17 de novembre de 2026

El president del COIB, Borja Manzanares, signa la tribuna “Especialistes sense reconeixement” al Diari de la Sanitat, en què analitza l’impuls de la nova especialitat d’infermeria de crítics, urgències i emergències, en destaca el valor per reconèixer una realitat professional consolidada i reclama evitar els retards administratius que han afectat altres especialitats infermeres.

Borja Manzanares, president del COIB, reflexiona al Diari de la Sanitat sobre la nova especialitat de crítics, urgències i emergències

El 26 d’octubre, la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut va acordar iniciar la tramitació de l’especialitat d’Infermeria de Crítics, Urgències i Emergències, que es proposa ordenar una formació que fins ara depenia de la inversió de cada professional en màsters i de l’experiència acumulada guàrdia rere guàrdia.

La proposta preveu dos anys de residència amb rotacions per cures intensives, urgències hospitalàries, unitats mòbils i centres de coordinació. És un disseny coherent amb el recorregut de la persona atesa en estat crític, que en poques hores pot passar del carrer a l’ambulància, al box d’urgències i a la UCI. Aquesta indissolubilitat del contínuum assistencial és el millor argument a favor d’una formació comuna, perquè qui té cura de la persona a cada tram hauria de compartir el mateix llenguatge clínic.

Una UCI i una ambulància de matinada són entorns molt diferents, i és lògic que hi hagi qui tem que una especialitat única dilueixi aquestes diferències. Un estudi publicat a la revista Enfermería Intensiva situa per sobre del 80% les competències compartides entre aquests àmbits. Amb aquestes xifres, convertir els matisos en trinxeres seria caure en un fonamentalisme de compartiments estancs, i la ciutadania no en trauria cap benefici.

Barcelona ha tingut un paper destacat en l’impuls d’aquesta iniciativa. La proposta l’han presentada dues societats científiques, la SEEIUC i la SEEUE, i el president de la primera, Miguel Ángel Giménez Lajara, està vinculat al Grup d’Infermeria del Malalt Crític del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). A més, el Col·legi fa anys que manté grups de treball en crítics i en urgències i emergències, i ofereix formació especialitzada en l’atenció a persones ateses en estat crític i en urgències i emergències, des del suport vital fins a la simulació clínica. Crec que és un bon exemple del que pot fer un col·legi professional quan entén la seva funció de manera àmplia, com un espai on les infermeres comparteixen coneixement i el converteixen en propostes que després acaben arribant a la norma. Al COIB creiem que part de la nostra feina és esperonar la regulació.

No obstant, convé recordar què va passar amb la infermeria medicoquirúrgica. Figura al Reial decret 450/2005 i, vint anys després, encara no té programa formatiu. Aquella especialitat va quedar condemnada a l’obsolescència abans de néixer, i la lassitud administrativa que ho va permetre va tenir conseqüències. Milers d’infermeres van quedar en un llimb i el sistema d’especialitats va perdre credibilitat. Repetir-ho seria difícil de justificar.

Per evitar-ho cal un calendari per aprovar el reial decret i el programa formatiu, i cal acreditar unitats docents. Catalunya té hospitals i experiència per ser entre les primeres. També és cabdal estipular una via excepcional que reconegui amb rigor les infermeres que fa anys que exerceixen en aquests serveis i, sobretot, places i categories professionals amb el reconeixement professional i retributiu. Si no hi ha llocs de treball on exercir-la, l’especialitat es quedarà en un títol honorífic.

L’acord del 26 d’octubre és un primer pas, i convé valorar-lo com a tal. La prova arribarà quan es convoquin les primeres places de residència i quan una infermera pugui exercir com a especialista en un lloc de treball que porti aquest nom.

Text publicat a Diari de la Sanitat.