És cert, i ja quedarà per l’anecdotari, que la jornada estava programada inicialment pel dilluns 28 d’abril. Us convido ara a fer memòria: què us inspira aquesta data?
Per a molts de nosaltres, professionals implicats en la salut laboral, és “el nostre dia”.

El 28 d’abril commemorem el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball. Des de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de 1995, intentem valorar la importància de preservar la salut en l’àmbit laboral.

Tanmateix, una part significativa de la població probablement recordarà aquesta data pel gran apagón. I així, paradoxalment, el 28 d’abril ha esdevingut el dia de la gran apagada... una metàfora trista però útil.

I això, us preguntareu que té a veure amb les agressions laborals del personal sanitari, doncs té molt a veure.

A la jornada, experts en jurisprudència, cossos de seguretat, infermeres del treball i de la salut mental van posar sobre la taula una realitat alarmant: les agressions als professionals sanitaris no paren d’augmentar.  

Només el 2023 es van registrar més de 15.000 agressions, tant físiques com verbals, i el que portem de 2024 ja en comptem més de 16.000. van arribar-hi a  16.000. El 78% d’aquestes les pateixen les dones, i a l'atenció primària es multipliquen per quatre respecte a l'àmbit hospitalari. 

D'entre les diferents intervencions de la jornada, va destacar especialment la segona taula rodona, amb el títol "Agressions al personal sanitari: cap a la tolerància zero". Moderada pel tresorer del COIB, Hèlios Gayà, que va comptar amb la participació de Sebastiana Quesada, vocal de la SCSL; Joan Mirabent, infermer del treball del Servei de Prevenció del Parc de Salut Mar; Genís Cervantes, cap del Servei de Riscos Laborals del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès; i Àlex Marieges, vocal d’Infermeria de Salut Mental del COIB.

Els integrants d’aquesta taula van aportar la seva expertesa des de la salut laboral i la salut mental, i van contribuir a fer visibles els impactes directes i  les conseqüències més invisibilitzades de les agressions, les eines i actuacions que duen a terme en el seu dia a dia i una reflexió sobre l’estigma sobre les persones que pateixen patologies de salut mental.

La resposta d’aquest projecte es vertebra en tres grans eixos:

1. Registrar, registrar i registrar. Sense dades no podem quantificar la dimensió de la tragèdia ni justificar els recursos necessaris.
2. Facilitar i homogeneïtzar els protocols de denúncia. Això inclou millorar la comunicació d'incidències i garantir una cobertura legal equitativa pera tots els professionals, sigui quin sigui l'àmbit on treballin: públic, concertat o privat. 
3. Prevenció i formació. Implica reorganitzar les càrregues assistencials, adequar els espais físics per millorar la seguretat (com les sales amb sortides lliures o sistemes d'alarma immediata), i establir figures de referència policial. També cal formar els professionals en detecció de situacions conflictives i habilitats comunicatives per a la desescalada. 

A més d’aquests grans eixos de treball hi ha un gran repte social i cultural i es torna a l'efecte el gran apagón, el més interessant de la jornada són les diverses reflexions que van aflorar durant les intervencions, que van molt més enllà dels eixos, que no entenen ni de registres, ni de prevenció, ni de comunicació empàtica, ni de millorar l'experiència del pacient, va enfocat a treballar la conscienciació pública, és una transformació cultural,  és molt més subtil però més arrela la societat, és el que elegantment ho han verbalitzat durant la Jornada el president, els lletrats, la presidenta de l’AMA, els assistents a la jornada i jo mateixa: és la falta de respecte per qui ens cuida., és una falta de valors envers els professionals de la salut, és una falta de reconeixement d’una professió majoritàriament femenina, amb tots els biaixos que això comporten.  

Necessitem trobar un efecte gran apagada, per sensibilitzar a la ciutadania que estem per cuidar i no per ser agredits, que no poden maltractar als que els cuiden. Que com va dir molt encertadament l'exministra Ana Pastor les persones ateses ja venen amb la consulta del Google i del Chat GPT exigint-nos què hem de fer però qui ha anat a les facultats som nosatres. 

Necessitem una campanya complementària a tots els eixos d’actuació esmentats, adreçada a tota la població de totes les edats, que "cali" a tota la societat amb experts en antropologia, en sociologia, en educació, en polítiques de gènere, d’igualtat, amb els departaments de cultura, de benestar de social i família, departament de treball, d'immigració, amb els col·legis professionals on es creï un imaginari potent de respecte als professionals de la salut.

Recordar a la població que ens aplaudien a nosaltres durant el malson de la COVID, que som els mateixos que abans, que va haver un temps ens estimàvem perquè ens vam aïllar de les nostres famílies per cuidar a les seves, perquè vam fer jornades maratonianes per atendre’ls, perquè vam prioritzar la seva salut vers la nostra, perquè vam inventar mil maneres de facilitat la comunicació entre els familiars, perquè vam acompanyar a morir a les seves persones estimades de la forma més humana possible i perquè vam acompanyar els nous naixements amb tota la il·lusió i la màgia que es mereix una nova vida, per tot això volem demanar a la població que no necessitem aplaudiment, però, que si us plau, NO ens poden pegar ni insultar.

Necessitem una campanya de sensibilització que quan es nomeni automàticament tothom recordi que no ens pot insultat com tota la població recordarà sempre el 28 d’abril com el dia de la gran apagada i no el de la Seguretat i salut en el treball.