L’infermer de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha guanyat la darrera edició del premi Enfermería en Desarrollo a la categoria de promoció de l’autocura pel compte d’Instagram @stoptca_sjd, un recurs que ajuda a tractar els trastorns de la conducta alimentària entre els infants i els adolescents

Jordi Mitjà: “Les xarxes socials es poden utilitzar d’una manera intel·ligent per millorar la salut de les persones”

Les xarxes socials poden ser unes bones aliades per lluitar contra l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i altres trastorns de la conducta alimentària (TCA). Així ho demostra el compte d’Instagram @stoptca_sjd, que la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va posar en marxa el mes de març del 2019 amb una finalitat terapèutica. Entrevistem Jordi Mitjà, infermer de la Unitat i impulsor de la iniciativa. El 26 de novembre passat, la Fundación para el Desarrollo de la Enfermería (Fuden) va atorgar-li el premi Enfermería en Desarrollo a la categoria de promoció de l’autocura per aquest compte d’Instagram, que ja supera els 22.000 seguidors.

Jordi Mitjà: “Les xarxes socials es poden utilitzar d’una manera intel·ligent per millorar la salut de les persones”

Quines característiques té aquest projecte?

Es tracta d’un projecte centrat en l’estratègia de suport entre iguals. Volem que sigui un canal de comunicació obert que s’alimenti de l’experiència del pacient i del coneixement dels professionals. D’aquesta manera, aconseguim una educació per la salut basada en l’evidencia científica i en el suport de valors positius. Un dels punts forts d’aquesta iniciativa és la participació dels pacients en la presa de decisions.

Quina metodologia vau seguir per desenvolupar-lo?

La primera publicació a Instagram la vam fer el 20 de març de 2019, coincidint amb el Dia Internacional de la Felicitat. Prèviament vam fer una cerca bibliogràfica per determinar si ja existien altres iniciatives similars. Tot seguit, vam explorar l’interès que el projecte podia tenir en els pacients a través d’unes enquestes. Una vegada vam veure que els pacients estaven interessats en crear un perfil a Instagram, vam realitzar un taller formatiu en xarxes socials amb el departament de comunicació de l’hospital i finalment vam fer un sessió de cocreació en què els pacients van elaborar els elements necessaris del perfil. Als sis mesos de la posada en funcionament del projecte vam realitzar un estudi d’avaluació de la iniciativa als pacients, famílies i professionals.

Quin n’és l’objectiu?

Amb aquest perfil d’Instagram pretenem fomentar que els pacients adquireixin consciència del seu problema i augmentar la motivació per realitzar canvis, que són dos elements fonamentals en el procés terapèutic d’un trastorn de la conducta alimentària. També oferim un discurs alternatiu al d’altres perfils de xarxes socials i publicacions digitals que mostren l’anorèxia i altres trastorns de la conducta alimentària com si fossin estils de vida i no com el que realment són, un trastorn mental.

La xifra de seguidors ja supera els 22.000, i hem rebut més de 350 missatges de persones afectades per un TCA i familiars. Volem seguir treballant per aconseguir que aquesta eina terapèutica pugui ajudar els nostres pacients a ser més conscients del problema que tenen i augmentin la motivació per realitzar canvis. També volem visibilitzar i conscienciar la societat sobre aquest trastorn mental. Aquest projecte és un exemple clar de com es poden utilitzar les xarxes socials de manera intel·ligent per millorar la forma de com cuidem els nostres pacients.

Instagram pot influenciar en el desenvolupament d’un TCA?

Instagram és la segona xarxa social més utilitzada pels adolescents i la que més incidència té en la seva salut mental. No només és un àlbum de fotografies, sinó que té un fort impacte entre els adolescents i tot el seu cercle social. En fomentar les comparacions, provoca un augment de la insatisfacció corporal en els joves i pot actuar com un desencadenant o en un reafirmant d’un trastorn de la conducta alimentaria. En l’actualitat, molts perfils d’aquesta xarxa social fomenten estils d’alimentació no saludable. Nosaltres hem volgut oferir un discurs alternatiu al d’aquests perfils, conscienciar altres joves i fer prevenció.

Quins reptes de futur us plantegeu?

El repte més important el tenim diàriament amb la gestió del perfil. És molt important mantenir en totes les publicacions criteris de qualitat i que siguin útils per als nostres pacients i seguidors. Una de les futures línies de treball que pensem que pot ser molt interessant és posar en marxa una línia de pacient expert adolescent amb TCA. Això ens permetria promoure canvis d’hàbits de salut que millorin la qualitat de vida dels pacients a través de l’intercanvi i la transferència de coneixements i experiències entre els pacients experts i la resta de pacients amb trastorns de la conducta alimentària.

Com ha influït la pandèmia en els trastorns de la conducta alimentària?

El canvi en les rutines de la vida diària en aspectes com l’alimentació, l’exercici físic o els horaris de son han pogut provocar un augment dels casos. A això cal sumar-hi l’aïllament social que ha suposat la pandèmia pel col·lectiu més jove, les classes online, l’anul·lació de les extraescolars i la manca de contacte físic amb el seu cercle d’amistats. El contacte físic es va substituir per un increment de l’ús de xarxes socials, un entorn en el qual pot haver apologia d’algunes conductes de risc pels TCA. Un dels factors en què es basen l’anorèxia i la bulímia és la insatisfacció corporal, en la qual han contribuït els missatges que circulen per les xarxes socials. Recordem que amb la pandèmia hi va haver un pic d’interès molt alt i una preocupació general a través de les xarxes socials per cuidar el físic.

Fotografies facillitades per Jordi Mitjà