mediambiental mitjançant la fulla verda ha estat reconegut com a bona pràctica en salut pel Ministeri de Sanitat del Govern d’Espanya el 2015; i permet identificar i reduir riscos ambientals, així com promoure estils de vida i entorns més saludables per a l’embaràs i la infància. Aquesta eina constitueix la base de la consulta d’infermeria de salut mediambiental. [16-17]

Mirant cap al futur

Per tant, podem dir que la participació de tothom —ciutadania, professionals, institucions i governs— és clau per avançar en salut i medi ambient. La professió infermea constitueix un agent essencial per protegir les famílies dels riscos ambientals, promoure la salut i optimitzar l’ús dels recursos, essent necessari enfortir la capacitació en salut mediambiental en la pràctica clínica i acadèmica. Cuidar el planeta no només preserva la vida i és condició indispensable per protegir la salut humana, sinó que obre la porta a un futur més saludable, just i sostenible.

Agraïment al Dr. Miguel Sánchez, PEHSU Hospital Universitari Nuestra Señora de la Arrixaca, Múrcia; Elena Codina i Arian Tarbal, PEHSU Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

 Referències bibliogràfiques:

1. Riojas-Rodríguez H, Rivera-Dommarco JA, Torres-Pereda P, Unar-Munguía M, Cortez-Lugo M, Zúñiga-Bello P. Salud planetaria, una nueva salud pública global. Salud Publica Mex [Internet]. 5 de noviembre de 2024 [citado 13 de noviembre de 2025];66(6 (nov-dec):859-67. Disponible  en: https://saludpublica.mx/index.php/spm/article/view/15410
2. El ambiente y su impacto en la salud maternoinfantil: ¿a qué nos enfrentamos? Un llamamiento a la reflexión y a la sensibilización. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu (ed). Disponible en: https://faros.hsjdbcn.org
3. Egea-Ronda A, Campo-Giménez M del. Estilos de vida, sostenibilidad y salud planetaria. Rev Clin Med Fam [Internet]. 2023 [citat 11 nov 2025];16(2):65–70. doi: 10.55783/rcmf.160208
4. Moreno Sánchez AR. Salud y medio ambiente. Rev Fac Med (Méx) [Internet]. 2022 [citat 11 nov 2025];65(3):123–30. doi:10.22201/fm.24484865e.2022.65.3.02
5. Riojas-Rodríguez H, Rivera-Dommarco JA, Torres-Pereda P, Unar-Munguía M, Cortez-Lugo M, Zúñiga-Bello P. Salud planetaria, una nueva salud pública global. Salud Planetaria INSP [Internet]. 2024 [citat 11 nov 2025]. doi:10.21149/15410
6. Naciones Unidas. Objetivos y metas de desarrollo sostenible [Internet]. Desarrollo Sostenible. 2018. Available from https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-development-goals/
7. Organización Mundial de la Salud. Estrategia mundial sobre salud, medio ambiente y cambio climático:transformación necesaria para mejorar de forma sostenible las condiciones de vida y el bienestar [Internet].Ginebra: OMS; 2021 [citado 11 nov 2025]. doi: 10.13140/RG.2.2.28194.84163 [apps.who.int]
8. Comisión Europea. Estrategia mundial de la UE en materia de salud: mejor salud para todos en un mundocambiante [Internet]. Bruselas: Unión Europea; 2022 [citado 11 nov 2025]. doi: 10.2875/72612 [ec.europa.eu]
9. Ministerio de Sanidad. Plan Estratégico de Salud y Medio Ambiente 2002–2026 [Internet]. Madrid: Gobierno de España; 2021 [citado 11 nov 2025]. Disponibleen:https://www.sanidad.gob.es/organizacion/planesEstrategias/pesma/home.htm
10. Council on Environmental Health and Climate Change. Climate Change and Children’s Health: Building aHealthy Future for Every Child. Pediatrics. 2024;153(3):e2023065504.Abu-Ahmad W, Levine H, Nierl R. Air pollution exposure during pregnancy and low birth weight: a global meta-analysis. Environ Health Perspect [Internet]. 2024 [citado 11 nov 2025];132(5):057001. doi: 10.1289/EHP132057001
11. Landrigan PJ, Fuller R, Acosta NJR, Adeyi O, Arnold R, Basu N, et al. The Lancet Commission on Pollution and Health. Lancet. 2018;391(10119):462–512. doi:10.1016/S0140-6736(17)32345-0.
12. Zamora Intriago IE, Carrillo Sanchez PB, Macias Macias GE, Parrales Anchundia YJ, Zambrano Moreira JL.Contaminación atmosférica y efectos respiratorios en niños, mujeres embarazadas y adultos mayores: revisión bibliográfica. Rev Fac Cienc Méd ULEAM [Internet]. 2022 [citado 11 nov 2025];10(1):45–52. doi:10.5281/zenodo.1234567
13. OMS, UNICEF, UNFPA. Protección de la salud materna, neonatal e infantil frente a los efectos del cambio climático [Internet]. Ginebra: OMS; 2023 [citado 11 nov 2025]. doi: 10.13140/RG.2.2.33456.78901
14. Ortega García JA, Ferrís i Tortajada J, López Andreu JA. Paediatric environmental health speciality units in Europe: integrating a missing element into medical care. Int J Hyg Environ Health. 2007 Oct;210(5):527-9. doi:10.1016/j.ijheh.2007.07.008. Epub 2007 Aug 30. PMID: 17765014.
15. Sánchez Sauco M.F., Gómez Carrillo J., Pernas Barahona A., Ortega García J.A. (2020). Enfermería Medioambiental: recuperando el vínculo con la salud reproductiva. Cultura de los Cuidados (Edición digital), 24 (58). Recuperado de http://dx.doi.org/10.14198/cuid.2020.58.24
16. Ortega-García JA. Desenredandado el exposoma: hacia un modelo de Salud Planetaria. Anales de Pediatría. 2024 Nov 1;503695–5.
17. Ortega García JA, Sánchez Sauco MF, Jaimes Vega DC, Pernas Barahona A, & Álvarez Cárceles A. (2013). Hoja verde durante el embarazo y lactancia materna. Unidad de Salud Medioambiental Pediátrica. Recuperado de http://pehsu.org/wp/wp-content/uploads/hoja_verde_reproductiva.pdf