L’últim estudi elaborat pel Consejo General de Enfermería (CGE) confirma una realitat que des de fa anys alertem des del COIB i denunciem les infermeres catalanes: la ràtio de professionals per habitant es troba per sota dels estàndards europeus. 

Amb l’arribada de les vacances d’estiu, el Sistema Nacional de Salut (SNS) s’enfronta a una escassetat estructural de professionals, acompanyada d’una elevada temporalitat laboral i una manca de planificació. El 2024 es van registrar 10.824 contractes per a 5.802 professionals, dels quals 8.404 (el 77,7%) van ser de caràcter temporal. Una situació que s’agreuja durant els mesos d’estiu, quan la demanda de suplències augmenta per les vacances del personal fix, comprometent així la qualitat de l’atenció.  

A Catalunya, actualment, hi ha 52.804 infermeres no jubilades, la qual cosa representa una ràtio de 6,5 per cada 1.000 habitants, davant de la mitjana europea, que se situa en 8,19. Segons l’Eurostat, la ràtio dels països de la UE-27 arriba a 8,07, mentre que l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) la fixa en 8,01 i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en 8,48. De fet, l’últim informe del Ministerio de Sanidad conclou que Espanya necessitaria més de 100.000 infermeres addicionals per assolir la mitjana europea, i Catalunya, més de 20.000.

Aquestes dades són la prova d’un problema profund i estructural. Parlen d’un sistema tensat, que expulsa talent, desgasta professionals i incrementa, dia rere dia, el risc de comprometre la salut de la ciutadania. Són un indicador d’alarma per a un sistema que depèn de la professionalitat, la implicació i el coneixement de les seves infermeres per garantir la seguretat de les persones i la sostenibilitat de la salut pública.

Si ens atenim a les dades, un estudi recent de la Universitat de Southampton, publicat al BMJ Quality & Safety, conclou que cada dia amb escassetat d’infermeres en els primers cinc dies d’ingrés hospitalari incrementa un 8% el risc de mort, un 1% el de reingrés i allarga en un 69% la durada de l’hospitalització (de 5 a 8 dies). L’anàlisi, basat en 625.000 persones ateses de 185 unitats hospitalàries, mostra com invertir en plantilla fixa salva vides. D’aquesta manera, revertir la manca d’infermeres podria evitar 6.527 morts i guanyar 44.483 anys de vida saludable, amb un cost de només 232 € per ingrés.

Un dèficit agreujat per la mobilitat internacional  

A la manca d’infermeres s’hi suma un altre indicador alarmant: la mobilitat internacional. L’any 2023, 1.473 infermeres espanyoles van sol·licitar documentació per treballar a l’estranger, en un total de 556 països. Un èxode que evidencia la necessitat de revertir unes condicions laborals precàries i poc atractives per garantir la retenció de talent.  

Aquest escenari no és exclusiu d’Espanya: la tensió assistencial i la manca d’infermeres comencen a reproduir-se en altres països europeus i a escala global. Una tendència que evidencia un desafiament compartit i que reclama respostes urgents i coordinades. 

“En un escenari de tensió assistencial i desigualtats creixents, invertir en infermeres no és només una qüestió de justícia professional, és una decisió estratègica de país.” —assenyala Borja Manzanares, el president del COIB. El COIB continuarà liderant aquesta reivindicació, posant a disposició de les institucions, els agents socials i la ciutadania tota la seva expertesa, les seves dades i el seu coneixement.

Una reivindicació històrica atrapada en la burocràcia

Malgrat que al desembre passat el Congrés va aprovar una Proposició de Llei per establir ràtios mínimes, com una infermera per cada sis persones a les unitats d’hospitalització, una per cada dues a les cures intensives, ràtios específiques per a quiròfans i reanimació postquirúrgica, així com un màxim d’una infermera per cada 1.500 habitants a l’atenció primària, la tramitació s’ha encallat. Des del febrer, la presentació d’esmenes s’ha ajornat fins a 19 vegades.

«Les reivindicació de les ràtios adequades no és un caprici de les infermeres, són una garantia de seguretat, d’equitat i de qualitat assistencial per a la ciutadania» —conclou el president del COIB. No es tracta d’una demanda corporativa, sinó d’una aposta decidida per un sistema de salut sostenible, resilient i adaptat a una societat marcada per la complexitat de les cures, la cronicitat i l’envelliment demogràfic.

Informe de ratios 2024. La escasez de enfermeras. Un riesgo para la seguridad de los pacientes.