25 de novembre de 2021

    El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones parlem amb Dolors Rodríguez i Teresa Echeverría, responsables de la Comissió de Maltractaments i Salut del COIB, sobre el servei que ofereixen i com creuen que es pot eliminar aquesta xacra.

    “La pandèmia de les violències masclistes no desapareix”

    La Comissió de Maltractaments i Salut (CMIS) del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) fa anys que ofereix assessorament i formació a les col·legiades i els Col·legiats sobre aspectes que tenen a veure amb les situacions de violència en l’àmbit de la salut. Dins de la CMIS, l’any 2014 es va crear el Programa Ajuda, que ofereix assessorament integral a infermeres que pateixen o han patit situacions de violència masclista. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, el 25 de novembre, entrevistem les responsables de la CMIS, Dolors Rodríguez i Teresa Echeverría.

    Quin servei oferiu des de la Comissió de Maltractaments i Salut del Col·legi?

    Dolors Rodríguez (DR): Des de la CMIS oferim assessorament sobre temes que tenen a veure amb violències en l’àmbit de la salut. Elaborem protocols, circuits d’actuació, oferim formació específica, fem i assessorem sobre recerca. També abordem les competències sobre violències masclistes per part d’infermeres i altres professionals, centrant-nos sobretot en els circuits i els protocols que tenen els centres per abordar aquesta qüestió. També atenem consultes que fan referència a l’atenció de casos que afecten persones ateses o fins i tot a persones properes o de familiars. Al Programa Ajuda, a banda d’atendre infermeres i també infermers que poden estar vivint una situació de violència, també hem atès estudiants d’infermeria i algunes TCAI.

    El programa Ajuda és el programa específic d’atenció que, d’entrada, va sorgir per atendre infermeres que estaven patint una situació de violència en l’àmbit afectiu, però després l’hem anat ampliant a altres situacions, per exemple, a l’assetjament per part de pacients, per part de companys de feina o d’altres persones de l’entorn. També d’abusos produïts en el passat, durant la infantesa o l’adolescència.

    Tenim establert un conveni amb altres entitats, coneixem molt bé els recursos i la xarxa d’atenció i ens resulta fàcil contactar-hi. Sobretot fem seguiment d’aquestes persones. Cada cert temps contactem amb elles.

    Quin balanç feu d’aquest any 2021?

    Teresa Echeverría (TE): Lamentablement, ha sigut bo. Hem triplicat el nombre de casos respecte del 2020 i del 2019. Hi ha hagut un augment del coneixement del Programa Ajuda. Les activitats de formació que oferim des de la CMIS també tenen cada cop més èxit.

    Quines particularitats té el model de la CMIS?

    TE: La primera peculiaritat és que el servei existeix. Oferim suport i acompanyament davant d’un problema que té la col·legiada o el col·legiat, que és la violència. Aquesta és la característica específica. La nostra particularitat és com hem establert les connexions amb altres col·legis professionals i altres entitats.

    DR: Nosaltres no fem un abordatge terapèutic i psicològic. Fem acompanyament i derivem les demandes, de tipus econòmic, social i legal. Tenim conveni amb el Col·legi de Psicòlegs i amb altres entitats i també a assessories del mateix COIB. L’abordatge que fem és personalitzem, i l’adaptem a les característiques de cada cas.

    Una cosa que hem de posar en valor són les professionals que tenim a Atenció Col·legial del COIB, que a través de les trucades que fan les col·legiades sobre altres qüestions detecten casos que poden ser d’interès per a nosaltres i ens els deriven.

    TE: El Programa Retorn [el servei del COIB adreçat a col·legiades i col·legiats amb problemes de salut mental o addiccions] també ens deriva casos.

    Heu fet referència a que s’ha triplicat el nombre de casos degut a un coneixement més gran del servei entre les persones col·legiades, però creieu que, amb la pandèmia, s’ha produït un augment de casos de violència masclista, en general?

    DR: No, els casos són els que són, i són molts. Nosaltres només coneixem una part. Durant els períodes més forts de la pandèmia ens vam trobar situacions delicades, però no ha comportat una diferència quantitativa.

    TE: La factura de la pandèmia serà bestial, no només en les dones, sinó també en els infants. Després de la pandèmia la violència s’ha fet més visible i més impune. Hi ha molta impunitat social, i aquesta qüestió s’ha d’abordar de manera urgent.

    DR: Nosaltres en l’acompanyament que fem a les infermeres volem aconseguir el seu apoderament. Hem d’entendre que una persona torni amb el seu agressor. Això passa i no ho hem de culpabilitzar. Nosaltres estem allà per acompanyar la persona, sigui quina sigui la decisió que pren. Sense paternalisme. Les decisions les prenen elles; nosaltres estem per assessorar i acompanyar.

    Sembla que per moltes campanyes que es facin i per molt que es parli de la violència masclista, no s’aconsegueix eliminar el problema. Com creieu que es pot aconseguir aturar-lo?

    DR: Partim de la base que la nostra espècie no és violenta per naturalesa. Som una espècie de pau, que ens cuidem entre nosaltres, malgrat els conflictes. Si no, no hauríem arribat on hem arribat. Aquestes violències instaurades, que són estructurals, com la violència masclista, s’han d’abordar a través d’un acompanyament global. Què estem fent en l’àmbit educatiu? Com treballem els estereotips i els rols de gènere? Què fan els mitjans de comunicació? Què fa la cultura i el món audiovisual? Encara tenim jutges que fan sentències increïbles. Ha de ser el conjunt de la societat i hi ha d’haver un interès polític. Tenim lleis, el nostre país és un dels més avançats en lleis d’igualtat de gènere, però després no hi ha voluntat ni recursos per fer-les complir. La pandèmia de les violències masclistes no ha desaparegut.

    TE: Els missatges de sensibilització dels mitjans de comunicació són molt superficials. El problema és que si abordem aquesta situació de dalt a baix la cagarem. S’ha de fer des de la base. Això vol dir invertir moltíssim en educació, combatre els missatges discriminatoris, les polítiques de dretes van en contra de les teories de les relacions humanes... Si sabem per què es produeix la violència, sabrem com evitar-la o abordar-la. Mentre això no es faci, ja es poden anar fent campanyes, que no funcionaran.

    DR: Hi ha un altre tema fonamental, i és que es pensa que això és un tema de dones i no és veritat, és un tema de tota la societat.

    Quins reptes o projectes teniu a la CMIS de cara a l’any vinent?

    DR: En l’àmbit formatiu, continuar amb el curs bàsic en violència masclista, incorporar el de maltractament i abusos en la infància i incorporar-ne un altre més específic de violència masclista com les violències sexuals. De cara al 25 de novembre de l’any que ve tenim previst un acte per fer xarxa amb altres col·legis i institucions. Les infermeres necessitem formar-nos en l’abordatge de les violències masclistes, des del grau i també durant tota la nostra carrera professional, mitjançant formació continuada. A banda de la formació que oferim des del Col·legi, també és important que es potenciï des de les mateixes institucions.