En primera persona és una sèrie d’entrevistes a infermeres referents de Barcelona. En aquesta entrevista conversem amb Pilar Moreno Carrillo, infermera amb una àmplia trajectòria assistencial i docent, que combina la seva experiència clínica amb la innovació en salut. Des de la seva pràctica diària defensa una professió centrada en la cura integral de les persones i compromesa amb l’evolució constant de l’atenció sanitària.

En Primera persona: Pilar Moreno Carrillo, infermera i creadora del projecte Herix

Pilar Moreno Carrillo és infermera amb una extensa trajectòria en àrees d’alta complexitat, com les urgències, les cures intensives d’adults i pediàtriques, el quiròfan, el malalt crític i la cirurgia major ambulatòria. Compagina l’activitat assistencial amb la docència i la formació de professionals de la salut, i ha exercit durant anys com a tutora d’estudiants de grau i infermeres internes residents. Actualment treballa a l’àrea de Preanestèsia de la Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

A més, és la creadora d’HERIX, un projecte innovador sorgit d’una experiència personal viscuda amb el seu fill. HERIX és una polsera informativa per a infants amb al·lèrgies alimentàries que combina identificadors visuals dels principals al·lèrgens amb un codi QR que dona accés immediat a informació sobre com actuar davant una reacció al·lèrgica greu i sobre l’ús de l’autoinjector d’adrenalina.

Dissenyada perquè qualsevol persona de l’entorn del menor, des de familiars fins a mestres, monitors o cuidadors, pugui accedir fàcilment a aquesta informació, la iniciativa busca millorar la seguretat dels infants i facilitar una resposta ràpida en situacions d’emergència. El projecte, reconegut amb diversos premis d’innovació i emprenedoria, s’ha consolidat com una proposta que uneix educació per la salut, tecnologia i prevenció al servei de les famílies.

Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?

Des de ben petita ja volia ser infermera. Suposo que portava a dins aquesta vocació de tenir cura i, en cap moment de la meva joventut, em vaig plantejar dedicar-me a una altra cosa. He cuidat, cuido i cuidaré, perquè considero que el cuidatge és la base de la professió infermera.

Quin ha estat el repte més significatiu de la teva trajectòria professional?

Per a mi, el repte més important ha estat poder compaginar la meva trajectòria professional amb la maternitat. No és gens fàcil combinar els horaris de feina i de formació amb la criança d’un fill. Sempre he estat molt inquieta i m’ha agradat continuar avançant en coneixements, però reconec que el meu currículum vitae es va aturar durant cinc anys, coincidint amb els primers anys de vida del meu fill.

"La innovació aporta moltes oportunitats i només cal saber aprofitar-les, treure’n tot el profit possible per poder cuidar millor les persones."

Què et motiva a continuar liderant, innovant o investigant dins de la professió?

Crec que tot està evolucionant: les tecnologies, la manera d’aprendre i també la infermeria. Per què no formar part d’aquesta evolució? La innovació aporta moltes oportunitats i només cal saber aprofitar-les, treure’n tot el profit possible per poder cuidar millor les persones.

Quin consell donaries a les noves generacions d’infermeres?

Els diria que està molt bé especialitzar-se, però que vagin amb compte de no perdre el concepte biopsicosocial de la persona, que tant em van inculcar durant els meus estudis. De vegades oblidem que la persona atesa és una persona completa a molts nivells i que tots ells mereixen la mateixa atenció.

Quina línia de recerca, estudi o projecte tens en marxa actualment?

Actualment tinc dos projectes en marxa. D’una banda, HERIX, la polsera que he creat per a infants amb al·lèrgies alimentàries i que esperem que molt aviat estigui a l’abast de les famílies que la necessitin.

D’altra banda, estic cursant el Màster en Competències Digitals en Salut. Com a treball final de màster, estic desenvolupant una idea innovadora que podria ajudar a reduir l’angoixa i la desinformació que sovint experimenten les persones ateses quan arriben a una unitat de cirurgia sense ingrés; també tenint en compte les necessitats d’aquelles persones amb barreres idiomàtiques. Encara no en puc explicar gaire més perquè és un projecte que es troba en una fase molt inicial.