Àngels Arroyo: “La pandèmia ha ajudat a parlar amb més normalitat de la salut mental”
Una de cada quatre persones hospitalitzades presenta algun trastorn mental que s’afegeix al problema de salut que ha motivat l’ingrés. Per poder detectar i abordar aquests casos, l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc Salut Mar (INAD) ha incorporat al seu equip una infermera d’interconsulta de salut mental, que dona servei a les persones ingressades a l’Hospital del Mar. Es tracta d’Àngels Arroyo, que parla en aquesta entrevista sobre aquesta figura tan poc freqüent i desconeguda, que permet millorar considerablement la qualitat assistencial de les persones ingressades.
Quines activitats fa una infermera d’interconsulta hospitalària de salut mental?
A l’INAD fa anys que es va pensar de quina manera es podia millorar la qualitat de l’atenció a les persones ingressades a l’Hospital del Mar, tenint en compte que, segons els estudis, un 25 % dels usuaris que marxen d’alta dels hospitals presenta una comorbiditat de salut mental. Llavors van decidir incorporar una infermera especialista en salut mental que pogués detectar i atendre aquests casos. No va ser fins al mes de novembre de 2019 que vaig començar a atendre interconsultes de salut mental, a fer gestió de casos i a fer d’enllaç amb altres dispositius assistencials. Vaig fer-ne la presentació a la Direcció al gener de 2020 i de seguida va arribar la pandèmia. Molts professionals van pensar que la meva incorporació era deguda a la pandèmia, però no.
Inicialment, era el metge el que demanava la interconsulta al psiquiatre i aquest em derivava els casos a mi, però, des de finals del 2020, quan es va incorporar al sistema informàtic la possibilitat que les infermeres poguessin fer interconsultes, me n’arriben directament de les infermeres de planta, que són les que estan les 24 hores amb els pacients i sovint detecten abans que ningú els canvis en l’estat d’ànim o les alteracions de la conducta de les persones ingressades.
Quin és el perfil de les persones que atens?
Estic treballant molt amb pacients que presenten quadres confusionals, que s’han disparat molt durant la pandèmia, i no només entre les persones grans. Això ha estat per l’aïllament a què s’ha vist sotmès el pacient hospitalitzat. Altres motius de sol·licitud que m’arriben són l’alteració del descans a la nit, que sovint amaga situacions de por, d’inseguretat i d’incertesa. Moltes vegades, només el fet de presentar-te davant del pacient i d’escoltar-lo, fa que millori el seu estat d’ànim. Aquesta tasca no la poden fer les infermeres de les unitats per falta de temps. Les ràtios no acompanyen, i és una activitat que no es pot registrar i mesurar. Jo, per fer una primera visita, m’hi puc estar ben bé tres quarts d’hora. La infermera de la unitat té tres quarts d’hora per fer aquesta valoració? Penso que no. Elles, mentre fan la seva feina, pregunten, observen i, si detecten que alguna cosa està passant, em fan una interconsulta i després jo ja exploraré i aprofundiré.
A banda de visitar persones ingressades, també els atens quan els donen d’alta, a consultes externes?
No. A nivell ambulatori em van incloure en el projecte de la Unitat Funcional Postcovid, però no faig el seguiment a l’alta dels pacients ingressats a qui atenc a l’hospital. Si cal fer-ne seguiment, em poso en contacte amb el CSMA [centre de salut mental d’adults]. Amb les persones ingressades a l’hospital treballo eines per disminuir l’ansietat, per aprendre a relaxar-se, dono guies d’actuació, recursos perquè puguin anar treballant un cop surten de l’hospital, però no faig seguiment a nivell de consultes externes.
Treballo eines per disminuir l’ansietat, per aprendre a relaxar-se, dono guies d’actuació, recursos perquè puguin anar treballant un cop surten de l’hospital
Les interconsultes només te les fan infermeres?
No, no. Ara em poden fer interconsulta les infermeres i els metges. Fins i tot, m’estic trobant amb infermeres que em demanen interconsulta perquè el mateix pacient ho ha demanat. Com pot ser això? Doncs perquè són pacients que ja havien estat ingressats anteriorment i jo ja els vaig atendre, i llavors demanen per mi.
Per exemple, l’any passat [2021], del total de 275 pacients que vaig atendre, 129 sol·licituds me les van fer infermeres, 131, els psiquiatres, tant de psiquiatria general com d’addiccions, i la resta, altres metges, habitualment, els de pneumologia. Aquest any, fins al 28 de febrer, estic morint d’èxit. Porto 59 pacients atesos. La veritat és que estic molt contenta amb la feina que faig.
Estàs sola?
Sí, tot i que des del febrer del 2021, infermeres residents de salut mental demanen poder fer rotació en aquest servei.
La infermera d’interconsulta de salut mental és una figura nova?
És força nova, no és una figura habitual, i menys amb el nivell que hem aconseguit aquí, a l’INAD, treballant de manera independent. Crec que això és una aposta innovadora de l’INAD. M'agrada pensar que som pioners en això.
Quins beneficis aporta aquesta figura a les persones ateses?
Permet millorar l’estat d’ànim dels usuaris, oferir-los confort emocional, fer diagnòstics precoços d’alteracions psicoemocionals que puguin requerir la intervenció d’altres professionals de salut mental. En aquest cas, si cal, jo faig la interconsulta amb el psiquiatre, que es fa càrrec del cas.
Si la persona està millor emocionalment, la resta de mesures terapèutiques serà més efectiva i l’evolució del procés serà millor. Els equips que porten els pacients noten canvis positius.
Una cosa que hem afegit a la meva activitat ha estat l’atenció psicoemocional als mateixos professionals, especialment a infermeres i TCAI. Durant la pandèmia, quan em passava per les unitats, alguns companys em van demanar un espai, no ajuda directament, sinó un espai per expressar els seus sentiments i per poder reconèixer el que estaven fent i el que sentien. Els sentiments de ràbia, de fastig, d’impotència...
La covid ha estat una guerra amb molts morts, i això toca a nivell social i a nivell individual
Creus que la pandèmia ha comportat més problemes de salut mental entre els usuaris ingressats?
Jo crec que sí. Realment, els quadres confusionals, les situacions de por, d’incertesa, d’aïllament han trastocat molt. A això cal sumar-hi les seqüeles dels pacients que han passat la covid. A la Unitat Funcional Postcovid tinc un munt de derivacions de persones amb trastorns de l’estat d’ànim i amb ansietat, estrès posttraumàtic... Sobretot ansietat i por. Ha augmentat entre els usuaris i també entre els mateixos professionals. Hi ha un esgotament molt gran. La covid ha estat una guerra amb molts morts, i això toca a nivell social i a nivell individual. A banda d’haver comportat un augment de les alteracions de salut mental, la pandèmia també ha fet més visible la salut mental, l’ha acostat més. Ha fet que en puguem parlar sense por ni vergonya. Això ha estat positiu. No ens hem d’avergonyir perquè se’ns trenqui l’ànima.