Núria Borrell Brau és infermera amb més de trenta anys d’experiència professional vinculada a l’assistència clínica, la pràctica avançada, la gestió, la docència i la innovació en salut. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat la seva activitat en diferents àmbits assistencials, especialitzant-se en l’atenció a persones amb ostomies i altres necessitats relacionades amb la salut íntima, i consolidant-se com una professional de referència en aquest camp.

Amb la voluntat d’oferir una resposta més propera, integral i adaptada a les necessitats de cada persona, va impulsar Owings, un projecte especialitzat en l’acompanyament i l’atenció de persones amb ostomies, incontinències i disfuncions del sòl pelvià. Des d’aquesta iniciativa treballa per millorar la qualitat de vida de les persones, promovent l’educació per a la salut, l’autonomia i el benestar.

Quin ha estat el repte més significatiu de la teva trajectòria professional?

El repte més significatiu ha estat transformar l’experiència clínica i la inquietud per donar una resposta més propera a les persones en un projecte propi: Owings (@owingsbarcelona). Emprendre des de la professió ha significat sortir de la zona de confort, aprendre a liderar, prendre decisions i defensar una manera diferent d’entendre les cures. Volia crear un espai on les persones poguessin parlar amb naturalitat de la seva salut íntima, sense vergonya ni tabús, i sentir-se escoltades, acompanyades i capacitades per recuperar el control sobre el seu benestar. Ha estat un camí exigent, però també molt enriquidor. M’ha confirmat que les infermeres tenim coneixement, visió i capacitat per liderar projectes innovadors amb un impacte real en la vida de les persones.

Com creus que hauria de ser la professió del futur? Quins canvis són imprescindibles?

Imagino un futur amb més autonomia, capacitat de decisió i presència en tots els espais on es dissenyen les polítiques i els models de salut. Necessitem avançar cap a una professió que reconegui i aprofiti plenament les competències infermeres, especialment en la pràctica avançada, la prevenció, la cronicitat, la innovació i l’atenció comunitària. També cal impulsar la transformació digital i l’emprenedoria, sense perdre mai l’essència de la professió: la proximitat i la mirada integral. El futur passa per situar la persona al centre, treballar de manera interdisciplinària i garantir que les infermeres puguem liderar canvis, generar coneixement i transformar la realitat assistencial.

Què et motiva a continuar liderant, innovant o investigant dins de la professió?

Em motiva veure que una idea pot convertir-se en una millora real per a les persones. Al llarg de la meva trajectòria he comprovat que escoltar les necessitats no cobertes, qüestionar allò que donem per fet i buscar noves respostes pot transformar l’experiència de salut. Continuo liderant i innovant perquè crec profundament en el potencial de la professió infermera. A Owings treballem des d’una mirada integral i interdisciplinària, especialment en àmbits que sovint s’han viscut en silenci, com les ostomies, les incontinències o altres alteracions de la salut íntima. També m’inspira compartir coneixement i acompanyar les noves generacions, perquè el lideratge creix quan es comparteix i genera noves oportunitats.

"Quan una persona deixa de sentir-se limitada, torna a participar plenament en la seva vida i comprèn que pot continuar sent ella mateixa, és quan percebem el veritable valor de les cures."

Quin impacte té la teva feina en el benestar de les persones o comunitats amb qui treballes?

L’impacte més valuós és ajudar les persones a recuperar seguretat, autonomia i qualitat de vida. Quan una ostomia, una incontinència o una alteració de la salut íntima apareix, sovint afecta molt més que el cos: pot condicionar la vida social, laboral, emocional, sexual i familiar. La nostra feina consisteix a escoltar, informar, formar i acompanyar, però també a donar eines perquè cada persona pugui prendre decisions i recuperar la confiança. A Owings treballem perquè ningú se senti sol ni desinformat davant d’una situació que pot generar por o vergonya. Quan una persona deixa de sentir-se limitada, torna a participar plenament en la seva vida i comprèn que pot continuar sent ella mateixa, és quan percebem el veritable valor de les cures.

Quin espai creus que haurien d’ocupar les infermeres en la presa de decisions?

Les infermeres hauríem d’ocupar un espai central i permanent en la presa de decisions, no només en l’àmbit assistencial, sinó també en la gestió, la recerca, la innovació, les polítiques de salut i el disseny dels serveis. Som les professionals que mantenim una relació més continuada amb les persones i les seves famílies, i aportem una visió integral que connecta les necessitats clíniques amb la realitat quotidiana. Aquesta mirada és imprescindible per crear sistemes de salut més accessibles, eficients i humans. Perquè això sigui possible, cal reconèixer i lluitar per les nostres competències, accedir a espais de lideratge i confiar en la nostra capacitat per impulsar canvis. Les infermeres no només hem de participar en les decisions: hem de liderar-les.