Les persones refugiades fugen de conflictes, persecucions o emergències humanitàries, deixant enrere la seva llar, la seva xarxa de suport i les seves arrels. Aquest trencament abrupta amb la pròpia vida comporta seqüeles profundes tant físiques com emocionals, que sovint són invisibles per als sistemes d’acollida i assistència.

Amb l’objectiu de visibilitzar aquesta realitat i reforçar el paper de les infermeres en l’acompanyament i l’atenció, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va organitzar ahir la jornada “Refugiats: deixar una vida enrere”, que va reunir experts, professionals i testimonis directes per obrir un espai de reflexió i debat.

Una jornada per posar la salut de les persones refugiades en el centre

Impulsada pel COIB dins el seu compromís amb la defensa dels drets humans i la salut global, la jornada va posar el focus en:

• l’impacte del desplaçament forçat sobre la salut física, mental i emocional;

• el rol estratègic de les infermeres en els processos d’acollida i cura;

• els reptes i les bones pràctiques per garantir una atenció sanitària inclusiva, respectuosa i de qualitat per a les persones refugiades.

El programa va combinar testimonis en primera persona, taules d’expertesa interdisciplinària i experiències de cooperació internacional, per posar en comú reptes i respostes en matèria de salut i cures per a les persones en situació de desplaçament forçat.

• Històries de vida: El relat de Simo Seamend Ahmed, refugiat siri a l’Estat espanyol, va obrir la jornada i va posar cara a l’experiència del desplaçament, a través d’una conversa amb Lluís Serrat, membre de la Junta de Govern del COIB.

• Mirada global: La taula "Refugiats, una mirada interdisciplinar" va reunir Patricia Simón (periodista especialitzada en conflictes), Sor Lucía Caram (religiosa dominica i activista), Paula Gil (presidenta de Metges Sense Fronteres Espanya) i Tjana Postic (directora d’infermeria de l’Hospital Universitari d’Igualada), que van aportar perspectives complementàries sobre els impactes socials, sanitaris i polítics dels processos migratoris.

• Territori i acció directa: L’entrevista a Sara Pilar, infermera del Servei Canari de Salut, i Xavi Bartroli, cooperant i consultor en crisis humanitàries, va traslladar a l’audiència l’experiència d’atendre persones migrants en els dispositius d’emergència a les Canàries i en contextos internacionals de gran complexitat. 

• La realitat als camps de refugiats: Feras Almalat i Ahmad Alhamsho, refugiats sirians residents a Barcelona, van compartir la seva experiència als camps de Grècia, acompanyats per Meritxell Cascán, assessora de cooperació del COIB. Una taula que va posar en evidència les mancances estructurals i les condicions de vida als camps, així com el paper de les infermeres en aquests entorns.

• La veu de les dones afganeses: La darrera taula de la jornada va donar protagonisme a la situació de les dones sota el règim talibà, amb els testimonis de Mònica Rodríguez (presidenta d’Un Gest de Calor) i Karima Shujazada (periodista i activista afganesa). La sessió va posar en relleu els impactes específics de gènere en els processos de desplaçament i exili.

La professió infermera, clau en l’atenció a les persones refugiades

Les infermeres aporten una mirada holística i centrada en la persona que resulta fonamental en l’acompanyament a les persones refugiades. El seu rol va des de l’atenció directa a les necessitats sanitàries bàsiques fins a la detecció precoç de trastorns emocionals o situacions de vulnerabilitat extrema, passant per l’educació per a la salut i la promoció de l’autonomia.

“La professió infermera té molt a aportar en l’atenció a les persones refugiades: proximitat, capacitat d’escolta, competència cultural i una mirada integradora que va molt més enllà de la simple resposta assistencial”, va destacar Lluís Serrat, cap de projectes del COIB, en la seva intervenció.

Compromís institucional amb la salut i els drets de les persones refugiades

Amb aquesta jornada, el COIB reforça el seu compromís per contribuir, des de la professió, a una societat més justa, acollidora i inclusiva, on la defensa de la salut i dels drets de totes les persones, independentment del seu origen o situació administrativa, sigui una prioritat compartida.

El Col·legi fa una crida a seguir avançant en:

• la formació específica de les infermeres en l’atenció a persones refugiades i migrants;

• la promoció de models d’atenció intercultural i sensibles al trauma;

• la col·laboració interinstitucional per garantir una resposta sanitària integral i respectuosa.